- Dates
- —
- Comissariat
- John Szarkowski
Irving Penn
Exposició: Irving Penn
Fundació Joan Miró, del 4 de juny al 12 de juliol
Inauguració: Dimecres 3 de juny a les 19.30 h
La Fundació Joan Miró, amb la col·laboració de l’Institut d’Estudis Nord-americans, presenta a Barcelona la primera gran retrospectiva de l’obra del famós fotògraf nord-americà Irving Penn.
L’exposició, que comprèn tota la carrera d’Irving Penn al llarg de les últimes quatre dècades, ens mostra el seu treball amb el retrat, la moda, la publicitat i el retrat ètnic, així com unes primeres fotografies que no s’havien publicat mai.
Consistent en aproximadament 200 fotografies en blanc i negre i en color, l’exposició ha estat preparada i seleccionada per John Szarkowski, director del Departament de Fotografia del Museum of Modern Art de Nova York.
Irving Penn ha estat reconegut com un dels fotògrafs més importants de modes i publicitat. Des que les seves fotografies van començar a aparèixer regularment a la revista Vogue a la dècada dels quaranta, el seu treball s’ha caracteritzat per una gran elegància tècnica, un estil fort i una gran sensibilitat per la qualitat de la llum, característica que ha influït tota una generació de fotògrafs.
Nascut el 1917 a Plainfield, Nova Jersey, Penn va estudiar Disseny a Filadèlfia, del 1934 al 1938. Posteriorment, va estar-se tres anys treballant com a grafista a Nova York, seguit d’un any pintant a Mèxic. Va tornar a Nova York per començar a treballar amb Alexander Liberman, el director artístic de la revista Vogue. Penn va fer la seva primera portada per a Vogue l’any 1943, i des d’aleshores les seves fotografies han anat apareixent regularment tant en aquesta com en d’altres publicacions. A partir del 1951 va començar a fer fotografia publicitària, tant per a clients nord-americans com per a clients d’arreu del món.
John Szarkowski fa notar que va ser en l’àrea del retrat on Penn va començar a confiar en les seves pròpies intuïcions. El seu doble retrat de George Jean Nathan i H. L. Mencken, el 1947, n’és una bona prova. Amb el suport de Vogue, i també amb la seva influència, Penn va retratar una impressionant sèrie de personatges, entre els quals destaquen Cocteau, Miró, Balthus i Colette. Contrastant amb l’estil abarrocat de les revistes de l’època, els primers retrats de Penn són fets en estudis freds i buits, sense cap mena de referència a l’espai que envolta el personatge retratat. Com diu Mr. Szarkowski, «tot es limita a una conversa muda entre el fotògraf i el model».
Aquesta mateixa concentració i economia de visió caracteritza també les seves fotografies de moda, començant per la notable sèrie que feu de les col·leccions de París als anys cinquanta. Així com a les primeres fotografies de moda, fetes per Meyer, Beaton i d’altres, la model i el vestit apareixen envoltats de tot un món que les rodeja, les de Penn ignoren tot el que no sigui la model. «No són històries, són simplement fotografies», diu Szarkowski.
Tan aviat com l’alta costura fou declinant, al final dels cinquanta, Penn va trobar un agradable substitut en l’encara apassionat món del vestit, a qualsevol racó del globus que no hagués estat encara absorbit pel món occidental. Al Perú, el Marroc, el Nepal i altres localitzacions, Penn va trobar gent que encara no havia caigut en l’enutjós art de l’ornamentació. Característicament, els va fotografiar en espais neutres que no revelaven res en absolut del seu modus vivendi.
Durant bona part de la seva carrera, entre els seus treballs públics per a revistes i els experiments privats retratant famosos, Penn va fer diversos treballs per a cases comercials, anuncis publicitaris de perfums, sabates, cosmètics i altres productes de consum. En aquest medi tan selectiu, Penn va elevar la categoria del seu treball per sobre de la mitjana. La seva habilitat, elegància, sensibilitat i tonalitat de llum utilitzada va fer que qualsevol de les seves composicions fos un plaer per als nostres ulls.
Arribant als 70 anys, la força d’Irving Penn no sembla pas haver tocat fons: ens continua sorprenent amb noves composicions on la simplicitat de muntatge és tanta com la sensibilitat que denoten. Una bona mostra són les fotografies on s’apilen tacs de fusta.
Aquesta exposició, que anteriorment ha estat a la Fundación March de Madrid, romandrà oberta fins al 12 de juliol.
