Ella coneixia el Mir\u00f3 de l\u2019obra acabada, el que s\u2019estudiava a la universitat, de passada, perqu\u00e8 calia veure tota la hist\u00f2ria de l\u2019art modern, i tamb\u00e9 el que havia visitat a les sales dels museus. En aquells moments, Alexandre Cirici ja s\u2019havia referit als \u00abpapers\u00bb Mir\u00f3, Ga\u00ebtan Picon havia publicat els <\/span>Carnets catalans<\/span><\/i> i Pere Gimferrer estava preparant <\/span>Les arrels de Mir\u00f3<\/span><\/i>, per\u00f2 a la universitat rarament s\u2019abordava un artista des del seu proc\u00e9s de treball. \u00abDescobrir el Mir\u00f3 dibuixant va ser emocionant, pel desconeixement de l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019aquells documents i per la consci\u00e8ncia de trobar-te davant de la seva obra primig\u00e8nia. Tamb\u00e9 sents un gran respecte envers l\u2019artista, per haver sabut preservar els esbossos de tota una vida malgrat els esdeveniments que va haver de viure, amb conflictes b\u00e8l\u00b7lics i nombrosos canvis de resid\u00e8ncia i de tallers, i agra\u00efment, per haver volgut donar aquest immens llegat a la Fundaci\u00f3 i al m\u00f3n.\u00bb<\/span><\/p>\n La consci\u00e8ncia d\u2019un llegat<\/b><\/p>\n L\u2019any 1911, als divuit anys, Mir\u00f3 escriu als seus pares amb el convenciment que algun dia arribar\u00e0 a \u00abocupar un buen puesto en la pintura\u00bb.<\/span> Pel que es despr\u00e8n d\u2019aquestes paraules, Mir\u00f3 t\u00e9 la convicci\u00f3 que jugar\u00e0 un paper important en la pintura i en la societat. En el <\/span>seu discurs pronunciat l\u2019any 1979<\/span><\/a> amb motiu del seu nomenament com a doctor honoris causa per la Universitat de Barcelona, parla de l\u2019\u00abespecial responsabilitat c\u00edvica\u00bb. L\u2019artista, diu Mir\u00f3, \u00ab\u00e9<\/span>s alg\u00fa que, entre el silenci dels altres, fa servir la seva veu per dir alguna cosa, i que t\u00e9 l\u2019obligaci\u00f3 que aquesta cosa no sigui quelcom d\u2019in\u00fatil, sin\u00f3 quelcom que faci servei als homes<\/span>\u00bb<\/span>.<\/span><\/p>\n Anotacions. c 1942, Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3.<\/span><\/p>\n \u00bf\u00c9s potser per aquesta consci\u00e8ncia de voler transcendir fent <\/span>\u00ab<\/span>un servei als altres<\/span>\u00bb<\/span> que Mir\u00f3 va guardar amb tant de zel tots els seus dibuixos, cartes i documents a trav\u00e9s dels temps i dels diferents paisatges?<\/span><\/p>\n \u00ab<\/span>Crec que els motius s\u00f3n diversos. \u00c9s clar que la voluntat de transcendir hi \u00e9s, forma part de la nostra cultura. El 1931, per exemple, Mir\u00f3 comen\u00e7a un llibre de registre on anota t\u00edtols, dates i de vegades tamb\u00e9 el nom del propietari al qual havia anat a parar la seva obra. Aquell mateix any, poc abans que Picasso inaugur\u00e9s a Par\u00eds la seva primera exposici\u00f3 retrospectiva i Zervos li comenc\u00e9s a preparar el cat\u00e0leg de tota la seva obra, Mir\u00f3 escriu al seu amic Josep Francesc R\u00e0fols, amb qui havia mantingut una copiosa correspond\u00e8ncia, i li demana que guardi totes les cartes que s\u2019havien escrit l\u2019un a l\u2019altre, perqu\u00e8 en el futur podrien ser importants.<\/span> Quan, anys m\u00e9s tard, Jacques Dupin es va posar a escriure la seva biografia, Mir\u00f3 el va conduir cap a les cartes que havia compartit amb els seus amics. Per tant, el convenciment que un dia arribaria a ser alg\u00fa important en el m\u00f3n de l\u2019art hi era. Conservar els seus dibuixos i les seves anotacions era una manera d\u2019inventariar la seva pintura fins que no arrib\u00e9s el seu cat\u00e0leg. Per\u00f2 tamb\u00e9 era l\u2019instrument que li permetia fer una revisi\u00f3 de la seva obra. Mentre que avui les pintures m\u00e9s importants de Mir\u00f3 les trobem a diferents museu del m\u00f3n, en aquell moment la major part de la seva obra anava a parar a col\u00b7leccions privades i l\u2019artista les perdia de vista.<\/span>\u00bb<\/span><\/p>\n Coberta de quadern i anotacions. 