- Dates
- —
Amèrica, Amèrica
Amèrica, Amèrica, exposició d’art contemporani dels Estats Units a la Fundació Joan Miró
El dijous 14 d’abril es va inaugurar a la Fundació Joan Miró l’exposició Amèrica, Amèrica, d’art contemporani dels Estats Units. Es tracta d’un conjunt de trenta-set obres fetes principalment entre el 1950 i el 1970 per divuit artistes seleccionats entre els més representatius i amb més prestigi internacional de l’art nord-americà posterior a la Segona Guerra Mundial. Es tracta de noms de primera importància que han desenvolupat les tendències anomenades «expressionisme abstracte», «op art» i «art pop», que, a partir dels anys cinquanta, van convertir la ciutat de Nova York en el primer centre artístic mundial i van desplaçar a un lloc secundari el prestigi de què va gaudir París fins als anys quaranta.
Cap al 1945, als Estats Units hi va haver una reacció contra l’art academicista anterior: els artistes van rebutjar tota mena de models i es van inventar una nova manera de pintar. Va aparèixer l’expressionisme abstracte: els seus principals representants són Jackson Pollock (1912-1956), inventor d’un «espai neutre» –durant una època es va caracteritzar per abandonar els pinzells i vessar les pintures directament sobre el llenç (dripping)–; Franz Kline (1910-1962), amb els seus gestos cal·ligràfics immensos en blanc i negre; Willem de Kooning (n. 1904), caracteritzat pels contrastos bruscos entre un refinament innat i la violència del moment de pintar; Sam Francis (n. 1923), la pintura del qual és reflexiva i acusa influències orientals en les composicions de taques amb forma orgànica i de color brillant, i Mark Tobey (1890-1976), a qui la llarga contemplació de les cal·ligrafies xineses va portar a un nou estil d’escriptura rítmica que va emprar per evocar paisatges urbans i després per teixir visions interiors i abstractes. Tots ells estan representats a l’exposició que s’exhibeix a la Fundació Joan Miró.
Una altra tendència artística de l’època és el color field painting, amb els seus representants Mark Rothko (1903-1970), considerat com el mestre del moviment i caracteritzat pels grans quadres abstractes, monumentals i silenciosos, saturats de color subtil; Barnet Newman (1905-1970), amb els quadres generalment d’un sol color vibrant; Morris Louis (1912-1962), el qual, amb la tècnica de l’staining, tenyeix grans llenços amb colors purs i brillants; Jules Olitski (n. 1922), que cobreix grans superfícies de llenç d’una capa fina de color que cap a les vores arriba a contrastar amb una àrea més petita on la matèria es fa espessa, i Kenneth Noland (n. 1924), amb els seus llenços en forma de rombes, galons o cercles coberts amb bandes de color saturat.
Com a reacció contra els dos corrents precedents, apareixen l’art pop i l’op art. Són representants del primer Robert Rauschenberg (n. 1925), el qual experimenta amb diversos materials, la qual cosa el porta a la combine painting o «pintura combinada»; Jasper Johns (n. 1930), que aplica les tècniques dels grans estils clàssics a temes banals i quotidians; Roy Lichtenstein (n. 1923), que basa el seu estil en la gran ampliació de detalls d’imatges dels anuncis publicitaris o dels contes, i Andy Warhol (n. 1928 ), que es caracteritza per les seves grans imatges tretes directament dels mass media i de la societat de consum i és autor de diverses pel·lícules que simbolitzen la seva actitud «anti art». Com a màxim exponent de l’op art, tenim Josef Albers (1888-1976), teòric i professor de colorit; la seva obra es limita a un format quadrangular i a tres o quatre colors; es caracteritza pels seus suports de formes lliures, o shaped canvas, llenços que no segueixen les formes tradicionals del quadrat, el rectangle, etc., i en què les composicions es redueixen al mínim. Com a figura a part, cal destacar Alexander Calder (1898-1976), considerat el pioner de l’escultura cinètica; en els seus «estables» i «mòbils», uneix l’enginyeria i l’escultura.
Tots els artistes esmentats estan representats amb obres característiques en aquesta exposició organitzada en col·laboració amb la Fundació Juan March de Madrid.
Amb motiu de l’exposició Amèrica, Amèrica, a l’Auditori de la Fundació Joan Miró es projectaran els documentals d’art següents en versió original:
21 d’abril a les 19.30 h:
Jackson Pollock (1951)
Willem de Kooning (1972)
Sam Francis (1975)
22 d’abril a les 19.30 h:
Jasper Johns (1965)
Works of Calder (1951)
Jackson Pollock (1951)
26 d’abril a les 19.30 h:
The New York School (1973)
Roy Lichtenstein (1975)
