{"id":883,"date":"2018-03-05T09:06:24","date_gmt":"2018-03-05T08:06:24","guid":{"rendered":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/?p=883"},"modified":"2024-03-14T10:16:09","modified_gmt":"2024-03-14T09:16:09","slug":"che-bella-voce-larquitectura-veu-parla","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.fmirobcn.org\/blog\/2018\/03\/05\/che-bella-voce-larquitectura-veu-parla\/","title":{"rendered":"\u00abChe bella voce\u00bb. L\u2019arquitectura, la veu i la parla"},"content":{"rendered":"

El fil\u00f2sof eslov\u00e8 Mladen Dolar comen\u00e7a el seu llibre A Voice and Nothing More <\/em>explicant la seg\u00fcent hist\u00f2ria. En plena batalla, el comandant d\u2019una companyia de soldats italians que s\u00f3n a les trinxeres emet una ordre. \u00abSoldats, ataquin\u00bb, crida amb veu alta i clara. Per\u00f2 ning\u00fa no es mou. Ho repeteix una segona vegada, amb el mateix efecte. A la tercera, que tampoc provoca cap moviment de la tropa, se sent una veu t\u00edmida des de les trinxeres que diu: \u00abChe bella voce\u00bb. La veu \u2014en aquest cas la bellesa d\u2019una veu\u2014 ha passat per damunt d\u2019una ordre eclipsant-la fins a fer-la inexistent. I \u00e9s que una cosa \u00e9s la veu \u2014f\u00edsica, personal i \u00fanica\u2014 i l\u2019altra la parla o l\u2019entramat \u2014universal i compartit\u2014 del llenguatge.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Creative Commons<\/p>\n

A Josep Llu\u00eds Sert<\/a> li dec una emotiva viv\u00e8ncia inici\u00e0tica. Per a tots aquells que vam ser nens en els anys del tardofranquisme, la visita familiar a l\u2019edifici de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 de Barcelona ha quedat associada a un moment de descoberta, a una trobada m\u00e0gica amb alguna cosa que llavors no sab\u00edem designar i que amb els anys hem apr\u00e8s a recon\u00e8ixer com un primer encontre amb l\u2019arquitectura o, per ser m\u00e9s exactes, amb l\u2019arquitectura com a veu. El record d\u2019aquell edifici blanc de trajecte imprevisible, literalment foradat per la llum i ocupat per grans trossos de cel blau, va quedar associat a una emoci\u00f3 nova, diferent de totes les que fins aleshores havia experimentat.<\/p>\n

Sense voler desvirtuar la m\u00e0gia de l\u2019encanteri \u2014tampoc podria fer-ho\u2014, amb els anys he provat de destriar-ne alguns elements, com el trajecte per l\u2019edifici, que defugia un \u00fanic bloc constructiu per implosionar en petits cossos o volums distribu\u00efts pel terreny a l\u2019entorn d\u2019un pati quadrat ben obert. Una ruta que connectava amb alguns dels contes d\u2019inf\u00e0ncia que invalidaven la l\u00f2gica del sentit \u00fanic. \u00abFaig tard\u00bb, exclamava un conill blanc davant d\u2019una Al\u00edcia disposada a trencar totes les normes habituals del viatge. A m\u00e9s de la ruta, tamb\u00e9 la pell de l\u2019edifici era diferent: aquell museu no es deixava dibuixar, l\u2019havien pintat de blanc i de llum. Com es dibuixa la llum? Per\u00f2 d\u2019entre totes les sorpreses, la del sostre, que no tenia teules i on es podia passejar, convidava, com pocs llocs, a seguir el conill d\u2019Al\u00edcia fins a l\u2019altre costat del mirall. All\u00e0, sota el cel, s\u2019hi respirava una acusada sensaci\u00f3 de sinuositat i moviment, com d\u2019onada, que ha quedat blindada davant del pas del temps.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

John Tenniel, il\u00b7lustraci\u00f3 per a la primera edici\u00f3 anglesa, del 1865, d\u2019Alice in Wonderland <\/em>, de Lewis Carroll<\/p>\n

