\n(Yukio Mishima, Consells espirituals per a joves samurais<\/em>)<\/p>\n
La figura de Mishima sabem que no deixa indiferent a ning\u00fa. \u00c9s controvertid\u00edssima i sovint injuriada. Fins i tot els prologuistes de l\u2019edici\u00f3 d’on he extret la cita en parlen amb una indissimulada mal\u00edcia. Tamb\u00e9 \u00e9s cert que la Societat dels Escuts<\/em>* (d\u2019ara endavant SDE) podria considerar-se una beneitura si no fos perqu\u00e8 el seu ide\u00f2leg no era cap beneit. Una andr\u00f2mina com la SDE estava condemnada a la burla p\u00fablica des del primer anunci de la seva gestaci\u00f3, \u00e9s cert, per\u00f2 la determinaci\u00f3 de Mishima i la defensa intel\u00b7lectual que en va fer, tant del grupuscle paramilitar com de la seva pr\u00f2pia obra liter\u00e0ria (com ell mateix declara a l’ep\u00edgraf), el van salvar de l’escarni p\u00fablic m\u00e9s cruel. Tot i els inevitables atacs que devia patir, podem afirmar que va portar aquella extravag\u00e0ncia a un port. No dic a bon port. Tan sols un port.<\/p>\n Escena del seppuku<\/em> (suicidi ritual) de Mishima<\/span><\/span><\/p>\n Explico tot aquest assumpte de Mishima i el seu ex\u00e8rcit privat no tant perqu\u00e8 els agafeu simpatia sin\u00f3 per fer entendre a la gent qu\u00e8 significa tenir \u00abdeterminaci\u00f3\u00bb. Es pot acusar Mishima de moltes coses, per\u00f2 no hi ha dubte que pertanyia al selecte grup dels que saben acabar el que comencen.<\/p>\n I ara un acudit: \u00d2bviament, el tr\u00e0gic final d’ambd\u00f3s protagonistes en el meu negre acudit t\u00e9 m\u00e9s a veure amb la forta pulsi\u00f3 de mort que els governava que amb la determinaci\u00f3 amb qu\u00e8 tots dos podien arribar a fer les coses.<\/p>\n En aquest punt fixeu-vos que el concepte de risc<\/em> de la cap\u00e7alera d’aquest article es fa el longuis<\/em> i no acaba d’apar\u00e8ixer, aix\u00ed com tampoc ho fa el concepte de comprom\u00eds<\/em>. En lloc d\u2019aix\u00f2 parlem de determinaci\u00f3<\/em>. L’explicaci\u00f3 seria la seg\u00fcent: plantejar-se un risc implica un c\u00e0lcul. \u00c9s cert que aix\u00f2 probablement ho d\u00f3na el verb plantejar<\/em>, per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s cert que les coses m\u00e9s nobles (dit a la manera de Montaigne) tendeixen a menysprear el risc. No se’l \u00abplantegen\u00bb. O no gaire. El risc en l’art no \u00e9s res per si mateix. Com a molt un element subsidiari d’altres coses m\u00e9s fondes i en cap circumst\u00e0ncia un fi \u00faltim. Realment significa alguna cosa el risc dins l’art? No deu ser el risc senzillament una penyora del que pr\u00e8viament hem tingut la determinaci\u00f3 de fer?<\/p>\n Untitled<\/i>, 1993<\/span>. Manifest de David Wojnarowicz<\/p>\n Ara parlem del comprom\u00eds<\/em>. Mishima i Imre Kert\u00e9sz consideraven l\u2019escriptura, o la \u00abnecessitat de dir\u00bb, com una condemna sobrevinguda. I aix\u00ed tenim que Mishima ens deia: I Kert\u00e9sz deia aix\u00f2 altre m\u00e9s elegantment: Untitled<\/i>, 1990, de <\/span>David Wojnarowicz (en col\u00b7laboraci\u00f3 amb Phil Zwickler i Rosa von Praunheim), fotograma del film Silence = Death<\/em><\/p>\n \u00a0<\/em>De