Ombres mironianes amb llum pròpia
A finals dels anys setanta, després de la mort de Franco, el fotògraf barceloní Antoni Bernad va retratar les personalitats culturals catalanes més destacades de la generació de Joan Miró.
A finals dels anys setanta, després de la mort de Franco, el fotògraf barceloní Antoni Bernad va retratar les personalitats culturals catalanes més destacades de la generació de Joan Miró.
Gràcies a la generositat de Joan Miró, el barceloní Club 49 va convidar la Merce Cunningham Dance Company a actuar a Sitges l’any 1966. Joaquim Gomis, membre de l’associació, va poder fotografiar la companyia nord-americana, que incloïa John Cage i David Tudor, en un moment de descans a la Ricarda i també durant un assaig previ a l’actuació.
Sense cap tipus de manipulació, només amb aigua, llum i una càmera, Bufill capta imatges reals en una fracció de segon que es transformen en aparicions hipnòtiques.
Aquesta selecció de fotos de Joaquim Gomis d’alguns dels edificis més emblemàtics d’Antoni Gaudí està feta pensant en el que Lina Bo Bardi podria haver descobert en les obres de l’arquitecte català durant la seva visita a Barcelona el 1956.
Esperanza Urdeix és mestra de tècnica Alexander i l’aplica a la seva pràctica fotogràfica. Segons aquesta tècnica ens hauríem de donar el temps per prendre decisions. Per Urdeix l’observació del que l’envolta en la seva vida quotidiana li permet fer aquestes pauses per prendre consciència de com es troba ella mateixa durant un procés de convalescència.
Fotografies de Joaquim Gomis i Magels Landet. Joaquim Gomis va fotografiar la Ricarda mentre la construïen. Dècades després, l’escultora Magels Landet va copsar detalls de la casa, ja deshabitada però esdevinguda una llegenda de la modernitat arquitectònica i cultural de la Barcelona dels anys seixanta.
La relació amb la cera d’abella ha portat el mestre cerer Toni Garcia a endinsar-se en el món de la fotografia. Apropant-se a la sinergia que es crea entre llum i foscor, Garcia observa el que l’envolta des d’una visió diferent.
Joaquim Gomis i Serdañons (Barcelona, 1902-1991) va ser empresari, fotògraf, promotor artístic i el primer president de la Fundació Joan Miró. Durant més de cinc dècades, va desenvolupar una àmplia producció fotogràfica, que va estar vinculada amb els posicionaments artístics més avançats de la seva època.
Joan Brossa apel·lava sempre al principi del seu admirat Fregoli: «l’art és la vida i la vida és transformació». Cloe Masotta surt al carrer amb aquesta premissa perquè en qualsevol moment pot aparèixer un objecte, un text, una ombra o un color que l’atreguin i que pugui capturar amb el seu telèfon mòbil. La realitat enquadrada es transforma i ofereix un joc poètic. Res és el que sembla.
Exposició en el marc de l’Epicentre Brossa
Una selecció d’imatges recupera el reportatge fotogràfic que Joaquim Gomis va realitzar de dues representacions que es van fer a la Ricarda als anys seixanta, concebudes conjuntament per Joan Brossa i Josep Maria Mestres Quadreny: Suite bufa i Concert per a representar.
Lluís Maria Riera, fotògraf amateur estretament vinculat a la Fundació Joan Miró i a la Galeria Joan Prats, va ser amic de Miró, Tàpies i Brossa, entre d’altres artistes.
A mitjan anys quaranta, Joaquim Gomis, amic de Joan Miró i fotògraf amateur, va visitar la Foneria Gimeno amb l’artista. A la foneria, Gomis va trobar material al·lusiu al culte als líders de la dictadura franquista i restes d’etapes artístiques anteriors a la República.