Primera sessió d’escolta d'Un assaig permanent
Trobada que inaugura el programa Un assaig permanent amb la presentació de les peces sonores de Paz Rojo i Ceal Floyer instal·lades al voltant de l’estructura dissenyada per La Cuarta Piel.
Habitualment, quan recorrem una exposició, la visió i l'intel·lecte deixen el cos en un lloc secundari. També sol passar que la visita ens predisposa a la concentració, com si fos necessari un focus atent que excavés en línia recta cap a la profunditat.
Davant d'això, Un assaig permanent és un programa de mediació performativa dins de l'exposició Joan Miró. Cercles que convida a recuperar la vinculació amb el cos i a desplaçar l'atenció de tipus túnel cap a una atenció perifèrica o fins i tot cap a la distracció.
La proposta inclou tres elements: un artefacte escènic dissenyat per La Cuarta Piel ; unes peces sonores instal·lades al voltant d'aquest artefacte; i performances puntuals.
L'artefacte escènic el conformen una grada i una plataforma circulars. Normalment, la grada dirigeix les mirades cap a un centre on té lloc l'esdeveniment. Tanmateix, aquesta grada està fragmentada i està dissenyada per, al contrari, obrir-se a maneres laterals de percebre i de posar l'atenció en allò menor o en ellò que podria passar desapercebut.
Les peces sonores que es troben a l'artefacte han estat concebudes específicament per a l'espai per artistes de l'àmbit de la coreografia, l'escena i la performance com Paz Rojo o Veza Fernández.
Finalment, de manera puntual, el programa d'Un assaig permanent inclou performances.
Les posicions de la grada i la plataforma, així com la peça sonora, aniran canviant al llarg dels dos anys que dura l'exposició. Aquest moviment perpetu connecta amb la gestualitat dels processos creatius de Miró; amb la dinàmica de l'arquitectura de Sert; i amb les coreografies orbitals de la carpeta Cercle que dona títol a l'exposició. No obstant això, a Un assaig permanent els cercles no es tanquen. És una proposta que parla del plaer de no resoldre; del plaer de provar.
Un assaig permanent està comissariat per Fondo (Carolina Campos, Fernando Gandasegui, Sara Manubens i Lautaro Reyes) a partir d'un artefacte escènic creat en col·laboració amb La Cuarta Piel
Fondo és una plataforma d'artistes i un context de recerca en arts performatives que assaja com acollir més cossos, obrir-se a noves històries i continuar qüestionant les hegemonies escèniques.
La Cuarta Piel és un col·lectiu que explora les interseccions entre el disseny, la recerca i la mediació. Els seus projectes indaguen en les relacions polítiques i ecològiques dels entorns on operen per promoure processos col·lectius i especulatius.
