| Les aigües de Gibraltar no es poden convertir en un
nou mur de Berlín ni el teló d’or de l’Europa comunitària
en un succedani del desaparegut teló d’acer.
Juan Goytisolo
L’emigració ha estat un factor constant en la història de la humanitat, plena d’èxodes i fugides. Les persones han hagut de canviar d’entorn geogràfic per moltes raons, però poques vegades sense estar-hi obligades: la fam, la pobresa, la guerra i la persecució n’han estat, probablement, les causes principals. Hi ha pocs pobles que no hagin viscut l’emigració alguna vegada en la seva història. No cal dir que aquest canvi sempre ha comportat el dolor de la pèrdua de les arrels pròpies. Viure en un país estrany és difícil i, encara més, si no hi som benvinguts.
Anna Marín ha volgut plantejar-se el problema del canvi d’entorn a partir del necessari mar que tots els emigrants han de travessar. Igual que tots els mars, el seu és, alhora, seductor i destructiu. Ens trobem davant d’una superfície brillant i captivadora. Els reflexos, el ritme suau de les ones, etc. fan referència a la seva visió més lírica, tantes vegades celebrada per pintors i poetes que, des de fa segles, tenen en la mar un tema predilecte. Però l’acer punxegut ens recorda que som davant d’una extensió plena de perills i de patiment. L’agressivitat del material ens fa intuir que travessar-lo no serà fàcil.
La situació a què al·ludeix Sic transit també té una lectura personal. A la nostra vida, moltes vegades ens trobem davant la necessitat inajornable de travessar un mar. Sovint hem de submergir-nos en unes aigües on no volem entrar, que ens causen un patiment com el de nedar entre agulles de cap. El dolor i les dificultats formen part, tant si ho volem com si no, de la nostra vida. Arribar a la costa és una necessitat per la qual haurem de lluitar.
És així com la segona exposició de Cercles invisibles és una reflexió sobre l’entorn més ampli ―les distàncies i les diferències entre països i continents― i el més íntim ―la superació de les nostres pròpies fronteres. L’oportunitat que ens ofereix Anna Marín és meditar sobre els trànsits, els canvis que succeeixen constantment al nostre voltant i els mars on podem trobar-nos nedant en qualsevol moment.
Sobre l’artista
Anna Marín va néixer a Figueres el 1965. Va estudiar Belles Arts a Barcelona, on viu actualment. Ha presentat Estrechamente separados a Can Xerracan, a Montornès del Vallès, i Dir diferències a l’Artesà de Gràcia.
Ferran Barenblit
Comissari |
