{"id":566,"date":"2017-07-26T16:37:51","date_gmt":"2017-07-26T15:37:51","guid":{"rendered":"http:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/?p=566\/"},"modified":"2024-03-14T10:16:50","modified_gmt":"2024-03-14T09:16:50","slug":"the-way-we-are-made","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/","title":{"rendered":"The Way We Are Made"},"content":{"rendered":"<p>L&#8217;expressi\u00f3 un xic pejorativa \u00abaix\u00f2 s\u00f3n invents del <em>TBO<\/em>\u00bb t\u00e9 el seu origen en les estranyes m\u00e0quines que humoristes com Nit, Benejam, Francesc Tur i Sabat\u00e9s van dibuixar des dels anys quaranta al setmanari espanyol d&#8217;historieta <em>TBO<\/em>. Les m\u00e0quines, que es basaven en el mecanisme de la reacci\u00f3 en cadena per descriure complicades peces d&#8217;enginyeria la utilitat final de les quals era banal, s&#8217;atribu\u00efen a la invenci\u00f3 d&#8217;un personatge fictici, el professor Franz de Copenhaguen. La minuciosa concatenaci\u00f3 d&#8217;un protocol d&#8217;encaixos absurds tenia una certa cosa de reacci\u00f3 contra les l\u00f2giques burocr\u00e0tiques del franquisme i, alhora, contra la creixent saturaci\u00f3 tecnol\u00f2gica del m\u00f3n modern, i recreava, en realitat, les aparatoses m\u00e0quines creades per l&#8217;historietista nord-americ\u00e0 <a href=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/3\/3a\/Something_for_nothing_%281940%29.ogv\">Rube Goldberg<\/a> a la s\u00e8rie <em>The Inventions of Professor Lucifer Gorgonzola Butts<\/em> (1914-1964).<\/p>\n<p>Tamb\u00e9 la locuci\u00f3 \u00abRube Goldberg machines\u00bb (\u00abm\u00e0quines de Rube Goldberg\u00bb) ha passat a formar part de l&#8217;angl\u00e8s col\u00b7loquial, exactament amb el mateix sentit que \u00abinvents del <em>TBO<\/em>\u00bb, amb el doble prop\u00f2sit de denunciar un entramat in\u00fatil o b\u00e9 d&#8217;al\u00b7ludir a una maquin\u00e0ria estrafol\u00e0ria, eficient per\u00f2 en \u00faltima inst\u00e0ncia ociosa, inoperativa. \u00c9s en aquesta inoperativitat final on Rube Goldberg, com tamb\u00e9 m\u00e9s tard Charlie Chaplin a <em>Temps moderns<\/em> (<a href=\"https:\/\/upload.wikimedia.org\/wikipedia\/commons\/8\/86\/Modern_Times_trailer_%281936%29.webm\"><em>Modern Times<\/em><\/a>, 1936), exposa la fragilitat humana davant d&#8217;una tecnologia la complexitat de la qual nom\u00e9s aspira a un creixement constant, hipertr\u00f2fic. La sensibilitat del gag i l&#8217;<em>slapstick<\/em> per captar la continu\u00eftat entre les formes d&#8217;esclavitud de l&#8217;antiguitat cl\u00e0ssica i de la tecnologia contempor\u00e0nia ha persistit a trav\u00e9s de cineastes com Jacques Tati fins a arribar al cinema contemporani, que s&#8217;ha vist obligat a reformular la idea f\u00edsica i contingent de la tecnologia en un programari que, sovint, s&#8217;apropia de la voluntat de l&#8217;individu \u2014de <em>Desafiament total<\/em> (<em>Total Recall<\/em>, 1990), de Paul Verhoeven, o <em>Matrix<\/em> (1999), de les germanes Wachowski, a <em>Her<\/em> (2013), de Spike Jonze.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-567\" src=\"http:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/imatge-1.jpg\" alt=\"\" width=\"428\" height=\"302\" srcset=\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/imatge-1.jpg 428w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/imatge-1-300x212.jpg 300w\" sizes=\"auto, (max-width: 428px) 100vw, 428px\" \/><\/p>\n<p class=\"peu-foto\">Rube Goldberg, <em>Self-Operating Napkin, <\/em>1931. Creative Commons<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-568\" src=\"http:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/imatge-2.jpg\" alt=\"\" width=\"1110\" height=\"375\" srcset=\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/imatge-2.jpg 1110w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/imatge-2-300x101.jpg 