![\"\"](\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/1.png\")
<\/p>\nEn adre\u00e7ar-me a aquesta Universitat de Barcelona que em confereix l\u2019alt honor d\u2019acollir-me avui entre els seus mestres, em pertoca en primer lloc de donar-vos a tots les gr\u00e0cies, d\u2019expressar-vos la m\u00e9s sincera gratitud per haver-me donat un lloc dintre d\u2019aquesta instituci\u00f3 en la qual homes tan diversos i en \u00e8poques tan diferents, des d\u2019un Mil\u00e0 i Fontanals fins a un Pere Bosch Gimpera, han fet tant per a construir i enaltir la vida cultural de Catalunya.<\/p>\n
Tothom sap que no \u00e9s la meva especialitat expressar-me amb el llenguatge verbal. El meu llenguatge \u00e9s el visual, el de la pintura, i \u00e9s amb ell que he intentat de dir, tot al llarg de la meva vida, all\u00f2 que pensava i sentia, all\u00f2 que em semblava que calia que digu\u00e9s.<\/p>\n
Per aix\u00f2, m\u00e9s que presentar-vos avui una lli\u00e7\u00f3 feta de paraules, voldria que amb la vostra mem\u00f2ria record\u00e9ssiu la meva obra pict\u00f2rica i pogu\u00e9ssiu trobar en ella tot all\u00f2 que no sabria dir-vos d\u2019una altra manera.<\/p>\n
Malgrat tot, potser valdria la pena d\u2019aprofitar aquesta ocasi\u00f3 solemne per a precisar alguna cosa, si no ja per a intentar d\u2019explicar l\u2019obra, que no \u00e9s feina meva, per a intentar d\u2019explicar algunes de les raons profundes de la meva actitud humana, perqu\u00e8 \u00e9s dintre de les actituds humanes que tota obra d\u2019art t\u00e9 les arrels.<\/p>\n
All\u00f2 a qu\u00e8 voldria fer refer\u00e8ncia \u00e9s a la meva concepci\u00f3 de l\u2019artista, com a persona amb una especial responsabilitat c\u00edvica.<\/p>\n
En aquest sentit, entenc que un artista \u00e9s alg\u00fa que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per dir alguna cosa, i que t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 que aquesta cosa no sigui quelcom d\u2019in\u00fatil, sin\u00f3 quelcom que faci servei als homes.<\/p>\n
Que el fet de poder dir alguna cosa, quan la major part de la gent no t\u00e9 opci\u00f3 per expressar-se, l\u2019obliga que aquesta veu sigui en certa manera prof\u00e8tica. Que sigui, en certa manera, la veu de la seva comunitat.<\/p>\n
Que quan un artista parla des d\u2019un pa\u00eds com el nostre, cruelment marginat per una hist\u00f2ria adversa, cal que faci sentir la seva veu pel m\u00f3n, per afirmar, contra totes les ignor\u00e0ncies, tots els malentesos i totes les males fes, que Catalunya existeix, que \u00e9s original i \u00e9s viva.<\/p>\n
<\/p>\n
Maqueta del cartell “Volem l’Estatut” (1977), cartell del “Congr\u00e9s de Cultura Catalana”(1977) i del diari Avui (1976).<\/p>\n
Que quan un artista parla voltat d\u2019una cultura internacional i d\u2019uns refinaments elitistes, no vulgui deixar-se tancar dintre el clos de la cultura ni de les elits, i que vulgui comunicar directament, per aprendre coses i per expressar-les, amb la saviesa profunda del poble, origen i destinatari final de tota empresa realment humana, sense que cap barrera classista ho pugui impedir.<\/p>\n
Que quan un artista parli en un entorn on la llibertat \u00e9s dif\u00edcil, converteixi cada una de les seves obres en una negaci\u00f3 de les negacions, en un deslligament de totes les opressions, tots els prejudicis i totes les falses valors establertes.<\/p>\n
![\"\"](\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2020\/10\/2.png\")
<\/p>\n
Cartells “UNESCO. Mir\u00f3. Human rights” (1974),\u00a0 “Amnesty International” (1976) i “UNESCO. Mir\u00f3. Derechos humanos” (1974).<\/p>\n
Que quan els altres, al seu volt, treballen positivament en tota mena d\u2019empreses al servei dels homes en general i particularment del seu poble i de la realitzaci\u00f3 completa de la seva hist\u00f2rica, cal que l\u2019artista no se senti gens apartat de totes aquestes iniciatives ni de tots aquests esfor\u00e7os i doni a uns i altres el seu suport, el de la seva pres\u00e8ncia personal i el de l\u2019efic\u00e0cia que la seva obra pugui tenir.<\/p>\n
Estic content de poder tenir l\u2019ocasi\u00f3 de fer ressonar en aquesta sala, carregada ja d\u2019un segle d\u2019hist\u00f2ria del nostre pa\u00eds, aquestes paraules de solidaritat humana, de fidelitat a la terra, de di\u00e0leg directe fora de les fronteres de la societat dividida en classes, i de lliurament a l\u2019empresa de la llibertat.<\/p>\n
M\u2019atreveixo a pensar que, si em feu l\u2019alt honor que avui em feu d\u2019acollir-me en aquesta universitat, \u00e9s perqu\u00e8, per a vosaltres com per a mi, els prop\u00f2sits van vitalment units a l\u2019esperan\u00e7a.<\/p>\n
Moltes gr\u00e0cies. Joan Mir\u00f3<\/p>\n
<\/p>\n