Uns amics molt reals

La comunitat de mitjans de l’Escola La Muntanyeta ens explica la gresolada 2022-2023, que van fer juntament amb la Fundació Joan Miró.

Aquest és el text que van llegir els nens i les nenes de l’escola durant la desfilada de moda per a amics imaginaris, que va ser el repte final del projecte:

Aquest projecte va néixer de la col·laboració entre l’Escola La Muntanyeta i la Fundació Joan Miró. El punt de partida va ser l’exposició Amics imaginaris.Quines dues paraules tan profundes: amics i imaginaris. Totes dues ens transporten a un món ple de creativitat, companyia, il·lusió, descoberta, somnis...Tot va començar un matí amb la visita de la Mireia Pons, artista, dibuixant i il·lustradora. Aquesta artista ens va fer reflexionar i ens va fer entrar dins del món de l’art contemporani. Ens va explicar que l’art contemporani ens ajuda a fer-nos preguntes sobre el nostre món per reflexionar i comprendre’l. Preguntes com, per exemple, què és l’art?, l’art és efímer i no perdura en el temps?, es poden crear peces que canviïn amb el pas del temps?, en l’art, només val la peça resultant?, és més important el procés que la peça? I ens va quedar molt clar que un artista contemporani és un artista que és viu actualment i amb qui podríem col·laborar.

La Mireia ens va proposar que, col·lectivament, creéssim els nostres amics imaginaris. Aquests amics partien de la silueta d’alguns companys. Havíem de crear l’amic que ens acompanya al llarg de la nostra infància, al llarg de la nostra vida. Aquest amic que pateix i sent les nostres caigudes, les nostres ferides, les nostres malalties. L’amic que ens reconforta. Al seu cos, sent els nostres sentiments: la vergonya, l’afecte, l’alegria, la sorpresa... Aquest amic que ens acompanya en el nostre viatge per la vida, que ens fa entendre el que ens envolta... Aquest amic imaginari no podria ser també l’art? A partir de les ferides i els sentiments de cada nen i nena de la classe, ens vam ajudar els uns als altres a marcar en quin lloc exacte teníem aquella cicatriu i quina forma tenia. Finalment, la vam enganxar al mateix lloc exacte del nostre amic imaginari. I així vam representar que aquest amic imaginari també tenia un cos, un cor i una ment imaginaris.

Seguidament, vam visitar l’exposició Amics imaginaris a la Fundació Joan Miró. Allà vam comprendre que teníem raó: l’art contemporani és com un amic imaginari que ens permet acostar-nos a les obres, que ens condueix a través seu i que a cada un de nosaltres ens aporta un significat diferent. Igual que els nostres amics imaginaris que ens acompanyen pel món de la fantasia, que són tots diferents, perquè cada un ens aporta allò que necessitem, allò que interpretem segons les nostres vivències. Així és l’art contemporani. L’art contemporani ens agafa la mà i ens obre la porta a diferents mons i textures, diferents disposicions en l’espai, diferents criteris. Qualsevol objecte pot formar part de l’art. A l’exposició vam poder veure ossos de colors en unes postures molt humanes i vam jugar a endreçar i desendreçar banderes africanes. També vam conèixer uns amics imaginaris fets de teles i ceràmica, com si fossin una catifa. Ens vam sentir més petits als grans sofàs i vam gaudir de la sensació de l’aire a la sala dels globus. Finalment, vam poder jugar al banc tobogan del jardí.

Després d’haver recollit tota aquesta informació sobre artistes contemporanis, ens tocava a nosaltres fer d’artistes i deixar volar la nostra imaginació carregada de vivències. 

L’artista Victor Ruiz Colomer, com un gran amic -ja no imaginari, sinó un amic ben real-, ens va anar conduint perquè nosaltres poguéssim materialitzar aquells amics imaginaris que ens havien acompanyat i fer-los realitat, perquè els poguéssim donar un cos... un cos virtual, però vestit. Així doncs, ens va fer la proposta de crear roba per als nostres amics imaginaris. Hem volgut donar una segona vida a la roba que ja no necessitàvem. Així també hem treballat un dels nostres principis com a escola sostenible: el de recuperar. També hem comptat amb la col·laboració de dues marques de dissenyadores de roba de Barcelona: La Compiano i Visto Luego Existo ens han regalat els retalls de les peces de roba que fabriquen perquè els reutilitzem per crear peces noves. 

Durant les sessions de l’Atelier hem pogut crear patrons per als nostres dissenys, estampar, retallar i cosir a mà i a màquina per crear la roba per als nostres amics imaginaris. El més interessant és que la feina que feia cada persona era continuada després per les famílies, que han vingut a cosir i crear. Però també pels nostres amics imaginaris, que han aprofitat les nits a l’escola per anar canviant les peces de roba. D’aquesta manera, col·lectivament, han sortit les peces d’aquesta desfilada. La nostra obra d’art ha estat en procés de creació constant, un procés en el qual cada un dels artistes que hi ha treballat ha deixat gravat el seu esperit.

Amb la col·laboració especial de Mookie

Imatges del projecte