- Dates
- —
- Comissariat
- Germano Celant
Robert Mapplethorpe
Robert Mapplethorpe va néixer a Floral Park (Long Island) el 1946. L’any 1970 va acabar els estudis a l’Escola d’Art del Pratt Institute de Brooklyn, on va treballar diferents tècniques, com la pintura, el dibuix i l’escultura. Encara no feia les seves pròpies fotografies, que ja es qüestionava les nocions tradicionals d’autoria i originalitat, i feia art a partir de pàgines extretes de llibres i revistes, conceptes que ja havien estat promoguts abans per Man Ray i Duchamp, i més recentment en les obres d’Andy Warhol, que Mapplethorpe admirava enormement. D’aquest primer període cal destacar les obres fetes sobre la sexualitat i l’erotisme, temes que continuaria explorant tot al llarg de la seva carrera.
Fins i tot les seves primeres obres, del 1970 i el 1971, presenten trets característics dels seus projectes més madurs. Les obres d’aquests primers anys, els de la dècada dels setanta, revelen el desig de Mapplethorpe de manipular i alterar la imatge fotogràfica en un esforç per ampliar les tècniques i els límits estètics de la fotografia.
Mapplethorpe va fer la primera fotografia al principi dels anys setanta amb una càmera Polaroid, que aleshores representava la nova tecnologia. No es considerava un fotògraf ni pretenia ser-ho. La Polaroid i l’autoretrat li permetien, de moment, experimentar en un camp nou amb total llibertat.
El desenvolupament de l’obra de Robert Mapplethorpe en les dues últimes dècades revela una forta i consistent visió de la realitat. Amb les seves imatges, l’artista intenta unificar aspectes antagònics, com l’ordre i el desordre, la vida i la mort, els homes i les dones, i s’esforça a aconseguir la perfecció i l’equilibri entre el fons i la forma. Les fotografies de Mapplethorpe de principi dels vuitanta, per exemple, mostren un allunyament de la presentació en plafons múltiples i suports innovadors i de la forta imatgeria sexual per acostar-se a una fase de refinament del tema i de la composició que emfasitza una visió clàssica, dolça i formal de la bellesa. Mapplethorpe inicia un acostament al tema del nu, tant d’homes com de dones, i continua fent flors, natures mortes i retrats de persones conegudes. Continua explorant els límits de la fotografia, utilitzant una gran varietat de tècniques, com les platinotípies (en color i en blanc i negre), el cibachrome, les dye transfers (sistema de transferències de colors sobre papers estables), etc.
Les platinotípies del 1987 (especialment les fetes sobre tela) són importants perquè sintetitzen molts dels interessos de Mapplethorpe i li permeten fusionar algunes de les característiques de la pintura amb les de la fotografia. Com en tot el seu art, Mapplethorpe combina consideracions abstractes i formals amb la seva visió personal i refinada d’una bellesa idealitzada en les imatges fotogràfiques.
Robert Mapplethorpe va morir de sida el 9 de març del 1989.
