- Dates
- —
Will Faber
Amb motiu de la celebració del vuitantè aniversari del naixement del pintor alemany establert a Barcelona i a Eivissa Will Faber, la Fundació Joan Miró organitza una exposició retrospectiva de la seva obra que es podrà visitar del 26 de novembre de 1981 al 10 de gener de 1982.
Nascut a Saarbrücken (Alemanya) el maig de 1901, Will Faber treballà un temps com a ferrer fins que, ben aviat, es decantà per la creació artística.
L’obra més antiga que podem veure exposada a la Fundació Joan Miró, Gerra de flors (1919), podríem situar-la dins d’una poètica popular espontània, però la seva obra gràfica posterior a l’estada a Munic –pels volts de 1924–, com la sèrie de litografies El crit (1925), ja entra de ple en l’expressionisme nihilista i extàtic sorgit com a conseqüència de l’agitat període que seguí la derrota en la Primera Guerra Mundial.
Faber conegué el Berlín que encara respirava les darreres alenades de l’expressionisme tardà, però a més conegué el nou esperit de constructivitat del surrealisme. N’és un testimoni la pintura Lustgarten (1931), en què conviuen una arquitectura distorsionada, un gat misteriós, uns estranys peixos i unes flors transparents a la manera de Paul Klee, artista que el seduïa cada vegada més. El 1932 Faber arribà a Barcelona, on treballà com a dissenyador, com a grafista i com a dissenyador industrial. Faber aportà a Catalunya les morfologies derivades del surrealisme i de la Bauhaus.
El 1932 dissenyà dues cobertes per a la revista D’Ací i d’Allà, i el 1933, totes quatre. Aquest mateix any s’ocupà de la concepció i la decoració del Llibre del te, d’Okakura Kakuzo, en la traducció catalana publicada per Catalònia. Al llarg dels anys trenta dissenyà també diversos objectes: flascons de perfumeria, objectes de taula, etc.
Després de la guerra, continuà treballant com a grafista. Com que la dictadura era adversa a l’avantguarda, accentuà l’arcaisme del tipus de lletra i la poètica derivada de Klee, de manera que el 1947 ja retrobem l’avantguarda surrealitzant, de nou, a l’original Christmas per a Badal i Camats.
La línia que Faber ha seguit en la seva producció com a grafista és perfectament coherent amb la seva obra pictòrica.
Al començament hi dominava l’aspecte lineal, fortament estructural, de l’abstracció de l’època. El 1956 es decantà cap a l’informalisme, en unes morfologies que ja suggerien l’espai.
La seva tendència a la lluminositat s’accentuà amb l’oportunitat de treballar en uns vitralls per a les Llars Mundet els anys 1959, 1960, 1963, 1967 i 1968.
Als anys setanta ja trobem en la seva producció les característiques que conformen la seva obra actual: visió en profunditat, estructuració de l’espai a través d’elements lineals, evocació de materials amb llum pròpia, ús de temes geomètrics, relleus, esgrafiats, gratatges, incrustacions, collage, décollage, etc.
Will Faber representa un paper molt personal en la pintura per la seva superposició de dos sistemes diferents de valors. D’una banda, l’aspiració romàntica, profunda i apassionada per l’espai. De l’altra, la voluntat o la necessitat d’organitzar els conjunts segons diagrames, esquemes, esquelets o normes.
El valor de la seva presència en la pintura catalana durant mig segle és el del contrast entre la seva pulsió germànica cap a l’infinit i la fidelitat mediterrània a les coses properes, el contrast entre la llarga paciència nòrdica, artesana i aplicada, i la manera de fer meridional, més propícia a la resolució global dels conjunts visuals que al detallisme de la realització material.
