- Dates
- —
Antoni Llena
Si un dels criteris per abordar l’obra d’art és el de l’ambigüitat, podem dir que les obres d’Antoni Llena el compleixen. Tot i que la primera impressió produïda per les seves «pintures» és d’una bellesa tranquil·la i lluminosa, aquestes obres no cerquen d’expressar cap idea de bellesa ni cap serenitat difusa. La seva ambigüitat es troba tant en el llenguatge com en el contingut. A base de papers de color, el llenguatge de Llena s’articula d’acord amb processos de retallament, de prisament i de plegament, els resultats dels quals a penes queden ancorats en el suport. Pintor, Llena no utilitza la pintura, sinó que prova de fer jugar la llum en els buits i en les superposicions dels seus papers tallats, plegats, suspesos. I aquestes manipulacions quasi automàtiques del material i aquestes configuracions definides, en gran part, per l’aleatorietat indiquen l’orientació de la seva recerca: una recerca de l’essència de l’activitat artística. En altres paraules, més que no pas l’obra que n’és el resultat, li interessa l’activitat en ella mateixa.
L’orientació de Llena cap a un art aleatori i efímer expressa, doncs, una actitud de contestació o de subversió envers la pintura tradicional, envers la bellesa i la significació formals habitualment atribuïdes al fet plàstic. I en això el seu art és particular, ambigu i, com diu ell mateix, una recerca de l’Absolut. Perquè l’Absolut només pot ser copsat enllà dels límits de tot el que ja ens és donat a veure i a conèixer.
