Klee, Tanguy, Miró. Tres visions del paisatge

Exposició temporal

Dates

L’exposició recull un centenar de pintures i dibuixos de Paul Klee, Yves Tanguy i Joan Miró, provinents de la col·lecció de la Gallery K.AG de Suïssa. Aquesta mostra permet fer una aproximació simultània al treball de tres dels artistes més significatius del segle XX a partir d’un tema clàssic en la història de l’art, el paisatge.

Amb el patrocini del Banco Bilbao Vizcaya
Continguts: 36 obres de Paul Klee
41 obres d'Yves Tanguy
24 obres de Joan Miró
Provinents de la col·lecció de la Gallery K.AG de Suïssa, fundada per Kazumasa Katsuta.

Producció/organització:
Fundació Joan Miró, Barcelona
Catàleg:  Klee, Tanguy, Miró. Tres visions del paisatge, amb textos de Wolgang Kersten i Osamu Okuda, Dawn Ades i Vicenç Altaió.

Itinerància:
Ludwig Museum, Viena
17/3 a 14/5 de 2000
Museum of Fine Arts, Budapest
1/6 a 30/7 de 2000

El paisatge, tema clàssic per excel·lència, és el fil conductor de l'exposició que ara presentem amb obres de Klee, Tanguy i Miró, tres artistes generacionalment pròxims el particular llenguatge dels quals ha deixat forta empremta en l'art del segle XX.

Paul Klee
(1879 - 1940), difícil de situar en el context de la història de l'art, va saber crear un llenguatge plàstic nou, sense precedents, al qual va arribar a partir del dibuix.

 Klee es va sentir especialment atret pel paisatge, per primera vegada, durant el viatge que va fer a Tunísia l'any 1914. Allà va descobrir també el color. Escrivia al seu diari: "El color em posseeix, ho sento. És el sentiment d'un moment de felicitat: el color i jo, som una sola cosa. Sóc pintor". La justa aplicació del color va sempre aparellada, en l'obra de Klee, amb una especial intenció d'insinuar la mobilitat, la mutació constant de la natura, la inestabilitat de les aparences físiques.

Yves Tanguy (1900 - 1955) va unir-se al grup d'escriptors i pintors surrealistes l'any 1925. A partir del somni i de l'inconscient va saber trobar les seves pròpies fonts d'inspiració, que en un principi manifestava a través del dibuix.

A partir d'una tècnica estrictament acadèmica, Yves Tanguy creava mons insòlits d'objectes desconeguts situats en paisatges inexistents. Jacques Lassaigne escrivia: "Si aquestes formes de vegades semblen sorgir del fons dels somnis o néixer dels accidents de la matèria, tenen, no obstant això, una estructura precisa; obeeixen a una lògica interior i estableixen relacions rigoroses entre elles. Els remarcables dibuixos que constitueixen una part important de l'obra de Tanguy en són testimoni."

Joan Miró
(1893 - 1983) havia manifestat l'interès que li desvetllava l'obra de Klee quan la va veure al natural, a París, per primera vegada l'any 1921. També era amic d'Yves Tanguy. Tot i que, com aquest, s'havia sentit molt pròxim al moviment surrealista, la seva obra, a semblança de la de Klee, és difícilment encasellable.

Tant en els seus inicis figuratius com, més tard, els estius de 1926 i 1927, Joan Miró s'havia interessat pel paisatge. Aquesta temàtica mai no va desaparèixer de la seva obra, per bé que no sempre hi faci al·lusió precisa. La presència dels astres en les pintures de Joan Miró ens situa en un paisatge, diürn o nocturn. Sovint la manca de referències ens remet a un espai indefinit, oníric.

L'exposició Klee, Tanguy, Miró. Tres visions del paisatge no fa referència al paisatge en sentit estricte, sinó que es presenta com una metàfora del que pot ser l'enquadrament o l'escenari on s'inscriu la composició. La mirada moderna de cadascun dels tres artistes transforma el món natural en expressivitat subjectiva i l'entorn en emoció.

Rosa M. Malet
Directora de la Fundació Joan Miró