Cicle: Obsessions (zero % estàndard)

Espai 13

Cicle
Cicle: Obsessions (zero % estàndard)
Dates
Comissariat
Montse Badia

Comissària: Montse Badia

En el nostre present cada cop més estandarditzat i mediatitzat, l'espai d'acció i de definició individuals és cada cop més restringit i sotmès a codis estrictes. Existeix només l'emmirallament d'un espai de presentació individual, que en realitat permet una actuació més com a consumidors que no com a individus o ciutadans. Dins aquest context, la noció d'obsessió és entesa com un valor que, precisament per potenciar una definició de valors absolutament personal, adquireix connotacions negatives, associades a una fascinació desmesurada (per ideals, afinitats, conviccions, objectius o satisfaccions artificials i substitutives).

No obstant això, la noció d'obsessió pot tenir també una altra vessant més positiva i creativa. Així ho entenia, a la dècada dels anys setanta, Harald Szeemann quan proposava un Museu de les Obsessions que hauria de ser un espai en permanent desenvolupament i allunyat de tot sistema rígid i establert. Aquesta és precisament l'aproximació que proposa el present cicle d'exposicions a l'Espai 13: la noció d'obsessió relacionada amb els gestos i les mitologies individuals que defineixen universos particulars i que, a partir de l'autenticitat, el convenciment i l'entusiasme (parlem, doncs, d'una obsessió no malaltissa, però si tossuda i que no defalleix), és capaç de generar noves formes de veure les coses, d'estimular aproximacions productives i creatives que poden ajudar a entendre millor el món en què vivim o, almenys, de presentar maneres personals d'aproximar-s'hi, d'oposar-s'hi o de fugir-ne.

Els artistes d'Obsessions s'acosten a aquesta noció (que forma part de la seva actitud personal i artística) des de punts ben diferents: l'obsessió entesa com a necessitat de posseir un objecte de desig (Francesc Ruiz), com a còpia minuciosa del passat per tal d'actualitzar-ne el sentit i la rellevància (Sumi Maro), com a necessitat de realitzar projectes impossibles (Joost Conijn), com a minuciositat i detallisme extrems (Thorsten Goldberg) o com a repetició incessant de les mateixes preguntes o de les mateixes accions per trobar-hi un sentit més transcendent (Peter Land) . Es tracta, doncs, de cinc universos ben particulars que, precisament per la seva singularitat, acaben parlant de tots nosaltres, al mateix temps que fan evident la uniformitat i l'estandardització que s'apodera cada cop més del nostre present i de tots els aspectes de la nostra existència.

Montse Badia

Exposicions del cicle

Things are generally different behind closed doors? Les coses solen ser diferents en la intimitat?

El treball de Thorsten Goldberg (Dinslaken, Alemanya, 1960) es caracteritza per la minuciositat, la disciplina i el detallisme extrems. A partir de referents d’allò que és quotidià, elabora comentaris, lleugers només en aparença, que esdevenen crítiques i precises observacions sobre el nostre present.

Més informació sobre "Things are generally different behind closed doors? Les coses solen ser diferents en la intimitat?"