1931, Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3.<\/span><\/p>\n Actualment, l\u2019Arxiu de la Fundaci\u00f3, creat per voluntat de Joan Mir\u00f3, guarda prop de 10.000 documents de l\u2019artista de totes les \u00e8poques, entre dibuixos preparatoris, anotacions, maquetes, correspond\u00e8ncia i documentaci\u00f3 diversa. A m\u00e9s, conserva l\u2019obra gr\u00e0fica i litogr\u00e0fica de l\u2019artista gaireb\u00e9 completa, que inclou algunes proves d\u2019artista i els llibres il\u00b7lustrats que va realitzar gr\u00e0cies a la seva bona relaci\u00f3 amb els poetes i al desig de transcendir els l\u00edmits de la pintura. Ara tot aquest fons es guarda en calaixeres, dins de caixes i camises de conservaci\u00f3, inventariats i categoritzats.<\/span><\/p>\n \u00ab<\/span>Aquest fons va arribar a Barcelona procedent dels tallers que Mir\u00f3 tenia a Palma. Les primeres donacions daten del juny del 1975 i l\u2019abril del 1976, coincidint amb l\u2019obertura de la Fundaci\u00f3. La segona donaci\u00f3 es va fer efectiva el novembre del 1987, despr\u00e9s de la mort de l\u2019artista. Al llarg dels anys, el fons documental de la Fundaci\u00f3 s\u2019ha incrementat amb donacions i dip\u00f2sits de propietaris privats i de familiars i amics de Mir\u00f3. Entre aquestes obres hem de destacar alguns epistolaris molt interessants, aix\u00ed com la biblioteca personal de l\u2019artista. \u00c9s un fons que reflecteix la seva manera de pensar i de fer.<\/span>\u00bb<\/span><\/p>\n Pensar dibuixant<\/b><\/p>\n Quan parlem del pensament de Mir\u00f3, la Teresa s\u2019expressa amb passi\u00f3. Aquest fons no nom\u00e9s recull els esbossos o dibuixos preparatoris de Mir\u00f3, sin\u00f3 tamb\u00e9 una part important del pensament de l\u2019artista: <\/span>\u00ab<\/span>Sobretot, ens han arribat reflexions seves a trav\u00e9s d\u2019alguns quaderns dels anys quaranta. Es tracta de pensaments que Mir\u00f3 escriu entre Mallorca i Mont-roig, on viu sense fer-se notar des que va decidir tornar de l\u2019exili, quan l\u2019ex\u00e8rcit nazi va envair Fran\u00e7a. Mir\u00f3 ens parla del seu recolliment espiritual, de com afrontar la situaci\u00f3 del moment, de no preocupar-se si una obra queda inconclusa, perqu\u00e8 el que realment importa no \u00e9s l\u2019obra en si, sin\u00f3 la traject\u00f2ria de tota una vida i com aquesta traject\u00f2ria repercutir\u00e0 en els altres. Fins als anys cinquanta, el fons de dibuixos i documents que es conserva a la Fundaci\u00f3 va ser seleccionat amb cura per l\u2019artista. Est\u00e0 format principalment per quaderns i, en la majoria dels casos, nom\u00e9s va conservar el darrer dibuix. Mir\u00f3 explica en algunes de les seves entrevistes que, el 1956, quan es va instal\u00b7lar de forma definitiva a Palma, on el seu amic, l\u2019arquitecte Josep Llu\u00eds Sert, li havia dissenyat un taller, va fer una severa autocr\u00edtica de la seva obra i en va destruir molts. Els que va fer amb posterioritat mostren el seu m\u00e8tode de treball, amb molts m\u00e9s esbossos per a una sola obra i amb infinitat de projectes que mai es van dur a terme<\/span>\u00bb<\/span>.<\/span><\/p>\n Dibuixos preparatoris de\u00a0\u00a0<\/span>La sieste\u00a0<\/span><\/i>(La migdiada), 1925, Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3.<\/span><\/p>\n Treball i m\u00e8tode<\/b><\/p>\n Li preguntem per alguna pe\u00e7a rellevant. <\/span>\u00ab<\/span>Totes! El conjunt! Em venen a la mem\u00f2ria els quaderns de dibuixos dels anys vint i trenta, gr\u00e0cies als quals Carolyn Lanchner va posar en relleu el m\u00e8tode de treball en s\u00e8ries de Mir\u00f3. Per\u00f2 fins i tot els dibuixos que mai es van arribar a materialitzar s\u00f3n importants, cadascun d\u2019ells \u00e9s el resultat <\/span>d\u2019un xoc que li servir\u00e0 per assolir<\/span> nous objectius. Penso en el quadern de dibuixos que va quedar a Barcelona quan es va exiliar a Par\u00eds el 1936 i que per un breu per\u00edode de temps li va impedir continuar pintant. O en el quadern de Varengeville-sur-Mer, que es va pensar que l\u2019havia perdut en el trajecte de retorn a Catalunya i el va tornar a dibuixar de mem\u00f2ria. Mai el va arribar a desenvolupar, per\u00f2 estic conven\u00e7uda que el fet de retreballar-lo li va servir per prendre consci\u00e8ncia del moment en qu\u00e8 es trobava.