formes molt diferents ens descriuen qu\u00e8 significa estar condemnat a dir coses. Kert\u00e9sz ve a dir que l’\u00fanic comprom\u00eds veritable d’un artista \u00e9s treballar per als seus pensaments i no crec estar dient res de nou ni aberrant si dic aqu\u00ed i ara que els artistes b\u00e0sicament van a la seva. Aquesta \u00e9s la seva peculiaritat, i la seva gr\u00e0cia, ja que \u00e9s la seva mirada esbiaixada la que mira les coses d’una forma diferent a la resta. Personalment no crec en el comprom\u00eds de l’artista envers la societat. Si llegiu les paraules de Josep Vicen\u00e7 Foix que he transcrit a continuaci\u00f3, comprovareu que expliquen excelsament el que jo amb prou feines quequejo sobre el comprom\u00eds.<\/p>\n \u00abEl poeta, com a poeta, no ha de tenir altra motivaci\u00f3 l\u00edrica que la pr\u00f2pia de la poesia. Nom\u00e9s compta, per a ell, la revoluci\u00f3 provocada pel proc\u00e9s d’adaptaci\u00f3 de l’impuls l\u00edric que l’exalta, que l’il\u00b7lumina, a la seva \u00e8poca. Una revoluci\u00f3, social o pol\u00edtica, forneix al poeta elements in\u00e8dits per a la seva evasi\u00f3. El poeta retroba per mitj\u00e0 dels s\u00edmbols nous all\u00f2 que \u00e9s etern.<\/p>\n \u00bbEl poeta, com a poeta, t\u00e9 els seus deures revolucionaris. La seva revoluci\u00f3 per\u00f2 \u00e9s indiferent a la revoluci\u00f3 del major nombre. Quan s’esdev\u00e9 aquesta, el poeta calla. Si vol intervenir com a tal, la poesia se li ofega en els estanys m\u00f2rbids de la ret\u00f2rica. Per\u00f2 la ret\u00f2rica \u00e9s tan adversa a la poesia! Tant, per ventura, com els jocs florals.<\/p>\n \u00bbEl poeta m\u00e9s aviat s’oposa a la seva \u00e8poca. Cerca entre les runes o els monuments de cada civilitzaci\u00f3 els elements del Misteri. A cada \u00e8poca, sota els r\u00e8gims m\u00e9s oposats, vetlla pel Misteri, per la seva perman\u00e8ncia. Conrea la m\u00e0gia i fa ombres xineses damunt el mur de l\u2019eternitat amb els elements materials que li proporciona la trista i m\u00f2bil \u201crealitat\u201d. Cerca la vera realitat, l\u2019\u201caltra realitat\u201d (el suprarreal, el superreal o el sobrenatural) \u2014 que \u00e9s, no us esvereu, l\u2019antihist\u00f2ria. El poeta, a trav\u00e9s de la caverna, escolta el m\u00f3n misteri\u00f3s dels ecos, i els repr\u00e8n. Una mateixa tonada, enyor\u00edvola, es transmet, gr\u00e0cies als poetes, a trav\u00e9s del quadriculat del temps.\u00bb Tancament: Deu ser per aix\u00f2, que mai he pogut considerar Shoot<\/em>, de Chris Burden, com una pe\u00e7a d’art remarcable?<\/p>\n Vull dir: Moment inmediatament posterior a la acci\u00f3 Shoot<\/em> de Chris Burden<\/p>\n Aquella acci\u00f3 de Burden, a m\u00e9s a m\u00e9s, va esdevenir literalment el tret de sortida de la seva carrera art\u00edstica. De fet, si s’hagu\u00e9s plantejat Shoot<\/em> d’una forma obertament t\u00e0ctica, m’hauria agradat molt m\u00e9s que amb el bastiment conceptual ulterior sobre la cr\u00edtica a les pol\u00edtiques armament\u00edstiques, els follons<\/em> a Vietnam etc., que tothom s’ha cruspit amb patates. El risc i el comprom\u00eds de bracet…<\/p>\n Engegar-se un tret d’aquella manera, en aquell moment prec\u00eds de q\u00fcestionament sobre els l\u00edmits de l’objecte art\u00edstic, em fa pensar m\u00e9s en alg\u00fa trepitjant neu verge que en cap altra cosa. Wojnarowicz, sense anar m\u00e9s lluny, sempre m’ha semblat mil vegades m\u00e9s determinat a fer el que havia de fer.