- Dates
- —
- Comissariat
- Adelina Moya
Nicolás de Lekuona
Nicolás de Lekuona va néixer a Villafranca de Ordizia, al País Basc, el 1913. Va morir al front durant la Guerra Civil, el 1937. A causa de la seva mort prematura –a vint-i-tres anys–, el conjunt d’obra que va deixar pot ser considerat més una promesa que no pas la manifestació definitiva de les seves possibilitats i el seu talent.
Les fotografies de Lekuona dels anys trenta denoten habilitat i inventiva en l’ús d’efectes especials (preses obliqües, perspectives a vol d’ocell i arran de terra, imatges invertides, forts contrastos) i també el seu deute envers el cinema soviètic i la fotografia d’avantguarda. Els seus fotocollages/fotomuntatges mostren una atmosfera molt diferent: expressen una sensibilitat poètica, surrealista en la seva estructura espacial irracional i en les seves imatges contradictòries, i un compromís amb els mitjans formals (repetició, fragmentació, manipulació de l’escala) i els motius moderns (nus, atletes, arquitectura) vistos en la pràctica pionera del fotomuntatge constructivista dels anys vint. Aquesta combinació de contraris fa que l’obra d’aquest artista basc tan poc conegut sigui única en la història del fotomuntatge europeu.
