Dona, ocell, estels

Autor
Joan Miró
Títol

Femme, oiseau, étoiles

Dona, ocell, estels

Data
3 juny 1942
Tècnica
Pastel i llapis damunt paper
Mides
108 x 72 cm
Signatura

[i.c.] Miró.

Línia de crèdit
Fundació Joan Miró, Barcelona. Dipòsit de la Gallery K. AG
Procedència
Pierre Matisse Gallery, Nova York
Acquavella Galleries, Nova York
Número de registre
D 9
Bibliografia
  • Greenberg, Clement. Joan Miró. Nova York: The Quadrangle Press, 1948; il. n. LXVIII, p. 107
  • Dupin, Jacques. Miró. París: Flammarion, 1961; p. 349, 350; p. 350, làm. p. 351 (col.)
  • Gasser, Manuel. Joan Miró. Nova York: Barnes & Noble, 1965; p. 60
  • Gasser, Manuel. Miró. Verviers: Marabout Université, 1967; il. n. 60, p. 60 (col.); p. 78; p. 89
  • Dupin, Jacques. Miró. Barcelona: Polígrafa, 1993 (Paris: Flammarion, 1993); fig. n. 282, p. 260; p. 260-261
  • Dupin, Jacques. Miró Firebird. París: Galerie Lelong, 1998; p. 57
  • Malet, Rosa Maria. Joan Miró: Apunts d'una col·lecció: Obres de la Gallery K. AG. Barcelona: Fundació Joan Miró; Caroggio, 2003; p. 50-51; il. p. 53 (col.); p. 120, 140-141
  • Dupin, Jacques. Miró. París: Flammarion, 2004; il. n. 282, p. 260
  • Pou, Anna ; Romaguera, Mariona. Miró. Barcelona: Ciro, 2008. (Grans genis de l'Art a Catalunya); il. p. 21; p. 96; il. p. 97 (col.), 141
  • Clavero, Jordi. Fundació Joan Miró: Guia de la Fundació. Barcelona: Fundació Joan Miró; Polígrafa, 2010; p. 78; il. p. 79 (col.)
  • Dupin, Jacques ; Lelong-Mainaud, Ariane. Joan Miró: Catalogue raisonné. Drawings: Vol. II 1938-1959. París: Daniel Lelong; Successió Miró, 2010; il. n. 964, p. 91 (col.); p. 353
  • Malet, Rosa Maria. Joan Miró: Obres de la col·lecció Gallery K. AG a la Fundació Joan Miró. Barcelona: Fundació Joan Miró, 2011; p. 42, 44; il. p. 45 (col.)
Comentari de l'obra

Dona, ocell, estels mostra un joc dinàmic entre les notes fosforescents i vellutades del pastel i els delicats desenvolupaments lineals. Les figures s'adapten fàcilment, sense violències, a unes notes cromàtiques vibrants i difuminades, i troben subtils correspondències, com ara la de les taques negres compartides o els braços de la dona i les potes de l'ocell que escenifiquen un contacte possible però fugisser. El cos de la dona, fixat sobre uns peus enormes, és un gran cor d'on surt una tija de la qual penja, com una flor, el seu cap, que té igualment la forma d'un cor. L'ocell, en el seu vol, intercepta un estel fugaç.