| Soy Sauce
Francesc Ruiz
Setembre del 2004 - primavera del 2005
El treball de Francesc Ruiz (Barcelona, 1971) explora nous models narratius a partir del que es podria anomenar còmic expandit, en el qual inclou referències constants a la ciutat i a les diverses subcultures que hi podem trobar. Sovint el seu treball consisteix en dibuixos de multituds o d’escenaris múltiples on tenen lloc moltes accions. El sistema narratiu de la seva obra parteix d’escenes sense connexió aparent. Els dibuixos mostren mapes de situacions, és a dir, escenaris que revelen les diverses accions que els personatges hi poden dur a terme. La muntanya de Montjuïc (lloc molt freqüentat per a ràpides trobades homosexuals nocturnes), la plaça de Catalunya (amb El Corte Inglés, els carrers que l’envolten, així com tota la xarxa subterrània, amb els pàrquings i els vagons de metro) o la platja (com a lloc de relació i d’intercanvi) són alguns dels escenaris triats per Francesc Ruiz per presentar amb tota cura i minuciositat les mil i una escenes i situacions que hi tenen lloc. El procediment de treball de l’artista consisteix en una base de dibuix que digitalitza i exhibeix en forma de collage de fotocòpies encolades a la paret.
Alguns dels seus treballs més recents són Yaoi Ayor (un dibuix de gran format, inspirat en els yaoi, variant del manga japonès, que proposa una reflexió sobre la idea de projecció de les fantasies privades, així com la revisió dels discursos de gènere, des de la seva desdramatització) i Francesc Ruiz y QDQ (una instal·lació de dibuixos que recreen i tradueixen la zona propera al carrer del Doctor Fouquet, de Madrid, elaborats a partir de la informació trobada a internet, a la guia qdq, i en la qual les imprecisions i les zones mortes permeten a l’artista moure’s entre la realitat i la ficció, alhora que evidencia les ambigüitats que tot sistema de representació genera).
Soy Sauce, el projecte de Francesc Ruiz per a l’Espai 13 de la Fundació Miró, consisteix en la creació d’una col·lecció de comic-books (denominació que correspon a un format establert de 24 pàgines, de 26 × 17 cm, en blanc i negre i coberta en color) que narren les aventures d’un peculiar grup de personatges a la ciutat de Barcelona. L’aparició d’aquests comic-books (o llibres de còmics) és d’una periodicitat indeterminada i s’estén durant un període de vuit mesos. D’aquesta manera, l’artista desenvolupa una estratègia narrativa en el temps a partir d’un exercici de metacòmic. La idea de tot el procés és generar expectatives, la creació del desig i la necessitat de seguir-lo, tant entre el públic afeccionat al còmic com entre el sector artístic. La distribució segueix un procés bastant peculiar, perquè cada nou número només pot trobar-se en un punt de distribució. La trama narrativa de les històries va guiant el lector-seguidor per diversos indrets de la ciutat, de manera que el lloc on acaba cada història coincideix amb el punt de distribució del següent número de Soy Sauce. La pàgina web www.somossauce.net esdevé un punt d’informació constant sobre Soy Sauce, així com un àmbit de trobada i d’intercanvi entre els seguidors.
El títol Soy Sauce suggereix un doble joc de paraules: ‘soc un salze’ (si el traduïm del castellà), però també ‘salsa de soja’ (si el traduïm de l’anglès). El significat del títol, que al·ludeix al sushi i als restaurants xinesos, però també a un estat d’ànim malenconiós (el desmai o sauce llorón), s’anirà revelant al llarg de tota la trama.
La utilització del format còmic per part de Francesc Ruiz (ja sigui en forma d’instal·lació a les parets de les sales d’exposició —com va ser el cas de Yaoi Ayor— o en forma d’una col·lecció de comic-books —com és el cas de Soy Sauce—) respon a una clara intenció de reivindicar el còmic com a mitjà d’expressió dins del context artístic. Amb molt poques excepcions (el conjunt de l’obra de Roy Lichtenstein o Öyvind Fahlström i les sàtires sobre el món de l’art d’Ad Reinhardt, d’una banda; i, de l’altra, les exposicions d’Art Spiegelman al MoMA de Nova York o de Robert Crumb al Museum Ludwig de Colònia), el còmic mai ha superat un estatus d’inferioritat i rebuig per part de la comunitat artística, a diferència del cinema o altres formes de l’anomenada «baixa cultura».
Amb la seva proposta de desenvolupar una comunitat de seguidors o fans de Soy Sauce, l’artista utilitza el còmic, tal com ell mateix explica, «com a trampa per investigar la possible economia relacional que es pot desenvolupar a través d’aquesta iniciativa». D’aquesta manera, l’artista planteja una exploració suggeridora al voltant de les idees de col·leccionisme, desig, obsessió, pertinença, exclusivitat, comunitat, temporalització, distribució, real, virtual, fantasia, aventura, ciutat i subcultura.
Montse Badia
Setembre del 2004
Agraïments: Jonathan Antúnez, Esther Doblas, Raimon Julibert, Maribel López, Galeria Estrany-de la Mota |
