Blog Fundació Joan Miró Fundació Joan Miró

Calder i Miró comparteixen un espai no pictòric. L’equilibri poètic de les escultures mòbils de Calder sembla trobar el punt de repòs en algunes obres de Miró, com les Constel·lacions. La coincidència de formes i colors va fer néixer entre els dos una gran amistat que perduraria tota la vida i que es posa de manifest en l’escultura 4 ales, la qual ret homenatge a Miró i rep els visitants de la Fundació.

Elisabet Serrat, restauradora de la Fundació, explica el procés de restauració de la peça i com, amb la neteja i l’eliminació de les diferents capes de pintura, s’arriba a l’estructura original. Sota el gruix de pell vermella apareix la signatura de l’artista i amic gravada sobre el ferro. La descripció detallada d’aquest procediment tècnic és un bon pretext per recordar l’amistat entre tots dos artistes.

06_04_2017
4 ales d’Alexander Calder

4 ales d’Alexander Calder, la història d’una restauració

L’escultura 4 ales d’Alexander Calder no sempre ha estat a la Fundació Joan Miró. Originalment estava cedida, per un temps, a Barcelona i es va col·locar als jardins de l’avinguda del General Goded (actual avinguda de Pau Casals), tocant a la plaça de Francesc Macià.

Quan el període de cessió a la ciutat finalitzava i s’havia de retornar l’escultura, Joan Miró va demanar al seu amic Alexander Calder que la donés a la Fundació Joan Miró, oferint-li a canvi una obra seva. Així és com des de la inauguració de la Fundació l’any 1976 l’escultura es troba davant la façana principal de l’edifici. Després d’assistir a la inauguració, Alexander Calder va tornar a Nova York, on va morir l’11 de novembre del 1976.

Des que es va instal·lar davant la façana de la Fundació, l’escultura s’ha convertit en una icona inseparable de la imatge exterior de l’edifici. La relació d’amistat entre Alexander Calder i Joan Miró es recorda des de fora de l’edifici de Sert amb les 4 ales i a dins amb la Font de mercuri, que també és una donació de l’escultor nord-americà a Miró.

L’escultura 4 ales la va realitzar l’any 1972, mesura 510 x 330 x 300 cm i és d’acer pintat.

L’exposició continuada a l’aire lliure durant tots aquests anys n’altera l’estat de conservació. El contacte directe d­e la pintura amb la llum ultraviolada, la llum visible i els raigs infrarojos fa que la pintura es decolori i perdi la tonalitat original. Mantenir la textura i el vermell originals que Calder va escollir és el repte principal de la restauració d’aquesta obra.

A més a més, cal tenir en compte que aquesta escultura és a l’exterior del museu, en una zona on els visitants tenen accés lliure, de manera que també pateix petites agressions causades pel públic. Un problema afegit és l’aigua de la pluja, que tendeix a acumular-se en algunes zones i provoca l’oxidació de l’acer, sobretot a les bases de l’escultura.

Procés de restauració

Abans de fer-hi cap tipus d’intervenció, hem consultat la Calder Foundation, que s’encarrega de gestionar l’autenticitat de les obres de l’artista. Al seu web es poden trobar les instruccions tècniques per restaurar aquest tipus d’escultures, les quals s’han tingut en compte durant tot el procés de restauració.

Fins ara havíem anat repintant l’escultura sempre que havia calgut i havíem anat tractant les oxidacions de manera puntual. Actualment, hem arribat a un punt en què el gruix de capes no permet percebre la textura del metall i, com que la pintura torna a estar descolorida i el ferro presenta alguns punts d’oxidació que cal tractar, és el moment de fer-hi una intervenció més profunda.

Primer realitzem proves de neteja amb l’objectiu de determinar el sistema més adequat per retirar totes les capes de pintura. Decidim treure les capes més externes amb projecció d’àrids (petites partícules de materials abrasius ruixades a baixa pressió per desprendre la capa de pintura); es tracta d’un sistema ràpid que permet controlar perfectament les capes que es treuen fins a arribar a l’última, que presenta una tonalitat més fosca i és fàcil de diferenciar. Aquesta última, que és la que està en contacte directe amb l’acer, es treu amb gel decapant, de manera que així ens assegurem de no danyar la textura del metall i seguir les directrius que dóna la Calder Foundation.


Gel decapant, actuant

A mig procés de decapatge

Alguns detalls de l’escultura totalment neta

 Un cop s’han tret totes les capes de pintura i s’han eliminat les restes de gel decapant que han pogut quedar de la neteja, cal protegir l’acer perquè no s’oxidi. A pinzell, apliquem a tota la superfície una capa de convertidor d’òxid, que per mitjà d’una reacció química transforma l’òxid que hi pugui haver en una capa de color negre que protegeix el metall. Un cop aquesta capa està ben seca, apliquem una capa d’emprimació de resina epoxi de dos components, que protegeix el metall i a la vegada millora l’adherència de la pintura que posarem després. Aquesta emprimació és de color blanc i s’aplica amb pistola d’aire comprimit.

Aplicant la capa d’emprimació

Per segellar les juntes i evitar que s’hi filtri l’aigua, s’hi aplica silicona de poliuretà, intentant utilitzar-ne al mínim possible per no alterar el relleu original de l’escultura. Passat el temps d’assecatge que recomana el fabricant dels productes, procedim a pintar l’escultura.

Aplicant la primera capa de pintura

No es fa servir qualsevol tipus de pintura. A la Calder Foundation tenen la carta dels colors exactes que l’artista va escollir per pintar les seves escultures destinades a ser col·locades a l’exterior, de manera que es poden anar repintant i sempre tindran l’acabat final que l’artista volia. Hi ha diverses empreses que segueixen fabricant els colors escollits per Alexander Calder; en el cas concret d’aquesta escultura, és el color Philolaque Rouge Calder/3117, una laca d’acabat mat.

Tal com s’indica des de la Calder Foundation, l’objectiu és aconseguir una superfície plana i uniforme, de manera que si s’apliqués la pintura amb pinzells o rodets no s’aconseguiria l’acabat adient. Per això s’aplica la pintura amb pistola d’aire comprimit. Pintem dues capes, i entre capa i capa ho deixem assecar durant vint-i-quatre hores.

I amb això el procés de restauració ja ha finalitzat. A les properes intervencions que es duguin a terme no caldrà fer tots aquests passos, sinó que quan la pintura es torni a degradar només caldrà aplicar una capa de pintura Rouge Calder (sempre a pistola). I així successivament fins que el gruix torni a ser prou dens perquè no s’apreciï la textura del metall. Llavors caldrà tornar a treure tota la pintura i començar de nou.

Restauració amb la col·laboració de Pinturas Lorente

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

2 comentaris

  1. Carles

    Magnífica feina! Felicitats! Però el que no m’agrada és que d’una “història d’una restauració” no es publiqui qui ha fet la feina… Sembla més important el nom del comercial de pintures que l’equip de restauració.

    • Equip de redacció

      Hola Carles,
      Moltes gràcies pel teu comentari i per la felicitació. Elisabet Serrat, restauradora de la Fundació, que ha coordinat el procés de restauració i ha escrit l’article. La menció a l’empresa de pintures és un agraïment a peu de pàgina; com pots veure, l’autora i responsable de la restauració té més rellevància.

Back to top