- Dates
- —
- Comissariat
- Marta González
Wifredo Lam
Wifredo Lam (1902-1982), pintor cubà amic de Picasso, de Breton, dels surrealistes, autor d’obres estretament vinculades als mites i al ritual del Carib, és ja una figura històrica de l’art del segle xx.
Format en la tradició acadèmica de l’Escola de Belles Arts de l’Havana, l’any 1923 viatja a Espanya, on viu durant catorze anys. La seva estada a Madrid li permet estudiar a fons les obres del Museo del Prado, especialment les de Bruegel i el Bosch. També va sovint al Museo Arqueológico.
L’amistat amb l’escultor Manolo Hugué facilita a Wifredo Lam el seu contacte amb Picasso, que tractarà sovint a partir del 1938, any en què es trasllada a París.
París significa per a Wifredo Lam no tan sols l’amistat amb Picasso, sinó també el contacte amb els integrants del moviment surrealista. Això li reporta una nova experiència: reconèixer com a mèrit la memòria cultural pròpia per avançar en la recerca del seu llenguatge plàstic personal. Tanmateix, els personatges de Lam es mouen, encara, en un món neutre que obeeix a les lleis de les superfícies i dels contrastos. Les seves figures són retrats vistos des de dins.
L’ocupació alemanya l’obliga, com a tants dels seus amics surrealistes, a deixar França. Amb Breton, Lévi-Strauss i altres, s’embarca cap a la Martinica.
A la Martinica es troba amb Aimé Césaire, el poeta negre que, amb Lam, se sent atret pel mètode de treball automàtic dels surrealistes. Césaire, igual com fa Lam, utilitza les darreres guspires de l’avantguarda per afermar la seva pròpia identitat. Ambdós constitueixen la sòlida base d’un moviment l’essència del qual és la presa de consciència de l’origen negre, africà, de la seva pròpia cultura; el surrealisme els dona la possibilitat d’extreure’n les arrels ocultes i reprimides.
Lam sintetitza l’art europeu amb la identitat postcolonial. Ell va ser el primer artista del Tercer Món que, transgredint les fronteres dels orígens, de la religió i del medi natural propi, va recuperar-les per retornar a la seva essència.
