- Dates
- —
Frank O. Gehry
Els edificis de l’arquitecte californià Frank O. Gehry presenten un caràcter escultural indiscutible que els distingeix de tots els altres. Són obres que poden prendre l’aparença d’amuntegaments de volums dins un caos ben resolt, com és el cas de l’Aerospace Museum of California de Los Angeles. D’altres són natures mortes, com ara la casa Schnabel, juxtaposició de formes simples –però irregulars– amb superfícies de materials diversos. Aquesta manera de treballar no pot, en efecte, evitar la qüestió dels materials, que són l’objecte d’una recerca plàstica intensa: malles i planxes metàl·liques, palets o contraplacats en les primeres obres, pedra o acer inoxidable de diversos colors avui. Materials moderns per excel·lència. Pel que fa a la il·luminació, Gehry l’obté per mitjà de «caixes de llum» col·locades al sostre o estranyes creus de Sant Andreu inclinades. Certs projectes, lligats a construccions industrials, podrien ser considerats fins i tot com a obres d’art posades davant edificis que els serveixen de fons, davant els quals les escultures es poden destacar millor. Finalment, aquesta presència de l’escultura també es pot reconèixer en el treball del projecte, basat en el vaivé entre esbossos vius, croquis incisius, al límit de la llegibilitat, i nombroses maquetes fetes de materials de tota mena –fusta, cartó, metall–, molt semblants a les masses de terra que l’escultor afaiçona.
Després d’una important carrera com a arquitecte modern «tradicional», Frank O. Gehry es va decantar cap a una altra direcció ben diferent, en profit de la seva sensibilitat artística més que no pas dels seus coneixements propis d’arquitecte. Aquesta proximitat el va portar a treballar amb Frank Stella i amb Claes Oldenburg i a dirigir exposicions del MOCA a Los Angeles. Gehry persegueix una energia, un moviment que veu en la pintura i que prova de transmetre a l’arquitectura. Aquesta actitud havia de tocar necessàriament la coherència o, més simplement, la «tranquil·litat» de l’arquitectura moderna, aferrada sempre a la idea d’estabilitat i de durabilitat. Entre els arquitectes lligats a la tradició moderna californiana, Frank O. Gehry passarà per ser naturalment un provocador. Gehry ha obert un nou camp en l’arquitectura i n’ha capgirat la comprensió. Contràriament als arquitectes «europeus», hereus del moviment modern i preocupats «seriosament» per la integritat de la seva disciplina, Gehry practica una arquitectura amable, relaxada, de vegades estrafolària, però sempre ben atenta a les demandes dels seus habitants. La seriositat i, de vegades, la pretensió han deixat lloc a una dimensió lúdica innegable. Ara, aquesta posició no és potser la resultant de l’acta exacta del lloc de l’arquitectura en les societats occidentals d’avui?
A Barcelona, Frank O. Gehry concep actualment una important galeria comercial, la Vila Olímpica, al peu de l’Hotel de les Arts, construït per Bruce Graham. El projecte és especialment remarcable perquè estableix un diàleg de formes entre aquest edifici i un senyal gegantí, un peix «decoratiu» o escultural, tema recurrent en l’obra de l’arquitecte.