300w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/imatge-2-768x259.jpg 768w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/imatge-2-800x270.jpg 800w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/imatge-2-533x180.jpg 533w\" sizes=\"auto, (max-width: 1110px) 100vw, 1110px\" \/><\/p>\n<p class=\"peu-foto\">Rube Goldberg, <em>If the Soap Falls Out of the Bathtub, Try This, <\/em>1921. Creative Commons<\/p>\n<p>Quan, a la Documenta 8 de Kassel (Alemanya), el 1987, es va presentar la pe\u00e7a <em>The Way Things Go<\/em> (<em>Der Lauf der Dinge<\/em>), dels su\u00efssos Peter Fischli i David Weiss, encara no havia irromput amb for\u00e7a la idea d&#8217;un programari capa\u00e7 de colonitzar la realitat, i la inoperativitat, el moviment, la transitivitat i la reacci\u00f3 en cadena van apar\u00e8ixer en la seva dimensi\u00f3 m\u00e9s concreta, exactament igual com havien aparegut a les vinyetes de Rube Goldberg i a <em>Los inventos del profesor Franz de Copenhague<\/em>, a <em>TBO<\/em>. En una escena art\u00edstica, la dels vuitanta, marcada per la pintura com a objecte de cotitzaci\u00f3 econ\u00f2mica, la reivindicaci\u00f3 de Fischli i Weiss va cristal\u00b7litzar en l&#8217;atenci\u00f3 cap al proc\u00e9s, la mobilitat del qual connectava, a m\u00e9s, amb la tradici\u00f3 del c\u00f2mic i amb una fractura que el cinema havia obert en les d\u00e8cades anteriors.<\/p>\n<p>A la mostra <a href=\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/ca\/exposicions\/5723\/the-way-things-do\/actual\"><em>The Way Things Do<\/em><\/a>, comissariada per Martina Mill\u00e0 i Seraf\u00edn \u00c1lvarez per a la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 per commemorar els trenta anys de <em>The Way Things Go<\/em>, una de les obres d&#8217;artistes joves que rellegeixen la influ\u00e8ncia de l&#8217;obra de Fischli i Weiss \u00e9s la videoinstal\u00b7laci\u00f3 <em>Mountain Plain Mountain<\/em>, de Daniel Jacoby i Yu Araki, que ressegueix el moviment sense fi, l&#8217;\u00e8xtasi i la banalitat quotidiana del <em>ban&#8217;ei<\/em>, les curses de cavalls japoneses, a l&#8217;\u00fanic estadi on encara se celebren, a Obihiro. Les imatges en qu\u00e8 es concatenen apostes, resultats, foto d&#8217;arribada i caixes registradores constitueixen una par\u00e0frasi de la circulaci\u00f3 dels diners a <em>Els diners<\/em> (L&#8217;Argent, 1983), de Bresson, o de la bonica seq\u00fc\u00e8ncia que, a <em>El diable, probablement<\/em> (<em>Le Diable, probablement<\/em>, 1977), tamb\u00e9 de Bresson, explica, amb un muntatge sec i el\u00b7l\u00edptic de cada petit moviment dels passatgers en un autob\u00fas, la causalitat social, la constant interacci\u00f3 entre causa eficient i atzar.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-575\" src=\"http:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/The-Way-Things-Do.-Sala-17.-Daniel-Jacoby-i-Yu-Araki.jpg\" alt=\"\" width=\"2000\" height=\"1333\" srcset=\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/The-Way-Things-Do.-Sala-17.-Daniel-Jacoby-i-Yu-Araki.jpg 2000w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/The-Way-Things-Do.-Sala-17.-Daniel-Jacoby-i-Yu-Araki-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/The-Way-Things-Do.-Sala-17.-Daniel-Jacoby-i-Yu-Araki-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/The-Way-Things-Do.-Sala-17.-Daniel-Jacoby-i-Yu-Araki-683x455.jpg 683w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/The-Way-Things-Do.-Sala-17.