L'arquitecte Josep Lluis Sert dissenya i projecta l'edifici a un terreny de Montjuïc cedit per l'Ajuntament de Barcelona. S'imagina una institució de la Catalunya republicana.

Barcelona ja té el seu Centre d'Estudis d'Art Contemporani (CEAC). La inauguració de la primera exposició temporal, Art Tàntric, coincideix amb el dia de la mort del dictador Francisco Franco.

Un any després d'obrir, la Fundació s'inaugura oficialment, sense autoritats franquistes. La col·lecció Miró conviu amb mostres amb un fort compromís polític, jornades de psicoanàlisi i espectacles de titelles.

L'abril de 1983, Joan Miró celebra el seu 90è aniversari i, al desembre, mor a Palma de Mallorca. Com a homenatge, la Fundació crea una col·lecció d'obres d'artistes clau del segle XX.

En plena transformació urbanística de Barcelona, la Fundació amplia el seu edifici per guanyar capacitat i fer conviure les temporals amb la col·lecció permanent.

Arran de l'ampliació, la sala dedicada a l'art emergent es transforma en l'actual botiga. S'inaugura l'Espai 13 i es consoliden els cicles comissariats.

Barcelona es prepara per als Jocs Olímpics i es posa guapa. Annex a la Fundació s'inaugura un jardí públic amb escultures d'artistes que han exposat a l'Espai 10.

Amb motiu del centenari de l'artista, el mes d'abril s'inaugura la gran exposició Joan Miró: 1983-1993, acompanyada d'altres exposicions i activitats arreu de Catalunya.

La Fundació celebra el seu 25è aniversari. S’amplia de nou l’edifici i s’incorporen les obres del col·leccionista Kazumasa Katsuta. La celebració culmina amb l’èxit de l’exposició de Mark Rothko.

La Fundació instaura el Premi Joan Miró, guardó biannual destinat a artistes de carrera mitjana i amb un vincle amb el llegat mironià.

La col·lecció permanent torna a ocupar les sales de l’edifici original. Els tríptics L’esperança del condemnat a mort (1974) i Pintura sobre fons blanc per a la cel·la d’un solitari (1968) es tornen a exhibir als absis.

L’Arxiu de la Fundació, que conserva una gran col·lecció d’obra sobre paper i documents, retorna on es va concebre: la sala octogonal entre la Biblioteca i l’auditori.

La Fundació Miró celebra el seu 50è aniversari amb un propòsit: ser una institució "Per a la gent del demà". S’inauguren dues grans exposicions, es desenvolupa un ampli programa d’activitats, es reendreça la col·lecció i s’obre al públic el Jardí dels Xiprers.