L’exploraci\u00f3 arqueol\u00f2gica del Pr\u00f2xim Orient antic es va iniciar a principis del segle XIX a la regi\u00f3 corresponent a l’actual Iraq. Abans d’aquelles missions dutes a terme pels pioners de l’arqueologia del Pr\u00f2xim Orient per enc\u00e0rrec dels museus europeus<\/strong>, no constaven grans jaciments arquitect\u00f2nics de les antigues Ass\u00edria i Babil\u00f2nia. De fet, la seva hist\u00f2ria es coneixia nom\u00e9s parcialment, i aquest coneixement provenia de textos b\u00edblics o cl\u00e0ssics, \u00e9s a dir, d’Her\u00f2dot, les famoses descripcions del qual sovint servien de font d’inspiraci\u00f3 per a les imatges fant\u00e0stiques de les c\u00e8lebres ciutats perdudes de Mesopot\u00e0mia<\/strong> creades per artistes europeus molt abans que fossin descobertes (fig. 1). Aix\u00ed doncs, en teoria, els descobriments materials de l’antiga Mesopot\u00e0mia haurien d’haver perm\u00e8s superar la dist\u00e0ncia entre imaginaci\u00f3 i realitat, si m\u00e9s no pel que fa a la cultura arquitect\u00f2nica d’aquests artistes. Tanmateix, si indaguem la q\u00fcesti\u00f3 m\u00e9s detingudament, veurem que no s’ha complert aquesta expectativa l\u00f2gica, ja que a partir de les investigacions arqueol\u00f2giques no es va reconstruir la imatge de l’arquitectura del Pr\u00f2xim Orient antic, ni tan sols en publicacions te\u00f2ricament cient\u00edfiques.<\/p>\n

<\/p>\n

Fig. 1. Pieter Bruegel el Vell, La torre de Babel<\/em>, 1563. Font: Wikimedia Commons<\/a>.<\/p>\n

L’exposici\u00f3 Sumer i el paradigma modern<\/em><\/a> planteja un debat sobre conceptes com la recepci\u00f3 art\u00edstica i la mem\u00f2ria cultural<\/strong>. No obstant aix\u00f2, sovint se subestima el poder que tenen les imatges arquitect\u00f2niques per transmetre significats culturals<\/strong> diferents a trav\u00e9s d’elements formals similars. Tenint en compte aix\u00f2, \u00e9s important recalcar que la connexi\u00f3 entre l’arquitectura mesopot\u00e0mica i la modernitat va ser mediatitzada pels dibuixos mostrats a les primeres publicacions de les troballes ass\u00edries<\/strong> (fig. 2). Aquestes (re)construccions arquitect\u00f2niques, dissenyades com a part integral d’aquestes publicacions arqueol\u00f2giques, van tenir un impacte no nom\u00e9s en la hist\u00f2ria de la interpretaci\u00f3 cient\u00edfica de l’arquitectura antiga, sin\u00f3 tamb\u00e9 en la construcci\u00f3 de dissenys arquitect\u00f2nics moderns i ocasionalment en la reconstrucci\u00f3 de tradicions, ja fossin reals o te\u00f2riques (fig. 3). Ara b\u00e9, la import\u00e0ncia d’aquests dibuixos que reconstru\u00efen l’arquitectura mesopot\u00e0mica antiga rau tamb\u00e9 en el fet que funcionaven clarament com a mitj\u00e0 per introduir l’arquitectura antiga en el disseny modern i crear aix\u00ed una poderosa espiral d’imatges que viatjaven a trav\u00e9s del temps<\/strong>.<\/p>\n

<\/p>\n

Fig. 2. Victor Place – F\u00e9lix Thomas, Palais.<\/em> Ensemble de la porte Z. du harem<\/em>, Ninive et l’Assyrie, 1867-1870. Font: General Research Division, The New York Public Library Digital Collections<\/a>.<\/p>\n

<\/p>\n

Fig. 3. Esgl\u00e9sia caldea, Alep, S\u00edria, 2007. Fotografia: Maria Gabriella Micale.<\/p>\n

