Reencarnacions I: Volar

Amb motiu de la celebració del 85è aniversari de Joan Miró, durant els mesos de juny i juliol de 1978 va tenir lloc a la Fundació l'exposició Bombes de paper, a cura de Joan Brossa, Josep Mañà i Isidre Vallès. Més que una exposició, el projecte podria ser definit com un espectacle parateatral, un ritu solemne i festiu que pretenia resseguir l'empremta del somni de tocar el cel, d'arribar a l'espai. Rastrejant la història del globus aerostàtic -especialment en el seu vessant espectacular, de celebració-, Brossa, Mañà i Vallès es van interessar per l'acció de fer volar bombes de paper a través del seu vincle amb la cultura popular catalana, després d'observar que l'enlairament de globus aerostàtics tot sovint havia estat un moment central en les festes de carrer.

No obstant això, la tradició va acabar a mitjan segle XX, quan un ban municipal mal interpretat en va prohibir el vol per perill d'incendi. Gairebé tres dècades després, acabada la dictadura franquista, Brossa, Mañà i Vallès es van unir per, en les seves paraules, «recuperar aquest divertiment festiu, expressió d'una col·lectivitat que, sense entreteniments a la plaça o al carrer, se sent confinada a la solitud, com si quelcom important de la vida se li escapés». Bombes de paper és una celebració política i poètica de l'art popular i de la comunitat, del divertiment i de la utopia. Amb cada globus, un somni. Amb cada volada, un pas més a prop dels estels. 

Una recreació que realitzarà l’artista Jaume Clotet amb la col.laboració de David Corral, Patricia Feliu i Valeria Pisati.

Cicle de reenactments amb motiu del 50è aniversari de la Fundació Joan Miró 

Reencarnacions és un programa de reenactments que convida a acostar-se als cinquanta anys d'història de la Fundació Joan Miró a través del gest i la performativitat. Entenent que un reenactment no és mai una reproducció fidel dels fets, sinó més aviat un exercici de traducció -en què, per tant, part de la informació es transforma en el camí de portar-la de nou al cos-, apel·lem a aquest terme en la seva dimensió més mediúmica. Invoquem la tradició del reenactment com aquella per mitjà de la qual un cos canalitza uns gestos que no li pertanyen, però també com una amb què una energia es reencarna en un cos nou, prenent com a hoste algú que vibra en una freqüència similar.