- Dates
- —
Kurt Schwitters
A partir del 14 de desembre, a la Fundació Joan Miró, exposició de Kurt Schwitters
L’exposició
Un conjunt de 201 obres –olis, collages, acoblaments, dibuixos, relleus i escultures– formen l’exposició de l’artista alemany Kurt Schwitters (1887-1948) que a partir del proper 14 de desembre s’exhibirà a la Fundació Joan Miró i que es podrà veure fins al 23 de gener de 1983. La mostra, organitzada per la Fundación Juan March i la Fundació Joan Miró amb el patrocini del Servei d’Arts Plàstiques del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, permetrà contemplar per primera vegada una àmplia panoràmica de l’obra de Schwitters, creador del moviment Merz i figura clau de l’avantguarda artística europea dels anys vint. Les obres exposades van ser realitzades per l’artista entre el 1916 i el 1947, la qual cosa permet seguir la seva evolució a través de diferents etapes: els primers quadres abstractes, el període Merz, el període dadaista, les etapes geomètrica i constructivista i, per acabar, en els anys finals de la seva vida, l’ús d’un llenguatge formal més orgànic. El gènere que apareix més representat en aquesta exposició és el collage, amb un total de 86 peces.
Kurt Schwitters: vida i obra
Kurt Schwitters neix a Hannover el 20 de juny de 1887. Estudia a l’escola d’arts i oficis d’aquesta ciutat, i en els anys que van del 1909 al 1914 es forma a les acadèmies de belles arts de Dresden i Berlín. Les seves primeres obres de caràcter figuratiu van deixant pas a altres en les quals s’adverteix la influència del grup expressionista Die Brücke. Aquestes realitzacions compreses dins del període que podem denominar «clàssic» es corresponen amb els anys de la Primera Guerra Mundial. Influenciat per Kandinsky i el cubisme analític, cap al 1918-1919 Schwitters orienta les seves obres cap a una concepció abstracta. Introdueix en les seves composicions elements heterogenis, igual com ho van fer anteriorment Braque i Picasso amb els seus papiers collés, però amb un enfocament totalment nou i excepcional. En la seva primera exposició (1918), a la galeria Der Sturm, apareixen els primers quadres abstractes i collages. L’any següent (1919) publica a Hannover Anna Blume, col·lecció de poemes i assajos que causen un enorme escàndol entre els intel·lectuals alemanys de l’època.
El moviment Merz
Cap al 1920 Schwitters s’interessa pel dadaisme. Coneix Tristan Tzara a Zuric i Hans Arp a Berlín, i hi manté una estreta relació. També coneix Theo van Doesburg, creador de De Stijl, els membres de la Bauhaus i el grup Cercle et Carré de París. Posteriorment, als anys trenta, s’adhereix a Abstraction-Création. En aquesta època Schwitters funda a Hannover el seu propi grup artístic, que ha de ser com una derivació del dadà. Utilitza el terme Merz, tret de la paraula Kommerz, per definir tot el que fa. Aquest terme no té, en principi, cap significat, però Schwitters el fa servir com a definició de la seva pròpia visió de l’art i del món. Denomina les seves obres –tant plàstiques com poètiques– «obres Merz». Construeix collages, acoblaments i altres realitzacions en les quals empra materials de rebuig (bitllets d’autobús, cartró ondulat, segells, trossos de corda, suros d’ampolles, etc.) i que elabora amb acurat desordre, alternant l’arbitrarietat, la forma i l’atzar. Del 1923 al 1932 publica la revista Merz, que cristal·litza en una proposta de síntesi entre el dadaisme i el constructivisme; a partir del 1920 fa la seva primera Merzbau (edifici Merz) a Hannover. Amb l’arribada del nacionalsocialisme a Alemanya, Schwitters s’ha d’exiliar. El 1937 s’instal·la a Oslo i, després, a Anglaterra, on romandrà (a Cylinders) fins al final de la seva vida. Mor el 8 de gener de 1948 d’una afecció pulmonar i és enterrat a Ambleside (Anglaterra).
