- Dates
- —
- Comissariat
- Martin Schwander
Andy Warhol
Pintura, cinema, instal·lacions, happenings… Les formes més diverses d’expressió artística tenen cabuda a l’univers d’Andy Warhol. Ell va aconseguir, com no ho ha fet cap altre artista, trencar els límits entre art i cultura de masses.
Amb una actitud que semblava voler desafiar el prestigi de què gaudia l’expressionisme abstracte, i després d’una època d’èxits en el món de la publicitat, a començament dels anys seixanta Andy Warhol va decidir dedicar-se a la pintura, a l’art en majúscula. El seu punt de partida, però, no s’allunya dels seus orígens com a publicista. Les sopes Campbell’s, la Coca-Cola i els Kellogg’s van ser les figures de les seves primeres obres.
Certament, les pautes que hauria de seguir la seva trajectòria, en essència, no diferien de les pròpies de la tradició artística. Els gèneres serien fonamentalment la natura morta i el retrat. I la glòria, el poder i la mort, els temes.
Però Warhol no es va emmotllar a la tradició. Va substituir la gerra de flors o la fruitera per una capsa de cartró amb l’etiqueta d’una marca comercial de pinya en almívar o de cereals.
Va retratar Mao Zedong pel seu poder de seducció, perquè si la població de la Xina és equiparable a la de la resta del món i en aquell país tothom n’era seguidor, on hauria pogut trobar un altre líder capaç de seduir una gernació semblant?
La glòria que Warhol va representar no era la dels generals victoriosos tornats de la batalla. Ell, que des de jovenet havia col·leccionat fotos de les estrelles cinematogràfiques, va trobar en el món del cinema els herois i les heroïnes del seu temps. En aquesta mateixa categoria podríem incloure la vídua del president dels Estats Units John F. Kennedy, convertida en heroïna de tragèdia.
La mort és un altre dels temes recurrents que Warhol tractà de manera iconoclasta. Des del moment en què començà a interessar-se per les notícies aparegudes al diari sobre accidents d’automòbil, intoxicació per aliments en mal estat, la pena capital, etc., fins a les calaveres, que, com una imatge actualitzada de la vanitas clàssica, va pintar en la darrera etapa de la seva carrera, Warhol no va deixar mai el tema de la mort.
La seva actitud tan poc convencional, però, no va limitar-se als temes, sinó que també va comprendre la manera de tractar-los. Si bé primer partí de les imatges projectades damunt la tela per pintar els seus quadres, ben aviat es decantà per una tècnica de reproducció seriada: la serigrafia. Així obtenia reproduccions múltiples que pintava després de diferents colors. La mateixa actitud reiterativa de la publicitat, de les notícies de premsa, etc., Warhol l’aplicava a les seves pintures. Aquesta posició va destruir el mite de la mà de l’artista. El traç, la pinzellada, ja no tenia el toc de l’autor. En tot cas, el que posava en relleu la seva empremta era el concepte.
Hem intentat fer la selecció d’obres que ara presentem de manera que es pugui apreciar amb tota l’amplitud i amb tota la riquesa l’art d’Andy Warhol. I aquesta visió no hauria estat completa sense la inclusió d’alguna de les seves instal·lacions. Aquest aspecte és representat, en la mostra de la Fundació Joan Miró, per la reproducció de les instal·lacions Núvols de plata i Paper pintat amb vaques, que l’any 1963 Andy Warhol va fer a la galeria Leo Castelli de Nova York.
Warhol va dir que tothom en aquest món pot tenir un quart d’hora de glòria. L’art li ha fet superar amb escreix aquest límit tan breu. Després d’ell ja no podrem veure la societat americana al marge de la seva òptica personal.
