Tornar

Les revolucions són geològiques, no només actes polítics de desafiament

Kapwani Kiwanga, <em>Subduction Study #5,</em> 2017, Photo: Paul Litherland, Courtesy the artist and Goodman Gallery, Johannesburg, Cape Town, London/Galerie Poggi, Paris/Galerie Tanja Wagner, Berlin — Kapwani Kiwanga, *Subduction Study #5,* 2017, Photo: Paul Litherland, Courtesy the artist and Goodman Gallery, Johannesburg, Cape Town, London/Galerie Poggi, Paris/Galerie Tanja Wagner, Berlin

Com a preludi de la inauguració Kapwani Kiwanga. Estats canviants, l'artista conversarà amb Kathryn Yusoff, que també és una de les autores del catàleg de l'exposició.

Kathryn Yusoff és professora de Geografia Inhumana, un concepte que li permet articular dues idees. D'una banda, en referir-se a allò que no és humà, l'adjectiu apunta a la necessitat de descentrar l'escala humana de l'estudi de la geografia i la geologia, posant l'atenció en forces, materials i arcs temporals no humans. De l'altra, permet assenyalar el vincle indissociable entre violència i geografia, demostrant que la geografia com a disciplina i allò geològic com a matèria estan profundament travessats per lògiques extractives, colonials i racials.

En el seu text sobre la pràctica de Kapwani Kiwanga, Yusoff proposa pensar la geologia com un espai de reciprocitat, en què els cossos humans també són cossos mineralògics, relacionats químicament i políticament amb la terra. «Els nostres cossos mineralògics [són] atrets per la gravetat en una conversa amb la terra com una geografia recíproca». Seguint aquesta mateixa lògica, defensa que qualsevol revolució ha de ser també una revolució mineral i ecològica, no només política.

Kathryn Yusoff és professora a la Queen Mary University of London. La seva recerca interroga les geologies de la raça, l'extracció i el poder colonial des de les humanitats ambientals crítiques. És autora de Geologic Life: Inhuman Intimacies and the Geophysics of Race (2024, Duke University Press) i A Billion Black Anthropocenes or None (2019, University of Minnesota Press). És membre del col·lectiu Planetary Portals i va ser cocomissària del Pavelló Britànic, GBR: Geology of Britannic Repair, a la Biennal d'Arquitectura de Venècia 2025, que va rebre una menció especial.

Kapwani Kiwanga és una artista canadenca i francesa que viu i treballa entre París i Berlín. Va estudiar Antropologia i Religió Comparada a la McGill University de Mont-real i Art a l'École des Beaux-Arts de París. Al llarg de la seva carrera ha rebut nombrosos premis i beques, entre els quals destaquen el Premi Joan Miró (Espanya, 2025), el Zurich Art Prize (Suïssa, 2022) i el Premi Marcel Duchamp (França, 2020), entre d'altres.
La seva obra s'ha presentat en exposicions individuals en institucions internacionals de referència d'Europa i Amèrica del Nord, com la Fundació Joan Miró, la Fundació Serralves a Porto, Bozar a Brussel·les, el CAPC Musée d'Art Contemporain de Bordeus, el MOCA Toronto, el New Museum de Nova York o Haus der Kunst de Munic, entre moltes altres.
Va representar el Canadà a la 60a Exposició Internacional d'Art de la Biennal de Venècia l'any 2024 i també ha participat en altres biennals internacionals de primer nivell, com la Biennal de Sydney, la Triennal de Hawaii, la Biennal de Singapur o la Biennal de São Paulo.