-Daniel-Jacoby-i-Yu-Araki-533x355.jpg 533w\" sizes=\"auto, (max-width: 2000px) 100vw, 2000px\" \/><\/p>\n<p class=\"peu-foto\"><em>Mountain Plain Mountain<\/em>. Daniel Jacoby i Yu Araki, 2017<em><br \/>\n<\/em><\/p>\n<p><em>Mountain Plain Mountain<\/em> no nom\u00e9s il\u00b7lumina l&#8217;atenci\u00f3 cinematogr\u00e0fica que <em>The Way Things Go<\/em> manifestava en els processos, sin\u00f3 tamb\u00e9 l&#8217;\u00edntima connexi\u00f3 de l&#8217;obra amb el denominat \u00abcinema transcendental\u00bb de Bresson, Dreyer o Ozu. El gest <em>povera<\/em> de triar bosses d&#8217;escombraries, ampolles llen\u00e7ades, plafons vells en des\u00fas, aigua, alcohol, oli, sabons i dissolvents sobrants \u2014els excedents de la praxi industrial en un vell magatzem\u2014 per construir l&#8217;obra s&#8217;acompanya, aix\u00ed mateix, d&#8217;una mec\u00e0nica rigorosa, asc\u00e8tica, basada en l&#8217;actitud d&#8217;una c\u00e0mera que, a cada instant, ha de preveure la seg\u00fcent concatenaci\u00f3: una bossa d&#8217;escombraries que empeny una roda, que al seu torn fa caure un taul\u00f3 i fa lliscar una escala, que cau sobre una taula, bolca un matal\u00e0s i provoca una traject\u00f2ria helico\u00efdal en una bola que acaba fent vessar una ampolla d&#8217;\u00e0cid, en un efecte d\u00f2mino que s&#8217;inflama quan, per primera vegada, apareix el foc, el gest m\u00e9s intens de <em>pathos<\/em> i transmissi\u00f3 al llarg de l&#8217;obra.<\/p>\n<p>No sembla pas casual que un pintor, artista pl\u00e0stic i cineasta com David Lynch estigu\u00e9s immers, en aquella mateixa \u00e8poca, en els seus <em>fish-kits<\/em>, que indiquen com reconstruir peixos acabats de trossejar a partir de la seva minuciosa dissecci\u00f3 seguint la idea dels mobles modulars automuntables, o en una s\u00e8rie televisiva com <em>Twin Peaks<\/em> (1989), en la qual l&#8217;encadenament, la llei de transmissi\u00f3 i el foc ocupen un lloc central. \u00abFoc camina amb mi\u00bb, el lema de la s\u00e8rie, tamb\u00e9 podria ser el lema de <em>The Way Things Go<\/em> a partir del moment en qu\u00e8 les flames fan acte d&#8217;aparici\u00f3. El rerefons metaf\u00edsic, la centralitat d&#8217;all\u00f2 que en el zen s&#8217;anomena <em>permanent imperman\u00e8ncia<\/em>, i la idea que l&#8217;\u00fanica cosa que no comen\u00e7a ni acaba \u00e9s l&#8217;\u00e9sser mateix, el moviment, apareixen en mans de Fischli i Weiss sota l&#8217;\u00f2ptica del humor. Com es poden dipositar emocions sobre les coses? Com es pot arribar des del despullament i la literalitat de les coses a la dramat\u00fargia? Com l&#8217;improductiu i la seva inoperativitat poden obrir una bretxa en l&#8217;imperatiu de consum i productivitat del capitalisme?<\/p>\n<p><em>The Way Things Go<\/em> \u00e9s, per descomptat, una pe\u00e7a pensada per ser presentada en un espai expositiu, com ho s\u00f3n tamb\u00e9 l&#8217;esmentada videoinstal\u00b7laci\u00f3<em> Mountain Plain Mountain <\/em>o la instal\u00b7laci\u00f3 <em>One Step Closer to the Finest Starry Sky There Is<\/em>, un enorme conglomerat d&#8217;objectes de <em>merchadising<\/em> basat en relats de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3 signat pel propi comissari Seraf\u00edn \u00c1lvarez. Tanmateix, i com l&#8217;obra d&#8217;\u00c1lvarez sap subratllar, el motor visual i narratiu de l&#8217;obra de Fischli i Weiss \u00e9s eminentment cinematogr\u00e0fic: un impuls de l&#8217;acci\u00f3 que no s&#8217;allunya gaire del que pugui travessar les grans pel\u00b7l\u00edcules del <em>neo-Hollywood<\/em> coetani, de <em>La guerra de les gal\u00e0xies<\/em> (<em>Star Wars<\/em>, 1977), de Georges Lucas, a <em>Indiana Jones a la recerca de l&#8217;arca perduda<\/em> (<em>Raiders of the Lost Ark<\/em>, 1981). \u00c9s, sens dubte, aquest car\u00e0cter cinem\u00e0tic all\u00f2 que ha convertit la pel\u00b7l\u00edcula en un espai de contacte f\u00e8rtil entre les arts pl\u00e0stiques i l&#8217;entreteniment popular, ja que seq\u00fc\u00e8ncies gaireb\u00e9 id\u00e8ntiques es reiteren en pel\u00b7l\u00edcules tan diferents com <em>Retorn al futur III<\/em> (<em>Back to the Future III<\/em>, 1990), <em>Els Goonies<\/em> (<em>The Goonies<\/em>, 1985), <em>Delicatessen<\/em> (1991), <em>La gran aventura de Pee-Wee<\/em> (<em>Pee-Wee&#8217;s Big Adventure<\/em>, 1995), <em>Wallace &amp; Gromit: La maledicci\u00f3 de les verdures <\/em>(<em>Wallace &amp; Gromit: The Curse of the Were-Rabbit<\/em>, 2005), <em>Robots<\/em> (2005) o <em>Toy Story<\/em> (1995), i fins i tot en espectacles com ara <em>Human-Powered Freerunning Machine<\/em> (2012), de l&#8217;artista de parkour Jason Paul.