a
Espai 13
Fundació Joan Miró
Fundació Joan Miró
Amb el suport de:

El moviment llibertari i la placa commemorativa

Escrit el 20/10/13 per Oriol Fontdevila

cb-aniversari-el-lokal-18-19-20oct13

 

Avui, amb Lola Lasurt hem estat a les Jornades “Transacció Democràtica” que ha organitzat l’associació cultural ‘El Lokal’, a Can Batlló, a la taula rodona “Les iniciatives de reparació i recuperació de la memòria històrica des de la perspectiva dels moviments socials”. Membres de diferents plataformes han tractat sobre la desafecció que les institucions públiques mostren actualment envers la recuperació de la memòria dels moviments socials llibertaris, així com la impunitat amb què perviuen els crims que s’han practicat als membres de grups polítics i organitzacions anarquistes des de la Guerra Civil.

Rolando d’Alessandro ha parlat sobre la querella que s’ha impulsat en contra l’estat italià pels bombardeigs a Barcelona durant la Guerra Civil; Pep Cara, de la Marxa Homenatge als Maquis, sobre la demonització que perviu a l’entorn d’aquest moviment de guerrilla antifranquista; i Sonia Turón, de l’Ateneu Llibertari del Poble Sec i del grup de memòria de la CNT, sobre la necessitat de derogar les lleis que actualment impedeixen reparar els crims comesos en contra l’anarquisme fins el 1977, com són la Llei d’Amnistia d’aquell mateix any i les lleis de memòria històrica de 2007, tant la catalana com l’espanyola. La seva intervenció s’ha vist reforçada per Patrícia Aznar, que ha explicat l’experiència del grup de la CNT en l’exhumació d’una fossa comuna a Sant Quirze del Vallès.

S’ha explicat com els protocols que imposa el Memorial Democràtic resulten considerablement perniciosos i un mecanisme de control per la historiografia que actua al marge de les institucions públiques. S’ha parlat també sobre la necessitat d’articular un tribunal internacional popular pel judici dels crims que els tribunals instituïts o bé ignoren o bé consideren que han prescrit. I, així mateix, s’ha debatut sobre com aquest debat a l’entorn del passat i la justícia sobre fets històrics, pot repercutir en la transformació política i social. En aquest sentit, planava sobre les jornades la consideració d’una transició democràtica, i no com el què es considera que ha estat una continuació de les institucions franquistes, una “transacció” en el millor dels casos, o bé una nova restauració borbònica.

Ens hem sorprès, però, de constatar com les alternatives polítiques en relació amb el treball de la memòria no s’acompanyen també per una reflexió estètica. Quan s’ha tractat sobre els processos per fer present la memòria en els espais públics, s’ha reclamat la necessitat d’utilitzar plaques commemoratives per senyalitzar carrers i places relacionats amb fets i personatges històrics, així com s’ha tractat de les dificultats per aconseguir permisos per instal·lar-les. S’ha explicat també una interessant anècdota a l’entorn de la placa que senyalitza La Canadiense, que ha canviat el seu contingut amb els canvi polítics, recordant-se primer la històrica vaga de 1919 per substituir-se després per una altra que recorda la seva fundació i patrons.

Amb el debat, hem volgut remarcar la necessitat de correspondre els processos de transició social que es plantegen amb processos de “transició estètica”, els quals tenen –al nostre entendre-, no sols implicacions formals, sinó que precisament també actuen a nivell epistemològic i polític. En aquest sentit, el rebuig a les institucions públiques que es pregona des del moviment llibertari ens sobta que no es correspongui amb un replantejament dels dispositius i mitjans per la commemoració i que, contràriament, aquests es limitin a mimetitzar-los.

La placa commemorativa és un dispositiu hereu de l’imperi romà i està associat amb l’idea de crear hegemonia social a l’entorn de certs aspectes de la història col·lectiva. En aquest sentit, és que ens preguntem: la lluita per inserir memòries oprimides a l’espai públic, es podria correspondre amb l’experimentació en processos i formats de commemoració que, d’alguna manera, fossin per sí mateixos democràtics? Hi hauria la possibilitat de reforçar, precisament, el procés de democratització per mitjà d’utilitzar uns mitjans que, enlloc de l’hegemonia, vetllessin per introduir en l’esfera pública l’antagonisme a partir del debat històric?

La veritat és que hem passat una estona molt interessant a Can Batlló i ja hem quedat amb algunes de les participants a les jornades que pròximament els proposarem continuar el debat en el marc d’Arqueologia preventiva.

Tags: , , , , , , , , , ,

Leave a Reply