<\/p>\n Jo, per\u00f2, que s\u00f3c poruc de mena, ara mateix faig c\u00e0lculs del que significar\u00e0 ser obertament cr\u00edtic amb una pe\u00e7a com Shoot<\/em>, que t\u00e9 una legi\u00f3 de fans, aix\u00ed com fer anar amunt i avall el senyor Mishima, que t\u00e9 una legi\u00f3 de detractors. Puc fer c\u00e0lculs tamb\u00e9 del gec d’h\u00f2sties que em podrien caure per tenir la boca tan grossa. I \u00e9s que de maneres d\u2019engegar-se un tret n’hi ha diverses i el que \u00e9s greu \u00e9s que aquesta, a difer\u00e8ncia de la de Burden, no em servir\u00e0 ni per progressar.<\/p>\n Per tancar em ve de gust plantejar com a ep\u00edleg aquesta meravellosa pregunta que es feien Fischli i Weiss: \u00abHauria d’anar a dormir i deixar de produir alguna cosa cont\u00ednuament?\u00bb<\/p>\n Ai! La condemna de dir! \u00danic i veritable comprom\u00eds de l’artista.<\/p>\n <\/p>\n *Societat dels Escuts. Ex\u00e8rcit privat i autofinan\u00e7at pel propi Mishima que es postulava com a garant de l’orgull nacional nip\u00f3. Els seus uniformes de disseny i la pol\u00e8mica figura de Mishima van posar aquest grup paramilitar en l’ull de l’hurac\u00e0 medi\u00e0tic de l’\u00e8poca.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"![\"\"](\"http:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/mishima-fin.jpg\"){kind=spacer}
<\/p>\n
\nBas Jan Ader i Mishima estan parlant tranquil\u00b7lament i un li diu a l’altre:
\n\u2014V\u00e9ns a fer un tomb amb el meu veler nou?
\n\u2014Ara no puc. He de portar unes coses a l’afilador.<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/07594.jpg\")
<\/p>\n
\n\u00abPer un autor acumular escrits \u00e9s com acumular excrements.\u00bb<\/p>\n
\n\u00ab[…] no paro de treballar, i no m’hi obliga \u00fanicament la superviv\u00e8ncia, at\u00e8s que si no treball\u00e9s, existiria, i si exist\u00eds, no s\u00e9 pas a qu\u00e8 em veuria obligat, i \u00e9s millor no saber-ho, per\u00f2 ho intueixo, les meves entranyes per descomptat ho intueixen […] hi ha un vincle molt seri\u00f3s entre la meva exist\u00e8ncia i la meva feina, […] cosa que \u00e9s absolutament evident i alhora no gens normal […] no tothom que escriu ho fa perqu\u00e8 ha d’escriure.\u00bb
\n(Kaddish pel fill no nascut<\/em>)<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/02\/david-wojnarowicz-02.jpg\")
<\/p>\n
\n(Josep Vicen\u00e7 Foix, Darrer comunicat<\/em>. Edicions 62. (Els llibres de l’Escorp\u00ed), p\u00e0g. 7).<\/p>\n
\nNi el risc ni el comprom\u00eds per si sols tenen un pes espec\u00edfic en la creaci\u00f3 art\u00edstica. El risc f\u00e0cilment pot esdevenir un c\u00e0lcul, i el comprom\u00eds, una manera de picar l’ullet als altres.<\/p>\n
\nEs va produir un tret sense determinaci\u00f3?
\nUn tret extremament calculat?<\/p>\n![\"\"](\"http:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/03\/chris-burden-after-getting-shot.jpg\")
<\/p>\n