- Dates
- —
Max Klinger. 1857-1920
Nota de premsa
Exposició: Max Klinger
Lloc: Fundació Joan Miró
Inauguració: dimarts dia 4 de novembre a les 19.30 hores
Nascut a Leipzig el 1857, Max Klinger apareix com una connexió entre la tradició romàntica alemanya de principis del segle xix i el moviment expressionista modern, en el qual va influir directament a través d’Edvard Munch. La seva obra gràfica, part de la qual es presenta en aquesta exposició, és el millor exponent de la seva modernitat i originalitat, més que no pas les seves pintures i escultures. El blanc i negre li semblava més apropiat per expressar l’àmbit de la fantasia i les concepcions del món, els aspectes sòrdids o grotescos. Si a això hi sumem el seu domini de la tècnica, els resultats són de gran interès.
La modernitat de la temàtica de Klinger deriva d’una contradicció aparent: subjectivitat i fantasia, d’una banda, i consciència social i realisme, de l’altra. Influït per Gussow i Von Menzel, estudiava alhora les fantasies grotesques de Goya i el macabre neomedievalisme de Wauters. Lector de Flaubert i Zola, també era devot de Hoffman. Klinger dedicà atenció a problemes socials com la pobresa o la violència urbana, i alhora reflectia somnis i fantasies sobre l’amor o la mort.
La modernitat de Klinger va ser especialment subratllada per Giorgio de Chirico, que l’anomenà «l’artista modern per excel·lència». Aquesta modernitat no es pot entendre si apliquem l’òptica segons la qual l’art modern té l’abstracció com a objectiu i la representació és una regressió. L’obra de Klinger s’ha d’entendre en el context d’un altre sector de l’art modern, més preocupat per la manipulació expressiva dels elements de la realitat visual descrita que pels valors formals abstractes per se.
L’exposició d’obra gràfica de Max Klinger, presentada en col·laboració amb l’Institut Alemany de Barcelona, es podrà veure a la Fundació del 4 de desembre de 1984 al 27 de gener de 1985.