<\/span>\u00bb<\/span><\/p>\n D\u2019aquests <\/span>\u00ab<\/span>papers<\/span>\u00bb<\/span>, com els anomenava en Cirici, n\u2019hi ha de diverses tipologies: els esbossos per a pintures i dibuixos i els esbossos per a les escultures. \u00abEls primers, llevat dels de formaci\u00f3, encara molt figuratius, responen a impulsos diversos. Una mateixa pintura pot tenir diferents esbossos, que es poden considerar fases d\u2019un proc\u00e9s, el qual, de vegades, fins i tot pot durar anys. A trav\u00e9s d\u2019aquests dibuixos veiem com el llenguatge de Mir\u00f3 de mica en mica es va sintetitzant fins a eliminar de la seva obra qualsevol representaci\u00f3 del m\u00f3n real. Per a l\u2019escultura, en canvi, el punt de partida \u00e9s diferent. S\u00f3n els objectes mateixos que la conformen els que li produeixen el xoc. Aqu\u00ed parteix de la realitat, acobla els objectes al terra i, abans d\u2019emmotllar-los, els dibuixa. Podr\u00edem dir que, sobretot, actuen de recordatori. D\u2019altra banda,<\/span> tamb\u00e9 hi ha dibuixos que responen a revisions de la seva obra passada, als quals torna en moments molt concrets de la seva traject\u00f2ria per poder encarar el futur. Tenir a m\u00e0 tota la seva col\u00b7lecci\u00f3<\/a> d\u2019esbossos crec que, en aquest sentit, li va ser de gran ajut.\u00bb<\/span><\/p>\n Dibuix preparatori, objectes acoblats de l’escultura i obra final de Dona i ocell<\/em>, 1967. Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3.<\/p>\n Li preguntem si ella a vegades tamb\u00e9 t\u00e9 dubtes de cap a on tirar, si la feina de l\u2019Arxiu \u00e9s una feina solit\u00e0ria, si nota el pes de la responsabilitat… \u00abTenim la responsabilitat de conservar aquest patrimoni que ens han llegat en les millors condicions. Aquesta \u00e9s una feina que fem conjuntament amb conservadors especialistes en paper, per\u00f2 tamb\u00e9 tenim la responsabilitat de documentar i revisar aquest material perqu\u00e8 estigui a l\u2019abast de tothom. I no diria pas que la feina de l\u2019Arxiu sigui solit\u00e0ria, ans al contrari. Els que hi treballem tenim moltes oportunitats de compartir informaci\u00f3 i coneixement amb els investigadors. Contribuir a la recerca de Mir\u00f3, sigui de forma directa o indirecta, \u00e9s un dels objectius de la Fundaci\u00f3 i tamb\u00e9 \u00e9s una satisfacci\u00f3 per a nosaltres.\u00bb<\/span><\/p>\n Amb vocaci\u00f3 de servei<\/b><\/p>\n La import\u00e0ncia dels arxius \u00e9s la relectura constant, la recepci\u00f3 que t\u00e9 lloc a cada \u00e8poca, a cada moment, d\u2019un determinat llegat. Aspectes que poden passar desapercebuts per a una generaci\u00f3 despr\u00e9s poden ser molt rellevants. \u00abDe vegades hem de posar llum a la informaci\u00f3. I per aix\u00f2 ens cal tamb\u00e9 teixir una xarxa proactiva amb altres arxius \u2014sobretot amb aquells que tamb\u00e9 tenen obra de Mir\u00f3\u2014, amb les universitats, amb els estudiosos. Aquesta \u00e9s la visi\u00f3 de futur de Marko Daniel, l\u2019actual director de la Fundaci\u00f3. Facilitar la recerca, acostar l\u2019obra de Mir\u00f3 a trav\u00e9s del fons documental i de dibuixos i compartir coneixement.\u00bb<\/span><\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/FJM-1361-635x455.jpeg\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/5-728x455.png\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Captura-de-pantalla-2021-03-17-a-las-16.59.31-800x369.png\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/Captura-de-pantalla-2021-03-17-a-las-17.05.48-800x335.png\")
<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2021\/03\/FJM-4428-319x455.jpeg\")
<\/p>\n