<\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-572\" src=\"http:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/The-way-things-do.-Seraf\u00edn-\u00c1lvarez.-One-Step-Closer-to-the-Finest-Starry-Sky-Ther-Is.-2017.-Foto-Pere-Pratdesaba.png\" alt=\"\" width=\"1500\" height=\"1000\" srcset=\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/The-way-things-do.-Seraf\u00edn-\u00c1lvarez.-One-Step-Closer-to-the-Finest-Starry-Sky-Ther-Is.-2017.-Foto-Pere-Pratdesaba.png 1500w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/The-way-things-do.-Seraf\u00edn-\u00c1lvarez.-One-Step-Closer-to-the-Finest-Starry-Sky-Ther-Is.-2017.-Foto-Pere-Pratdesaba-300x200.png 300w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/The-way-things-do.-Seraf\u00edn-\u00c1lvarez.-One-Step-Closer-to-the-Finest-Starry-Sky-Ther-Is.-2017.-Foto-Pere-Pratdesaba-768x512.png 768w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/The-way-things-do.-Seraf\u00edn-\u00c1lvarez.-One-Step-Closer-to-the-Finest-Starry-Sky-Ther-Is.-2017.-Foto-Pere-Pratdesaba-683x455.png 683w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/The-way-things-do.-Seraf\u00edn-\u00c1lvarez.-One-Step-Closer-to-the-Finest-Starry-Sky-Ther-Is.-2017.-Foto-Pere-Pratdesaba-533x355.png 533w\" sizes=\"auto, (max-width: 1500px) 100vw, 1500px\" \/><\/p>\n<p class=\"peu-foto\"><em>One Step Closer to the Finest Starry Sky There Is<\/em>. Seraf\u00edn \u00c1lvarez, 2017<em><br \/>\n<\/em><\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"alignnone size-full wp-image-579\" src=\"http:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/the-way-things-do-alta23.jpg\" alt=\"\" width=\"5616\" height=\"3744\" srcset=\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/the-way-things-do-alta23.jpg 5616w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/the-way-things-do-alta23-300x200.jpg 300w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/the-way-things-do-alta23-768x512.jpg 768w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/the-way-things-do-alta23-683x455.jpg 683w, https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/the-way-things-do-alta23-533x355.jpg 533w\" sizes=\"auto, (max-width: 5616px) 100vw, 5616px\" \/><\/p>\n<p class=\"peu-foto\"><em>Leaks.<\/em> C\u00e9cile B. Evans, 2017<\/p>\n<p>\u00c9s a la instal\u00b7laci\u00f3 <em>Leaks<\/em> (2017), de C\u00e9cile B. Evans, amb cinc monitors, on <em>The Way Things Go<\/em> apareix rellegida tamb\u00e9 com una obra de ci\u00e8ncia-ficci\u00f3, ja que apel\u00b7la a l&#8217;especulaci\u00f3 tecnol\u00f2gica i la permanent possibilitat de la cat\u00e0strofe. La pres\u00e8ncia inquietant de robots que observen pantalles a les filmacions emeses pels cinc monitors no nom\u00e9s confronta l&#8217;espectador amb els seus propis avatars posthumans, sin\u00f3 que, en incorporar-hi un accident aeri, obre la fissura del desastre. Evans rellegeix l&#8217;horitz\u00f3 de cat\u00e0strofe al\u00b7ludint, a trav\u00e9s d&#8217;una s\u00e8rie de panells est\u00e0tics, al seu treball anterior, <em>Sprung a Leak<\/em> (2016), una obra de teatre que, com els drames avantguardistes imaginats per Maurice Maeterlinck, cerca l&#8217;estatisme de figures no humanes, connectades en aquest cas a un circuit tancat. En un d&#8217;aquests panells, un robot s&#8217;al\u00e7a enmig del naufragi i la ru\u00efna \u2014com un \u00abrai de la Medusa\u00bb futurista\u2014 i, gr\u00e0cies a un filacteri de text, sembla erigir-se en portaveu de la subjectivitat dels objectes concrets, exclosos del cicle de consum i abocats al desastre de la pel\u00b7l\u00edcula de Fischli i Weiss, en reivindicar la seva naturalesa i cridar \u00abIt&#8217;s the way we are made\u00bb, la resposta contempor\u00e0nia dels propis objectes al t\u00edtol original <em>The Way Things Go<\/em>.