Els esbossos de Le Corbusier per al Mundaneum de Ginebra (1929)<\/strong> exposats a Sumer i el paradigma modern<\/em> s\u00f3n un exemple t\u00edpic de l’\u00fas de les formes mesopot\u00e0miques en la cultura visual i arquitect\u00f2nica occidental moderna. Aix\u00ed mateix, hi ha altres projectes m\u00e9s o menys contemporanis (i m\u00e9s o menys famosos) que posen de manifest el grau de difusi\u00f3 de les formes mesopot\u00e0miques del temple-torre\/zigurat en el disseny dels edificis moderns<\/strong>, independentment del moviment art\u00edstic al qual pertanyessin els seus autors (fig.4). De fet, resulta dif\u00edcil detectar la premissa de la qual partien les diferents opcions d’aquestes manifestacions volum\u00e8triques formals. Hugh Ferriss<\/strong> escriu sobre els plans urban\u00edstics d’aquells anys als Estats Units<\/strong>: \u00abL’edifici s’eleva verticalment sobre les l\u00ednies de la seva parcel\u00b7la d’acord amb les normatives urban\u00edstiques […]. A partir d’aqu\u00ed s’inclina cap endins en determinats angles […]. Una torre s’eleva, segons el que est\u00e0 perm\u00e8s, a una al\u00e7ada il\u00b7limitada, sempre que la seva superf\u00edcie no sigui superior a la quarta part de la propietat […]. La massa aix\u00ed delineada no \u00e9s el disseny d’un arquitecte, sin\u00f3 simplement una forma derivada de les disposicions legals\u00bb. I continua: \u00abL’antic zigurat assiri \u00e9s una magn\u00edfica plasmaci\u00f3 de la limitaci\u00f3 legal moderna de Nova York: \u00bfper ventura no podem imaginar-nos per un moment un seguit de zigurats moderns amb restaurants i teatres a les seves altures?\u00bb<\/strong> (de The Metropolis of Tomorrow<\/em>, 1929: p. 74, 99). No sembla pas que hi hagi una correspond\u00e8ncia expl\u00edcita entre l’antiga funci\u00f3 religiosa d’un zigurat i els edificis monumentals moderns que evoquen les torres antigues (el projecte d’una esgl\u00e9sia en mem\u00f2ria dels soldats realitzat per Dominikus B\u00f6hm, G\u00f6ttingen, 1923 [fig. 5], n’\u00e9s una excepci\u00f3 en el context d’una arquitectura religiosa dominada pels models cl\u00e0ssics). D’altra banda, es pot observar una clara refer\u00e8ncia a la cultura mesopot\u00e0mica en alguns projectes monumentals de la Turquia moderna, de les d\u00e8cades de 1930 i 1940, que es podrien interpretar com un reconeixement al modernisme (fig. 6). Si b\u00e9 no es pot afirmar que hi hagu\u00e9s una tradici\u00f3 mesopot\u00e0mica, la refer\u00e8ncia al zigurat pot estar lligada a la idea d’una relaci\u00f3 racial\/ling\u00fc\u00edstica entre els turcs i els antics sumeris sostinguda per alguns intel\u00b7lectuals als anys vint. En aquests exemples, l’arquitectura entra en l’esfera p\u00fablica i crea vincles visuals que busquen el reconeixement p\u00fablic dels elements formals i els significats de Mesopot\u00e0mia<\/strong>, independentment que aquests vincles es basin o no en lla\u00e7os culturals de pes.<\/p>\n

<\/p>\n

Fig. 4. Sigismund Vladislavovich Dombrovski, Meeting-Place of the Peoples<\/em>, 1919. Cortesia de: Wolfgang Pehnt.<\/p>\n

<\/p>\n

Fig. 5. Dominikus B\u00f6hm, esgl\u00e9sia en mem\u00f2ria dels soldats, G\u00f6ttingen, 1923. Cortesia de: Wolfgang Pehnt.<\/p>\n

<\/p>\n

Fig. 6. Bruno Taut, Fira Internacional d’Esmirna del 1938. Pavell\u00f3 de la Cultura del Ministeri d’Educaci\u00f3. Font: Arkitekt <\/em>1939\/9-10: 202.<\/p>\n

Aix\u00ed doncs, \u00bfva ser la materialitat fragment\u00e0ria de l’arquitectura mesopot\u00e0mica treta a la llum per l’arqueologia l’origen dels projectes en forma de torre realitzats tant a Europa com a Turquia?<\/strong> \u00bfO b\u00e9 aquests edificis es van inspirar en els dibuixos arqueol\u00f2gics publicats en la literatura cient\u00edfica per explicar i sostenir les diferents hip\u00f2tesis de reconstrucci\u00f3? En tots dos casos la imatge es percep i s’utilitza com si fos la realitat, mentre que les formes arquitect\u00f2niques que aquesta imatge transmet tenen el poder d’encarnar significats diferents en contextos diferents.<\/p>\n

