En el marc de l’exposició No em sents de Nalini Malani, nominada recentment al Global Fine Arts Award 2020, la Fundació Joan Miró vol expandir el pensament i la sensibilitat social i política de l’artista al nostre context actual.
Les biografies que vénen a continuació, adaptades per l’editor i escriptor Francisco Llorca, corresponen a dones o col·lectius que, amb el seu compromís o activisme, han contribuït a crear consciència en altres persones, comunitats o en la societat.
Si es tingués més en compte el pensament femení
A través de les xarxes socials i de l’etiqueta #DonesDeLaMevaVida us convidem a compartir noms de dones, anònimes o destacades, que per les seves accions o pensaments hagin transformat les vostres vides o el vostre entorn. Entre tots farem visibles les dones que han canviat les nostres vides i donarem sentit a la idea de Nalini Malani quan diu que “si es tingués més en compte el pensament femení, potser assoliríem allò que anomenem progrés”.
Aleta Baun (Indonèsia, 1966)
Des de ben petita, les dones de la seva comunitat van educar Aleta Baun en l’amor per la natura. Per això, quan una companyia minera va amenaçar de destruir una muntanya considerada sagrada pel seu poble, Aleta va convocar centenars de dones que van seure a teixir vestits tradicionals davant dels miners, impedint-los el pas. Durant els mesos de la protesta, els homes de la comunitat es van ocupar de les cures i les tasques domèstiques.
Berta Cáceres (Hondures, 1973-2016)
El poble lenca és una de les nombroses comunitats indígenes de l’Amèrica Central que cada dia veuen amenaçada la seva existència i el seu mode de vida. Berta Cáceres fou la cara visible de la lluita pels drets d’aquests pobles i la protecció del medi ambient, una cosa que va acabar pagant amb la vida. El seu exemple i la seva memòria, però, continuen vius.
Caddy Adzuba (República Democràtica del Congo, 1981)
Caddy Adzuba és una periodista i activista per la llibertat de premsa, la pau i els drets humans, especialment els dels infants i les dones en zones de conflicte. A través del seu programa de ràdio, Adzuba ajuda les dones i nenes congoleses, denunciant la violència de què són víctimes i promovent la seva reinserció en la societat.
Las Patronas (Mèxic, 1994)
Cada dia, milers d’immigrants centreamericans intenten arribar als Estats Units enfilats al sostre dels trens que travessen Mèxic. És un viatge llarg i perillós i n’hi ha molts que no en tornen. Per ajudar-los en la seva travessia, un grup de dones conegut com Las Patronas va organitzar una xarxa d’assistència i menjadors socials que encara avui continua auxiliant els més vulnerables.
Malala Yousafzai (Pakistan, 1997)
En molts països, els integristes religiosos intenten prohibir l’educació de les dones. Malala Yousafzai era una de les nombroses nenes que desafiaven aquesta prohibició anant a escola cada dia, i a més documentava la seva experiència en un blog que la va convertir en un símbol del dret a l’educació i la llibertat dels infants. La seva lluita la va fer mereixedora del Premi Nobel de la Pau, del qual va ser la guanyadora més jove.
Textos de Francisco Llorca a partir de la col·lecció Pequeños grandes gestos, d’Alba Editorial.
Dibuixos: Jordi J. Clavero.
Mercè Gómez Suñer, la meva mare. Probablement cap influència femenina sobre una persona sigui més indiscutible que la d’una mare. Per bé o per mal. La meva va créixer sense pares. Condemnats a presó per la dictadura i posteriorment desterrats, la mare i el meu oncle no van tenir infantesa ni joventut. Les seves pors i el seu instint de protecció envers el meu germà, afectat de pòlio de petit, i jo emanaven directament del seu passat. Avui, amb un alzheimer que la va minvant dia a dia recorda aquells temps llunyans mentre una boira cada cop més densa ho va enterbolint tot.
Moltes gràcies, Jordi, per compartir amb nosaltres qui és la dona de la teva vida. Els noms i cognoms de les mares ho volen dir tot per als fills.
I gràcies per donar forma i color a aquestes biografies!