- Dates
- —
Jaume Plensa
«No hi ha ficció en l’escultura. No és un problema de materials, sinó d’emoció. No és un problema de volum o d’espai, sinó de temps», diu Jaume Plensa.
Tant si treballa amb ferro com amb resina sintètica, Plensa no busca comunicar-se amb l’espectador mitjançant la qualitat de la matèria ni mitjançant la bellesa de la forma. La seva intenció és desvetllar la inquietud, la reflexió de qui veu la seva obra.
Els elements amb què Jaume Plensa treballa no són simples. No són només el ferro o la resina, sinó també la llum i la paraula. Demanen la participació i el coneixement capaç d’identificar els textos que apareixen en la superfície d’algunes de les seves obres. Així descobrim els autors que situa pròxims al seu pensament: Baudelaire, Blake, Dant, etc. D’altra banda, provoca una certa inquietud jugant amb principis contraris: ple/buit, pesant/lleuger, opac/translúcid, càlid/fred, i amb conceptes com l’absència, el desig, la impossibilitat, etc.
Tot això demana un temps, el que l’artista reclama perquè la seva obra ens comuniqui una emoció. Aquesta, però, no és mai únicament sensorial, sinó que, jugant una vegada més amb principis contraris, ens la provoca el joc –o la lluita– entre els sentits i el pensament.
L’any 1980 Jaume Plensa va exposar individualment per primera vegada a la Fundació Joan Miró. Ara, artista de prestigi reconegut aquí i a fora, mostra una selecció de les seves obres més representatives fetes entre el 1991 i el 1996, que presentem en diàleg entre elles i amb cadascun dels espais que les acullen.