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>L&#8217;expressi\u00f3 un xic pejorativa \u00abaix\u00f2 s\u00f3n invents del TBO\u00bb t\u00e9 el seu origen en les estranyes m\u00e0quines que humoristes com Nit, Benejam, Francesc Tur i Sabat\u00e9s van dibuixar des dels anys quaranta al setmanari espanyol d&#8217;historieta TBO. Les m\u00e0quines, que es basaven en el mecanisme de la reacci\u00f3 en cadena per descriure complicades peces d&#8217;enginyeria &hellip; <a href=\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/\" class=\"more-link\">Continua llegint <span class=\"screen-reader-text\">The Way We Are Made<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":24,"featured_media":576,"comment_status":"closed","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[196,197,92],"tags":[200,198,199],"class_list":["post-566","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-cinema","category-comic","category-exposicions","tag-peter-fischli-david-weiss","tag-rube-goldberg","tag-the-way-things-go"],"acf":[],"yoast_head":"<!-- This site is optimized with the Yoast SEO plugin v26.1 - https:\/\/yoast.com\/wordpress\/plugins\/seo\/ -->\n<title>The Way We Are Made - Blog Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3<\/title>\n<meta name=\"robots\" content=\"index, follow, max-snippet:-1, max-image-preview:large, max-video-preview:-1\" \/>\n<link rel=\"canonical\" href=\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/\" \/>\n<meta property=\"og:locale\" content=\"ca_ES\" \/>\n<meta property=\"og:type\" content=\"article\" \/>\n<meta property=\"og:title\" content=\"The Way We Are Made - Blog Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3\" \/>\n<meta property=\"og:description\" content=\"L&#8217;expressi\u00f3 un xic pejorativa \u00abaix\u00f2 s\u00f3n invents del TBO\u00bb t\u00e9 el seu origen en les estranyes m\u00e0quines que humoristes com Nit, Benejam, Francesc Tur i Sabat\u00e9s van dibuixar des dels anys quaranta al setmanari espanyol d&#8217;historieta TBO. Les m\u00e0quines, que es basaven en el mecanisme de la reacci\u00f3 en cadena per descriure complicades peces d&#8217;enginyeria &hellip; Continua llegint The Way We Are Made\" \/>\n<meta property=\"og:url\" content=\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/\" \/>\n<meta property=\"og:site_name\" content=\"Blog Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3\" \/>\n<meta property=\"article:published_time\" content=\"2017-07-26T15:37:51+00:00\" \/>\n<meta property=\"article:modified_time\" content=\"2024-03-14T09:16:50+00:00\" \/>\n<meta property=\"og:image\" content=\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/Fotograma-The-Way-Things-Go-01.jpg\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:width\" content=\"1440\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:height\" content=\"1080\" \/>\n\t<meta property=\"og:image:type\" content=\"image\/jpeg\" \/>\n<meta name=\"author\" content=\"Ivan Pintor Iranzo\" \/>\n<meta name=\"twitter:card\" content=\"summary_large_image\" \/>\n<meta name=\"twitter:label1\" content=\"Escrit per\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data1\" content=\"Ivan Pintor Iranzo\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:label2\" content=\"Temps estimat de lectura\" \/>\n\t<meta name=\"twitter:data2\" content=\"8 minuts\" \/>\n<script type=\"application\/ld+json\" class=\"yoast-schema-graph\">{\"@context\":\"https:\/\/schema.org\",\"@graph\":[{\"@type\":\"WebPage\",\"@id\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/\",\"url\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/\",\"name\":\"The Way We Are Made - Blog Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3\",\"isPartOf\":{\"@id\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/#website\"},\"primaryImageOfPage\":{\"@id\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/#primaryimage\"},\"image\":{\"@id\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/#primaryimage\"},\"thumbnailUrl\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/Fotograma-The-Way-Things-Go-01.jpg\",\"datePublished\":\"2017-07-26T15:37:51+00:00\",\"dateModified\":\"2024-03-14T09:16:50+00:00\",\"author\":{\"@id\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/#\/schema\/person\/e9ef8cf47910b2a5f7124e3a29941d5d\"},\"breadcrumb\":{\"@id\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/#breadcrumb\"},\"inLanguage\":\"ca\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"ReadAction\",\"target\":[\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/\"]}]},{\"@type\":\"ImageObject\",\"inLanguage\":\"ca\",\"@id\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/#primaryimage\",\"url\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/Fotograma-The-Way-Things-Go-01.jpg\",\"contentUrl\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/Fotograma-The-Way-Things-Go-01.jpg\",\"width\":1440,\"height\":1080},{\"@type\":\"BreadcrumbList\",\"@id\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/#breadcrumb\",\"itemListElement\":[{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":1,\"name\":\"Inici\",\"item\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/\"},{\"@type\":\"ListItem\",\"position\":2,\"name\":\"The Way We Are Made\"}]},{\"@type\":\"WebSite\",\"@id\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/#website\",\"url\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/\",\"name\":\"Blog Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3\",\"description\":\"El blog de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 acull diverses veus que estiren els fils tem\u00e0tics de l\u2019activitat de la Fundaci\u00f3, tot expandint-ne els continguts i generant nous punts de vista sobre la creaci\u00f3, sobre Mir\u00f3 o sobre els temes relacionats amb les exposicions.\",\"potentialAction\":[{\"@type\":\"SearchAction\",\"target\":{\"@type\":\"EntryPoint\",\"urlTemplate\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/?s={search_term_string}\"},\"query-input\":{\"@type\":\"PropertyValueSpecification\",\"valueRequired\":true,\"valueName\":\"search_term_string\"}}],\"inLanguage\":\"ca\"},{\"@type\":\"Person\",\"@id\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/#\/schema\/person\/e9ef8cf47910b2a5f7124e3a29941d5d\",\"name\":\"Ivan Pintor Iranzo\",\"url\":\"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/author\/ivan-pintor\/\"}]}<\/script>\n<!-- \/ Yoast SEO plugin. -->","yoast_head_json":{"title":"The Way We Are Made - Blog Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3","robots":{"index":"index","follow":"follow","max-snippet":"max-snippet:-1","max-image-preview":"max-image-preview:large","max-video-preview":"max-video-preview:-1"},"canonical":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/","og_locale":"ca_ES","og_type":"article","og_title":"The Way We Are Made - Blog Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3","og_description":"L&#8217;expressi\u00f3 un xic pejorativa \u00abaix\u00f2 s\u00f3n invents del TBO\u00bb t\u00e9 el seu origen en les estranyes m\u00e0quines que humoristes com Nit, Benejam, Francesc Tur i Sabat\u00e9s van dibuixar des dels anys quaranta al setmanari espanyol d&#8217;historieta TBO. Les m\u00e0quines, que es basaven en el mecanisme de la reacci\u00f3 en cadena per descriure complicades peces d&#8217;enginyeria &hellip; Continua llegint The Way We Are Made","og_url":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/","og_site_name":"Blog Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3","article_published_time":"2017-07-26T15:37:51+00:00","article_modified_time":"2024-03-14T09:16:50+00:00","og_image":[{"width":1440,"height":1080,"url":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/Fotograma-The-Way-Things-Go-01.jpg","type":"image\/jpeg"}],"author":"Ivan