No obstant aix\u00f2, \u00bfen quina mesura l’arquitectura moderna i contempor\u00e0nia es nodreix d’aquests dibuixos arqueol\u00f2gics?<\/strong> \u00bfI en quina mesura aquests dibuixos es deriven de la cultura visual individual o de la formaci\u00f3 dels arque\u00f2legs que reconstrueixen l’arquitectura antiga? La majoria dels dibuixos de Robert Koldewey semblen suggerir la seva acceptaci\u00f3 t\u00e0cita dels principis del racionalisme arquitect\u00f2nic, mentre que Walter Andrae, deixeble de Cornelius Gurlitt a la Universitat de Dresden, sembla estar influenciat pels principis del Jugendstil alemany i les perspectives compositives en voga amb el renaixement g\u00f2tic als anys vint. Les reconstruccions arquitect\u00f2niques de l’arquitectura del Pr\u00f2xim Orient antic i dels entorns urbans van estar fortament influenciades per projectes que aparentment eren molt coneguts en el moment en qu\u00e8 es van dur a terme aquestes reconstruccions. Trobem exemples d’aix\u00f2 en la reconstrucci\u00f3 en perspectiva de la ciutadella de Khorsabad<\/strong> (c. 1938), que recorda el National Mall and Memorial Parks de Washington, concebut per la Comissi\u00f3 McMillan (1901), o en el Projecte d’una ciutat de tres milions d’habitants de Le Corbusier<\/strong> (1922). Aix\u00ed mateix, una altra reconstrucci\u00f3 arqueol\u00f2gica molt m\u00e9s recent inspirada en un edifici modern pot ser el dibuix en perspectiva del Temple de Salom\u00f3 de Theodor Busink<\/strong> (1970) (fig. 7), el model del qual probablement va ser el fam\u00f3s edifici d’oficines Larkin dissenyat per Frank Lloyd Wright (1906)<\/strong> (Fig. 8). Curiosament, els interiors de l’edifici de Wright (fig. 9) semblen haver inspirat tamb\u00e9 els interiors de la sinagoga de Plauen dissenyada per Fritz Landauer, destru\u00efda durant la Nit dels vidres trencats (Kristallnacht<\/em>) (9-10 de novembre de 1938) ( Fig. 10). No obstant aix\u00f2, aquest paral\u00b7lelisme tan sols ens indica que el fam\u00f3s edifici de Wright va servir de model per a una gran varietat de dissenys moderns, aix\u00ed com per a reconstruccions modernes d’edificis antics, malgrat ser una forma desconnectada del seu significat i funci\u00f3.<\/p>\n

<\/p>\n

Fig. 7. El Temple de Salom\u00f3 segons la idea de Th. Busink, c. 1970. Edici\u00f3 gr\u00e0fica posterior a la reconstrucci\u00f3 de Busink: Maria Gabriella Micale.<\/p>\n

<\/p>\n

Fig. 8. Frank Lloyd Wright, edifici d’oficines Larkin, Buffalo, Nova York, 1906. Font: Wikiarquitectura<\/a>.<\/span>
\n<\/span><\/p>\n

<\/p>\n

Fig. 9. Frank Lloyd Wright, edifici d’oficines Larkin, interiors. Font: Wikiarquitectura<\/a>.<\/p>\n

Com a conclusi\u00f3, podem afirmar que, a difer\u00e8ncia de l’art figuratiu, que estableix una relaci\u00f3 directa entre artistes antics i moderns, l’arquitectura mesopot\u00e0mica antiga nom\u00e9s es fa present en el m\u00f3n modern a trav\u00e9s de la mediaci\u00f3 de la recomposici\u00f3 i interpretaci\u00f3 dels seus fragments per part d’arque\u00f2legs i arquitectes<\/strong>. Per\u00f2 es tracta d’una mediaci\u00f3 bidireccional, ja que els conceptes moderns d’espai i volum tenen un profund impacte en la manera com l’arque\u00f2leg interpreta i comunica l’arquitectura antiga. Aquesta relaci\u00f3 dual entre l’antic i el modern \u00e9s precisament la clau per entendre la creaci\u00f3 d’un repertori d’imatges pr\u00eat-\u00e0-porter<\/em> de l’arquitectura del Pr\u00f2xim Orient antic \u2014imatges cada vegada m\u00e9s allunyades dels seus contextos art\u00edstics, culturals i arqueologics\u2014 que tenen el poder d’\u00aborientalizar\u00bb l’arquitectura d’acord amb les necessitats, tant a Orient com a Occident.<\/p>\n

<\/p>\n

Fig. 10. Fritz Landauer, sinagoga, Plauen, interiors, 1930. Cortesia de: Architekturmuseum Schwaben.<\/p>\n

Traducci\u00f3:<\/strong> Bernat Pujadas<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

L’exploraci\u00f3 arqueol\u00f2gica del Pr\u00f2xim Orient antic es va iniciar a principis del segle XIX a la regi\u00f3 corresponent a l’actual Iraq. Abans d’aquelles missions dutes a terme pels pioners de l’arqueologia del Pr\u00f2xim Orient per enc\u00e0rrec dels museus europeus, no constaven grans jaciments arquitect\u00f2nics de les antigues Ass\u00edria i Babil\u00f2nia. De fet, la seva hist\u00f2ria … Continua llegint El llegat de l’arquitectura mesopot\u00e0mica en l’espiral de la reproducci\u00f3 d’imatges<\/span><\/a><\/p>\n","protected":false},"author":27,"featured_media":717,"comment_status":"open","ping_status":"closed","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[240,242,92],"tags":[232,234,238,236],"class_list":["post-718","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-arqueologia","category-arquitectura","category-exposicions","tag-frank-lloyd-wright-2","tag-le-corbusier-2","tag-mesopotamia-2","tag-sumer-i-el-paradigma-modern"],"acf":[],"yoast_head":"\n