Psychodrome.04

Espai 13

Cicle
Cicle: Psychodrome
Autor
Tor-Magnus Lundeby, Ugo Rondinone, David Renaud i Hugues. Reip com a convidat especial.
Dates
Comissariat
Grazia Quaroni i David Renaud

Última etapa de Psychodrome, el viatge al torbament de la visió, de la percepció, de la consciència, expressat amb tots els mitjans sensorials possibles, sense excloure'n perspectives ni colors. Ara és la repetició, el punt principal de contacte dels artistes presents en aquest moment a l'Espai 13, després d'haver vist desfilar, al llarg dels mesos i de les diferents etapes, la hipnosi, la visió, la connexió i la confusió dels sentits. Repetició/variació és una fórmula guanyadora de totes les èpoques, amb un efecte desorientador garantit. El tema obsessiu i obsessivament repetit és un dels components més destacats i immediats de l'efecte psicodèlic, perquè altera l'espai, el sentit de les proporcions, la dimensionalitat. Aquí hi ha reunits els mitjans d'expressió més diversos -vídeo o pintura, escultura volumètrica o instal•lació sonora, imatge real o construïda-, en un bon exemple de com pot l'artista contemporani manifestar i articular una problemàtica artística de mil maneres diferents, totes interessants als ulls, les orelles, etc..., del visitant. El loop, el cercle, sigui viciós o lineal, és una de les consignes d'aquest segle, un llenguatge procedent del vídeo, però que es pot estendre a totes les pràctiques artístiques. És aquí on el territori de l'infinit entra en un cercle, és el terreny en què els extrems es toquen i el mateix espai es pot percebre com infinitament gran o infinitament petit, envoltant o il•limitat.

Tor-Magnus Lundeby (Fredrikstad, Noruega, 1966, viu a Hèlsinki, Finlàndia). Els temes de les instal•lacions de Lundeby s'inspiren en els mons més diversos. Des dels videojocs fins a l'astronomia, des de les caràtules dels discos fins als mapes geogràfics, tot pot esdevenir un pretext per a la construcció d'un nou univers, d'una cosmogonia fantàstica. Les seves pintures estan aplanades en la bidimensionalitat, i fan de vegades la impressió de ser mapes geogràfics, com un nou territori per descobrir o explorar, o com un còmic amb voluntat d'irreal. Les seves instal•lacions remeten sovint a l'univers de la música, dels dj, de la "club culture", de les 45 revolucions. Animat pel desig d'eliminar les fronteres entre les disciplines, Lundeby extreu d'aquest univers una gran part del seu imaginari.

David Renaud (Grenoble, França, 1965, viu a París) Ja present a Psychodrome 01, el treball de David Renaud conclou el recorregut, completa el cercle. Si el que hi havia a la base de les pintures giratòries que ja coneixem era un element hipnòtic, ara l'ull queda confós davant del motiu envoltant de la paret, que transforma del tot la superfície: cèl•lula o satèl•lit, imatge sideral o glòbul infinitesimal, no ho sabem. Microscòpic i macroscòpic esdevenen aquí dos conceptes que es fusionen i que no són gens antitètics. El motiu bàsic és una zona restringida, que es juxtaposa i es repeteix fins a cobrir tot l'espai. No se sap si es tracta d'una fantasia generada darrere l'ull o d'una representació artificial i codificada de la natura, d'ordre còsmic o biològic. L'espectador ho decidirà, i aquesta llibertat seva és un factor important de l'obra.

Ugo Rondinone (Brunnen, Suïssa, 1963, viu a Nova York i a Zuric). Mitjançant tota mena de tècniques artístiques, vídeo, pintura i so, sovint barrejades en una mateixa obra, Ugo Rondinone presenta un univers que ha estat descrit com a boirós, vacil•lant, circular, fràgil i transitori: elements essencials per confondre els traços en plena lucidesa. El visitant se les ha d'heure amb un petit motiu i amb una imatge repetida i descomposta, però, sobretot, amb la pura contradicció de pintures circulars d’anells concèntrics: ja els havíem vist en Delaunay o en Rauschenberg, però ara els contorns són difusos, estan desenfocats. Una diana imprecisa: i si, com diu el crític francès Michel Gauthier, totes les obres d'art són una diana per a l'ull, aquí l'ull i la seva funció se sotmeten a una dura prova i són obligats a trobar una nova manera per a la mirada. Objectiu assolit.

Hugues Reip (Canes, França, 1964, viu a París). Una obra en vídeo d'aquest artista francès és una col.laboració especial per a Psychodrome. Es tracta de Toon (<

Grazia Quaroni
Maig del 2003