Campus Miró - 3a edició: Trames i ressonàncies artístiques
Trames i ressonàncies artístiques
El campus és una iniciativa conjunta entre la Fundació Joan Miró i la Universitat Pompeu Fabra que compta amb la participació de persones de l'equip de totes dues institucions i que té com a eix vertebrador la programació expositiva de la Fundació Joan Miró.
En aquesta nova edició fa un pas més enllà i s'emmarca en la celebració del 50è aniversari de la Fundació Joan Miró i del centenari del cineasta Pere Portabella (formant part d'Acció Portabella), i estableix un diàleg viu i transversal entre la seva pràctica fílmica i l'univers creatiu de Joan Miró. Perquè avui, en els moments d'incertesa i desafecció política que vivim, el cinema de Portabella i l'univers de Miró són més necessaris que mai.
Durant quatre jornades, concebudes cadascuna com una seqüència -partint de la praxi del mateix Portabella-, el campus desplega un recorregut que connecta cinema, arts visuals, pensament polític i pràctica artística. Cada dia es configura com un capítol amb identitat pròpia vinculat a conceptes clau que travessen l'obra de Portabella, i es completa amb la projecció d'un dels seus films, que actua com a eix i ressonància de les activitats.
Des de la reflexió sobre la denúncia política fins a la vampirització artística -entenent-la com a apropiació, transformació i relectura-, passant pel testimoni i la destrucció o les possibles subversions institucionals, el Campus Miró proposa una immersió en processos creatius que qüestionen, desborden i reimaginen els límits de l'art.
A partir d'activitats que combinen visites a les exposicions de la Fundació Joan Miró, visionament de films, tallers, converses i classes de màster obertes al públic, el campus esdevé un territori obert a la participació activa. Artistes, estudiants, professionals -i tothom- hi trobaran un espai obert per implicar-se en una experiència compartida en què observar, crear i reflexionar tenen lloc de manera interconnectada.
Programa
Dilluns 4 de Maig – Seqüència I - Política creuada
Com es pot fer una denúncia política a través de la programació d'activitats d'una institució i a través de l'art? Aquestes qüestions travessen tant l'arxiu documental i històric de la Fundació Joan Miró com el cinema de Pere Portabella i l'obra de Joan Miró, dos autors que practiquen l'art i la política sense caure en discursos tancats ni pamfletaris.
Un exemple que els connecta és la figura de Salvador Puig Antich, present de manera indirecta tant a El sopar (1974), de Portabella, com al tríptic L'esperança del condemnat a mort (1974), de Miró.
En aquesta primera jornada ens preguntarem com el material d'arxiu ens pot parlar del posicionament polític d'una institució i com l'art pot denunciar, incomodar i obrir espais de reflexió política a través de la llibertat i la subversió del llenguatge artístic.
Dimarts 5 de Maig – Seqüència II - Vampiritzacions artístiques
El 1970, Pere Portabella va realitzar un dels seus films més radicals i influents: Vampir-Cuadecuc. Colant-se al rodatge d'una pel·lícula de la saga Dràcula, el cineasta va filmar en paral·lel la seva pròpia obra, revelant els mecanismes de la ficció i retratant un moment en què la indústria cinematogràfica i la política franquista vampiritzaven les formes de narrar i de viure.
El gest d'apropiar-se d'imatges, idees i obres alienes per subvertir-les connecta el cinema de Portabella amb l'obra de Miró i altres disciplines artístiques. Sota aquesta actitud, la jornada proposa visites, converses i tallers per reflexionar i experimentar amb l'apropiació, la reinterpretació, reconfiguració i és clar, la vampirització com a pràctica artística.
Dimecres 6 de Maig – Seqüència III - Testimoni i destrucció Què queda d'una obra artística quan es destrueix?
La primera col·laboració entre Pere Portabella i Joan Miró es va produir a l'exposició Miró altre (1969), organitzada al Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya. Miró hi va pintar un mural a la façana de l'edifici, que després va esborrar, i Portabella va filmar l'acció, cosa que va convertir el film en l'únic testimoni en moviment d'aquella obra efímera.
Poc després, Miró faria la sèrie de les Teles cremades (1973), el procés creatiu de les quals va ser filmat per Francesc Català-Roca: pintures que incorporen al llenç la destrucció amb foc.
A partir d'aquests gestos, la tercera jornada reflexionarà, des del present, sobre diverses tensions que travessen l'art i el museu: conservar o destruir, enregistrar o esborrar, pintar o cremar.
Dijous 7 de Maig – Seqüència IV - Subversions La darrera jornada explorarà les diferents maneres que tenen els museus i les institucions culturals de ser espais de crítica i experimentació a partir de pensar i repensar les pràctiques institucionals i els espais expositius i intervenir-hi.
Una exposició consisteix, habitualment, a omplir un espai. Però què passa si fem el contrari?
El 2008, Pere Portabella va realitzar Mudanza a la Casa Museo Federico García Lorca, dins el cicle Everstill/Siempretodavía, comissariat per Hans Ulrich Obrist. El film mostra el buidatge de la casa: els objectes s'embalen i es traslladen mentre la càmera recorre els espais buits i silenciosos. Un gest senzill però colpidor a través del qual el buit esdevé, també, una forma de discurs polític.
A partir d'aquesta idea, tancarem el Campus Miró repensant l'espai museístic i la pràctica comissarial: la relació entre ple i buit, entre dir i suggerir, entre la paraula i el silenci, entre la presència de l'obra artística i l'absència d'aquesta.
Seguiu aquesta activitat a les xarxes
Lloc
Fundació Joan Miró
Dates
Del 4 al 7 de maig del 2026
Preu
Activitat gratuïta, places limitades.
Reserves
Inscripcions en línia (properament)
