![\"\"](\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/01-1.jpg\")
\nCasa de Vidro, Lina Bo Bardi (1950-1951). \u00a9 Instituto Lina Bo e P.M. Bardi<\/p>\n
L\u2019any 2003, vaig passar dues setmanes a S\u00e3o Paulo amb el meu fill, que llavors tenia dos anys i escaig. Vam visitar tres obres de Lina Bo Bardi: el Museu d\u2019Art de S\u00e3o Paulo (MASP), la Casa de Vidre i el centre cultural SESC Pompeia. Va ser un regal poder anar-hi amb ell.<\/p>\n
Recordo portar-lo en bra\u00e7os per la Casa de Vidre (1950-1951) sentint aquella emoci\u00f3 de pujar per l\u2019escala a una casa dalt dels arbres i trobar-hi un espai di\u00e0fan ple d\u2019objectes amb el bosc de fons. Els nostres ulls anaven saltant d\u2019una pe\u00e7a a una altra en un espai ideal per a la descoberta. Alhora, el meu pensament no podia deixar d\u2019associar la casa amb les Case Study Houses de Los Angeles, especialment la primera versi\u00f3 de la Case Study #8 de Ray i Charles Eames (1945). Les dues cases s\u00f3n l\u2019expressi\u00f3 de l\u2019esperit que un nou m\u00f3n, despr\u00e9s de la Segona Guerra Mundial, era possible. Un m\u00f3n transparent, democr\u00e0tic, flexible i fluid on l\u2019arquitectura seria prefabricada, barata, eficient i bella.<\/p>\n
<\/p>\n
\nCasa de Vidro, Lina Bo Bardi (1950-1951). \u00a9 Instituto Lina Bo e P.M. Bardi<\/p>\n
<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/02-1.jpg\")
<\/p>\n
Case Study House #8, Ray i Charles Eames (1945). Dibuix publicat a Magazine Arts & Architecture<\/em>, desembre del 1945<\/p>\n Passejant pel jard\u00ed vam trobar, amagada entre les plantes, la cabana de fusta pintada de verd, que havia estat l\u2019estudi de la Lina i que, en aquell moment, era la seu de l\u2019Institut Lina Bo Bardi. Tenia un aire de cabana concebuda per pensar, per a la concentraci\u00f3 en el treball, en el disseny, com a acte \u00edntim, jugar dibuixant, pensar amb les mans.<\/p>\n La visita al MASP ens va deixar amb la boca i els ulls ben oberts. Crec que vam tenir la sensaci\u00f3 simult\u00e0nia de gravidesa i ingravidesa, la potencialitat d\u2019aquell espai immens obrint-se a la ciutat sota la protecci\u00f3 d\u2019aquella massa imponent.<\/p>\n <\/p>\n Perspectiva do Belvedere indicando intala\u00e7\u00e3o do circo Piolim<\/em>. MASP, Lina Bo Bardi (1957-1968). \u00a9 Instituto Lina Bo e P.M. Bardi<\/p>\n Els croquis Perspectiva do Belvedere<\/em> i Perspectiva do Belvedere indicando intala\u00e7\u00e3o do circo Piolim<\/em> em transporten a aquell moment: un ens mostra el buit i l\u2019altre, la possibilitat d\u2019acollir qualsevol tipus d\u2019esdeveniment, tota la potencialitat d\u2019un espai p\u00fablic. Fent zoom en el dibuix, sembla que la Lina ens digui: \u00abPedra, paper o circ?\u00bb, per\u00f2 no hem d\u2019escollir, tot se\u2019ns ofereix amb igual valor: natura i arts. No \u00e9s casual, ho entenc com un manifest. La Lina hi dibuixa el que \u00e9s un espai p\u00fablic, democr\u00e0tic, obert a la festa i a la participaci\u00f3.<\/p>\n <\/a><\/p>\n \u00abQuan el m\u00fasic i poeta americ\u00e0 John Cage va viatjar a S\u00e3o Paulo, en passar per l’avinguda Paulista va manar aturar el cotxe al costat del MASP, va baixar i, caminant d\u2019un costat a l\u2019altre del mirador, va al\u00e7ar els bra\u00e7os i va exclamar: \u201c\u00c9s l’arquitectura de la llibertat!\u201d. Acostumada als elogis a la llum m\u00e9s gran del m\u00f3n amb c\u00e0rrega permanent coberta en pla, a trav\u00e9s del judici del gran artista era possible comunicar all\u00f2 que fou primordial per a mi en projectar el MASP: el museu era NO RES, era l’eliminaci\u00f3 d’obstacles, la capacitat de ser lliure davant de les coses.\u00bb<\/em>[1]<\/a><\/p>\n A l\u2019interior del MASP, la proposta de Lina Bo Bardi per a la instal\u00b7laci\u00f3 de la col\u00b7lecci\u00f3 d\u2019art no hi era, per\u00f2 estava impresa en la meva mem\u00f2ria: la sala d\u2019exposici\u00f3 habitada per les obres on la Lina sembla que ens convidi a jugar a cara o creu. Totes les obres ens reben de cara, com una multitud que ens interpel\u00b7la esperant entrar en di\u00e0leg amb nosaltres, sense mediaci\u00f3. La cara \u00e9s l\u2019experi\u00e8ncia pura de l\u2019obra i la creu \u00e9s on la Lina deixa l\u2019espai per a la interpretaci\u00f3: el t\u00edtol, l\u2019autor, la data, la t\u00e8cnica. \u00c9s un joc al qual ens convida a participar activament. L\u2019alliberament de l\u2019obra d\u2019art de la paret \u00e9s un exercici que Lina Bo Bardi ja havia vist fer a d\u2019altres dissenyadors, com Franco Albini. En Lina Bo Bardi, no es tracta d\u2019un efecte de disseny interessant, sin\u00f3 que hi ha una intenci\u00f3 m\u00e9s radical, que \u00e9s entendre la recepci\u00f3 de l\u2019art com l\u2019experi\u00e8ncia d\u2019anar a l\u2019encontre de l\u2019altre, del desconegut, oberts a la curiositat i a la meravella.