- Dates
- —
- Comissariat
- Gloria Moure
Marcel Duchamp
Nota informativa
Presentada per les fundacions Miró i Caixa de Pensions
INAUGURACIÓ DE L’EXPOSICIÓ ANTOLÒGICA DE MARCEL DUCHAMP
L’exposició antològica de l’obra de Marcel Duchamp, que presenten per primera vegada a Espanya la Fundació Miró i la Fundació Caixa de Pensions, ha estat inaugurada al recinte de la primera d’aquestes institucions i restarà oberta al públic entre el 29 de febrer i el 8 d’abril.
El contingut d’aquesta exposició es compon de noranta-quatre obres, agrupades per idees i articulades segons un esquema que facilita la lectura renovada de la tasca creativa de Duchamp, pintor que ha exercit una influència decisiva en el context de l’art actual.
La mostra de Marcel Duchamp que s’exhibeix a Barcelona comprèn des dels dibuixos i les pintures de joventut fins a les obres fetes per l’artista francès poc abans de la seva sobtada mort, esdevinguda a París el 2 d’octubre del 1968, després d’una temporada passada a Cadaqués.
L’esquema positiu triat per a aquesta mostra obeeix tan sols a una distribució cronològica, que de fet només s’aplica als tres primers apartats, que abasten la fase formativa, l’experiència cubista i el breu període durant el qual Duchamp concretà la seva particular via creativa.
La resta de l’exposició s’estructura en seccions dedicades a una sola obra —el cas de Le grand verre (El gran vidre) i de la instal·lació Etant donnés (La cascada)— o a obres que són concebudes com a idees o reunions d’obres en les quals destaquen determinats àmbits de la creació, com és el cas del llenguatge, les experiències òptiques o el ready-made.
La Boîte-en-valise (La caixa en una maleta) es presenta efectivament com a museu portàtil que tanca la mostra, i el muntatge compta, també, amb una prolongació que té per objectiu crear l’atmosfera dadà i surrealista a la qual estigué vinculat Marcel Duchamp.
La selecció d’una obra dispersa i delicada i el seu aplec a Barcelona han estat assolits satisfactòriament per la Fundació Miró i la Fundació Caixa de Pensions mercès a la contribució d’institucions com el Philadelphia Museum of Art, la Tate Gallery de Londres, el Centre Pompidou de París o el Moderna Museet d’EstocoIm, i la col·laboració de l’Ajuntament i de la Diputació de Barcelona.
Aquesta antològica de Marcel Duchamp té una significació particular per a Catalunya pel fet que l’artista visqué molt de temps a Cadaqués, però també pel fet que el seu Nu baixant una escala, vertader motiu de la ruptura de Marcel Duchamp amb el cubisme, fou exposat en una col·lectiva de les Galeries Dalmau de Barcelona després d’haver estat «expulsat» del Saló dels Independents de París l’any 1912.
Amb motiu d’aquesta exposició s’han programat actes complementaris, entre els quals destaquem les conferències de Jean-Jacques Lebel («L’impacte de Marcel Duchamp») i Dawn Ades («Marcel Duchamp i el dadà»), el 9 i el 23 de març, respectivament, al Centre Cultural de la Caixa de Pensions (passeig de Sant Joan, 108) i la de Germano Celant («Dacing Duchamp»), el 3 d’abril a la Fundació Miró (parc de Montjuïc.)
Per al dia 29 de febrer hi ha convocada una taula rodona amb Anne d’Harnoncourt, Serge Stauffer, Richard Hamilton, Pontus Hulten, Francisco Calvo Serraller i Gloria Moure a l’Institut d’Estudis Nord-americans.
S’ha programat, també, un cicle de cinema, amb la projecció de les pel·lícules següents: Dreams that money can buy (1944-1947), de Hans Pitcher (dies 3, 17 i 31 de març a les 12.30 hores a la Fundació Miró; 14 i 16 de març a les 20 hores a l’Institut d’Estudis Nord-americans, i 28 i 30 de març al Centre Cultural de la Caixa de Pensions); Walkaround time (1973), de Charles Atlas, i Entr’acte, de René Clair (dies 10 i 24 de març a les 12 hores a la Fundació Miró; 15 de març a les 20 hores a l’Institut d’Estudis Nord-americans, i 29 de març a les 19.30 hores al Centre Cultural de la Caixa de Pensions).
Marcel Duchamp (1887-1968) és una de les figures fonamentals de l’art contemporani, no tan sols pel conjunt de la seva obra, sinó també pel tarannà i l’actitud singulars que des del principi fins a la fi de la seva trajectòria creativa mantingué en perfecta coherència amb la seva producció artística.
