{"id":259,"date":"2016-11-22T10:29:17","date_gmt":"2016-11-22T09:29:17","guid":{"rendered":"http:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/?p=259"},"modified":"2024-03-14T10:16:59","modified_gmt":"2024-03-14T09:16:59","slug":"marxar-creixer-viatge-muna","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2016\/11\/22\/marxar-creixer-viatge-muna\/","title":{"rendered":"Del marxar per cr\u00e9ixer a \u00abEl viatge de la Muna\u00bb"},"content":{"rendered":"

Viure a fora \u00e9s que el temps es pari en una banda del m\u00f3n i s’acceleri en una altra. No \u00e9s l\u2019efecte dels jet lags<\/em> ni de les difer\u00e8ncies hor\u00e0ries. \u00c9s un temps subjectiu intern i caprici\u00f3s que esvalota emocions i modifica prioritats. A qui pertanyem? A on? Els psic\u00f2legs i els soci\u00f2legs ho deuen haver estudiat i en parlarien amb m\u00e9s propietat, per\u00f2 que avorrit seria explicar les intu\u00efcions que et proporciona una vida nova a trav\u00e9s d’un titular cient\u00edfic, no?<\/p>\n

M’ha tocat marxar a viure a fora ben b\u00e9 tres vegades. Parlo d\u2019aquell marxar que fa que et quedis amb la sensaci\u00f3 de deixar enrere un tram de la vida per obrir-ne un de nou. I no hi recordo sentiments negatius. Potser s\u00ed nusos d’est\u00f3mac, incerteses i maldecaps ling\u00fc\u00edstics, per\u00f2 res m\u00e9s. Amb el temps penso que, \u00e9s clar, jo marxava volunt\u00e0riament, amb una motxilla d’il\u00b7lusions a l’esquena. I l’\u00fanica cosa que em preocupava de deb\u00f2 era saber tornar. Saber readaptar-me al lloc de sempre, a la vida de sempre, a la gent de sempre, sabent que jo ja no seria la mateixa de sempre. Amb el temps he ent\u00e8s que, si m\u2019hagu\u00e9s tocat marxar a la for\u00e7a de casa meva, del meu pa\u00eds, o separar-me de la meva fam\u00edlia, sense poder-ho triar, els sentiments haurien estat uns altres de molt diferents. De r\u00e0bia i impot\u00e8ncia com a m\u00ednim; segur que tamb\u00e9 de molt\u00edssima tristesa.<\/p>\n

Els reportatges que m\u00e9s han calat en el meu aprenentatge vital com a periodista han estat els de persones que posem sota l’etiqueta de \u00abdespla\u00e7ats i refugiats\u00bb. Ara tothom en parla, per\u00f2 em va tocar entrar-hi ja fa ben b\u00e9 tretze anys, al Pr\u00f2xim Orient, en la segona i m\u00e9s definitiva d\u2019aquestes tres experi\u00e8ncies vitals de ruptura de les quals us parlava al principi. Entendre el lament d’un senyor de vuitanta anys del camp de refugiats de Dheisheh, a Betlem, ensenyant les claus de la que va ser casa seva a Deir Aban, un poble \u00e0rab de l’Israel actual, a nom\u00e9s vint quil\u00f2metres, no \u00e9s una feina d’un segon ni d’un minut. Entendre’l de deb\u00f2 i ser capa\u00e7 de transmetre aquella reivindicaci\u00f3 que en un primer moment pot semblar nom\u00e9s simb\u00f2lica i fins i tot absurda, porta temps, molt de temps; exigeix una certa experi\u00e8ncia, un esfor\u00e7 d’empatia despullat de bonisme i de sentimentalisme endolcit. \u00abPerqu\u00e8, en el fons, \u00e9s pitjor tenir l’objecte del teu desig ben a prop que molt m\u00e9s lluny, quil\u00f2metres i fronteres enll\u00e0\u00bb, vaig pensar en aquell moment intentant explicar-m’ho.<\/p>\n

Per\u00f2, en el fons, el que aquell senyor volia era demostrar-me que la Hist\u00f2ria havia estat injusta amb ell i que, malgrat haver aconseguit sobreviure, ho continuava sent. Perqu\u00e8 del seu poble, de casa seva, no en queda m\u00e9s que runa, parets de pedra que potser voldria poder reconstruir algun dia, un dia que no arribar\u00e0 mai, per\u00f2. Interessant va ser, en aquest sentit, acompanyar en una jornada de rodatge l’artista Dom\u00e8nec i S\u00e0gar Mal\u00e9 per a la producci\u00f3 de l’obra 48_Nakba<\/em>. All\u00e0 hi \u00e9s, amb una simple mirada i un cartell, tot aquest p\u00f2sit.<\/p>\n