<\/p>\n <\/p>\n Franco Albini, Pinacoteca di Brera, Mostra di <\/em>Scipione e del Bianco e Nero, Mil\u00e0 (1941). Fotografia: col\u00b7lecci\u00f3 de la Fondazione Franco Albini<\/p>\n Al centre cultural SESC Pompeia (1977-1986) hi vam tornar tres dies seguits. No m\u2019imagino millor manera de viure el SESC que acompanyada del meu fill. Vam explorar aquella mena de ciutat plena de racons i d\u2019activitat. Vam comen\u00e7ar a la biblioteca, on vam mirar contes en companyia de jugadors d\u2019escacs; vam anar a veure com feien esport i ens vam animar a banyar-nos a la piscina; vam observar la gent anant al centre de salut i ens vam asseure a presenciar una petita obra de teatre en clau d\u2019humor per conscienciar sobre les mesures de prevenci\u00f3 contra les malalties de transmissi\u00f3 sexual; caminant per un espai a manera de paisatge interior ple de plantes, vam creuar un riuet que ens va portar a una exposici\u00f3 d\u2019Antoni Abad; visitant els tallers d\u2019arts i oficis ens vam embrutar la cara i les mans; vam compartir taula al menjador i vam fer la migdiada. A tots els v\u00e8iem com nens i nenes que jugaven i ens vam sentir part d\u2019ells i, tot jugant, vam experimentar un sentit de pertinen\u00e7a al lloc. Lina Bo Bardi, fent gaireb\u00e9 res<\/em> ho aconsegueix tot<\/em>: una f\u00e0brica que havia allotjat un centre de producci\u00f3 i explotaci\u00f3 passa a ser un lloc que s\u2019obre a la vida, a l\u2019intercanvi, a la cura, a la creaci\u00f3, a l\u2019educaci\u00f3, en definitiva a la cultura.<\/p>\n \u00abNing\u00fa no hi va modificar res. Vam trobar una f\u00e0brica amb una estructura preciosa, arquitect\u00f2nicament important, original: ning\u00fa no la va tocar. [\u2026] Nom\u00e9s hi vam afegir algunes cosetes: una mica d’aigua, una xemeneia. La idea inicial per a la recuperaci\u00f3 d’aquest complex va ser la d\u2019\u201carquitectura pobra\u201d, no en el sentit d\u2019indig\u00e8ncia, sin\u00f3 en el sentit artesanal, que expressa un grau m\u00e0xim de Comunicaci\u00f3 i Dignitat mitjan\u00e7ant els menors i m\u00e9s humils mitjans.\u00bb <\/em>(Lina Bo Bardi por escrito<\/em>, p. 192)<\/p>\n Lina Bo Bardi ens convida a jugar. A jugar en el sentit m\u00e9s pol\u00edtic i social del joc, amb la creaci\u00f3 d\u2019espais p\u00fablics per a la celebraci\u00f3 de la conviv\u00e8ncia i de les cures m\u00fatues en el sentit m\u00e9s ampli. Jugar fonent-nos en el que ens envolta, sense jerarquies, on presentaci\u00f3 i representaci\u00f3, tradici\u00f3 i modernitat, on el viu i l\u2019inert, l\u2019hum\u00e0 i el no hum\u00e0, coexisteixen en llibertat.<\/p>\n <\/p>\n \u00a0\u00a0 <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n [1]<\/a> Lina Bo Bardi, Una clase de arquitectura<\/em>, Facultat d\u2019Arquitectura i Urbanisme de S\u00e3o Paulo, 1989. Font: \u00abLa gran vaca mec\u00e1nica\u00bb, de Mara S\u00e1nchez Llorens publicat a la revista Circo 2010-161<\/a>, Madrid.<\/p>\n <\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"![\"\"](\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/03-1.jpg\")
\nPerspectiva do Belvedere<\/em>. MASP, Lina Bo Bardi (1957-1968). \u00a9 Instituto Lina Bo e P.M. Bardi<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/04-1.jpg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/05-1.jpg\")
\nPinacoteca del MASP. \u00a9 Paulo Gasparini\/Instituto Lina Bo e P.M. Bardi<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/06-1.png\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/07-ok-e1553863205980.jpg\")
\nNau d\u2019activitats del SESC Pompeia, Lina Bo Bardi (1977)\u00a0\u00a9 Instituto Lina Bo e P.M. Bardi<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/08-e1553863228478.jpg\")
\nRio S\u00e3o Francisco do SESC Pompeia<\/em>, S\u00e3o Paulo, 1977. Fotografia: Ant\u00f4nio Saggese<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2019\/03\/9i10juntes.jpg\")
Logotip del SESC Pompeia, Lina Bo Bardi (1977-1986) \u00a9 Instituto Lina Bo e P.M. Bardi
\nSunny Sunday at SESC Pompeia<\/em>. Fotografia: Marcelo Ferraz<\/p>\n