Pintor Iranzo","twitter_card":"summary_large_image","twitter_misc":{"Escrit per":"Ivan Pintor Iranzo","Temps estimat de lectura":"8 minuts"},"schema":{"@context":"https:\/\/schema.org","@graph":[{"@type":"WebPage","@id":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/","url":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/","name":"The Way We Are Made - Blog Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3","isPartOf":{"@id":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/#website"},"primaryImageOfPage":{"@id":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/#primaryimage"},"image":{"@id":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/#primaryimage"},"thumbnailUrl":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/Fotograma-The-Way-Things-Go-01.jpg","datePublished":"2017-07-26T15:37:51+00:00","dateModified":"2024-03-14T09:16:50+00:00","author":{"@id":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/#\/schema\/person\/e9ef8cf47910b2a5f7124e3a29941d5d"},"breadcrumb":{"@id":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/#breadcrumb"},"inLanguage":"ca","potentialAction":[{"@type":"ReadAction","target":["https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/"]}]},{"@type":"ImageObject","inLanguage":"ca","@id":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/#primaryimage","url":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/Fotograma-The-Way-Things-Go-01.jpg","contentUrl":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-content\/uploads\/2017\/07\/Fotograma-The-Way-Things-Go-01.jpg","width":1440,"height":1080},{"@type":"BreadcrumbList","@id":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2017\/07\/26\/the-way-we-are-made\/#breadcrumb","itemListElement":[{"@type":"ListItem","position":1,"name":"Inici","item":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/"},{"@type":"ListItem","position":2,"name":"The Way We Are Made"}]},{"@type":"WebSite","@id":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/#website","url":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/","name":"Blog Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3","description":"El blog de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 acull diverses veus que estiren els fils tem\u00e0tics de l\u2019activitat de la Fundaci\u00f3, tot expandint-ne els continguts i generant nous punts de vista sobre la creaci\u00f3, sobre Mir\u00f3 o sobre els temes relacionats amb les exposicions.","potentialAction":[{"@type":"SearchAction","target":{"@type":"EntryPoint","urlTemplate":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/?s={search_term_string}"},"query-input":{"@type":"PropertyValueSpecification","valueRequired":true,"valueName":"search_term_string"}}],"inLanguage":"ca"},{"@type":"Person","@id":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/#\/schema\/person\/e9ef8cf47910b2a5f7124e3a29941d5d","name":"Ivan Pintor Iranzo","url":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/author\/ivan-pintor\/"}]}},"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/566","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/users\/24"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=566"}],"version-history":[{"count":16,"href":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/566\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":602,"href":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/566\/revisions\/602"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media\/576"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=566"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=566"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=566"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}