He provat de recuperar els dibuixos de Sert per al seu edifici mironi\u00e0 de Barcelona. Uns dibuixos que remeten, inevitablement, a un trajecte anterior, un assaig constructiu que l\u2019arquitecte ja havia aplicat a dos altres edificis curiosament tamb\u00e9 associats a l\u2019art i a la s\u00f2lida amistat que tenia amb Joan Mir\u00f3. El primer \u00e9s l\u2019estudi del pintor, dissenyat per Sert el 1953 com un edifici adjacent a l\u2019habitatge mallorqu\u00ed de Mir\u00f3 a Palma, a Son Abrines. El segon \u00e9s el projecte que l\u2019arquitecte va comen\u00e7ar a dibuixar l\u2019any 1958 per a la parella de galeristes Marguerite i Aim\u00e9 Maeght: la seu de la seva fundaci\u00f3,\u00a0 a Saint-Paul-de-Vence, un poblet medieval situat als Alps Mar\u00edtims. Aquests dos amics i galeristes de Mir\u00f3 \u2014i de Calder, Giacometti, Matisse i Chagall, entre d\u2019altres\u2014, li havien fet cas quan, per al seu espai d\u2019art contemporani, Mir\u00f3 va suggerir-los que contactessin amb Sert. Un Sert plenament americ\u00e0 \u2014tenia ja la ciutadania nord-americana i havia estat nomenat deg\u00e0 de la Graduate School of Design de Harvard\u2014 a qui va venir molt de gust remirar els seus or\u00edgens i provar d\u2019encaixar el racionalisme modular \u2014net i funcional\u2014 de les arquitectures del nord amb l\u2019organicisme blanc de la tradici\u00f3 constructiva mediterr\u00e0nia.<\/p>\n

Un mateix gest sinu\u00f3s recorre les cobertes dels edificis de Sert vinculats a Mir\u00f3, un gest que aporta moviment i que sovint va associat a l\u2019esfor\u00e7 per capturar la llum. Si a l\u2019estudi del pintor, s\u00f3n dos quarts de volta catalana que es troben en el seu v\u00e8rtex inferior, a la Fondation Maeght s\u00f3n dues mitges voltes situades en posici\u00f3 invertida a l\u2019habitual, dues mitges circumfer\u00e8ncies que, com dos impluvis, miren cap al cel. Un element funcional com l\u2019impluvi, tan necessari en una climatologia com la mediterr\u00e0nia, on \u00e9s b\u00e0sic recollir i distribuir les aig\u00fces, trenca l\u2019horitzontalitat de la coberta i alleugereix la massa arquitect\u00f2nica.<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Taller Sert, Mir\u00f3 Mallorca Fundaci\u00f3, Palma<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Fondation Maeght, Saint-Paul-de-Vence<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Construcci\u00f3 de la coberta de la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 a Barcelona. Joaquim Gomis, c. 1974 \u00a9 Hereus de Joaquim Gomis. Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3, Barcelona<\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Esbossos per a la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3: empla\u00e7ament, pl\u00e0nol de circulaci\u00f3, planta general i perspectiva de conjunt s\/d, Josep Llu\u00eds Sert. Cortesia de la Frances Loeb Library. Harvard University Graduate School of Design<\/p>\n

Per\u00f2 la soluci\u00f3 m\u00e9s elaborada \u00e9s a la Fundaci\u00f3 Joan Mir\u00f3 de Barcelona: un quart de volta situat horitzontalment damunt la coberta, duplicat una vegada i una altra com si es tract\u00e9s d\u2019una onada. La volta catalana, tan b\u00e0sica i efica\u00e7, s\u2019ha convertit en un element d\u2019experimentaci\u00f3, un cas d\u2019estudi en qu\u00e8 s\u2019han aplicat diferents formats i solucions. El formig\u00f3 \u00e9s un bon aliat: la seva ductilitat converteix les solucions estructurals en propostes pl\u00e0stiques. Si b\u00e9 el formig\u00f3 dibuixa un quart de volta o de cilindre, la paret vertical que tanca la volta ha estat substitu\u00efda per vidre i converteix la volta en un lluerna. Malgrat que des de fora l\u2019efecte \u00e9s d\u2019onada, des de l\u2019interior la llum no cau zenitalment, sin\u00f3 que entra lateralment per rebotar en el blanc interior del quart de volta i distribuir-se, d\u2019una manera quasi atmosf\u00e8rica, per tots els racons de l\u2019espai. Tot i que l\u2019efecte solar \u00e9s innegable, la font o l\u2019entrada de llum genera un cert misteri. La geometria esquem\u00e0tica de les cobertes de l\u2019estudi de Mir\u00f3 i de la Fondation Maeght, que tant identifiquen aquests edificis, ha donat pas a un elaborat sistema que conjuga l\u2019acusada sensaci\u00f3 de sinuositat amb un calculat tractament de la llum. A l\u2019edifici de Barcelona, l\u2019arquitecte ens ha portat fins a l\u2019altre costat del mirall. \u00abChe bella voce\u00bb, diria amb timidesa un dels soldats del comandant itali\u00e0 des de la trinxera.<\/p>\n

Aix\u00ed com hi ha alguna cosa que ultrapassa el llenguatge i va m\u00e9s enll\u00e0, tamb\u00e9 els edificis tenen el seu grau d\u2019expansi\u00f3 cap a l\u2019\u00e0mbit del sentit, i llavors parlem d\u2019arquitectura o de veu. El mar\u00e7 del 1951, en un simposi a Nova York, el mateix Sert explicava: \u00abL\u2019arquitectura d\u2019avui ha de ser m\u00e9s funcional i no pot existir sense un sentit dels valors pl\u00e0stics. Sense ells far\u00edem edificis, per\u00f2 no arquitectura\u00bb.<\/p>\n