| Laurent Pernot
Del 15 de desembre del 2005 al 29 de gener del 2006
L’univers de Laurent Pernot (França, 1980) és poblat de presències intermitents, de cossos que no es poden percebre perquè només són partícules de llum. La projecció (vídeo o diapositives) els fa visibles i ens permet ser testimonis meravellats de la seva aparició. Però així que ens han tocat amb la seva presència desapareixen de nou dins la foscor. A vegades deixen el lloc a d’altres que, al seu torn, ens interpel·len i després desapareixen. Com diu Laurent Pernot, «pampalluguegen entre la vida i la mort».
A Particles (2004), perles de vidres capten la llum; guspirejant, ofereixen a l’espectador la silueta d’un cos humà en metamorfosi constant.
Amb les imatges lluminoses projectades damunt, el vestit de núvia de For Ever (2004) sembla que comenci a viure: un cos hi entra a habitar-lo, aviat substituït per un altre. Hem estat transportats al món encisador de La bella dorment del bosc o al drama d’una nova Eurídice, morta just acabades les noces? Aquestes imatges sorgeixen i s’esvaeixen com les dels somnis, de les fantasies o dels records. Per Laurent Pernot, «els vestits són una presa fàcil per a la memòria, pantalles de projeccions de records, teles que emboliquen els fantasmes del passat».
Vora el vestit, petites pantalles suspeses mostren rostres. Cada un ha estat produït per la sobreimpressió digital de fotografies trobades en àlbums de família, i, per donar-los moviment, es va fer servir tot seguit una tècnica d’animació 3D. Estem, així, davant de rostres de persones que no existeixen, com si la memòria, superposant imatges, hagués creat noves identitats.
A Confusion (2004), en què tot de cares substitueixen la del personatge, Laurent Pernot continua fent aquesta reflexió: «Soc res més que la suma dels personatges que els altres han projectat en mi? La pregunta de la identitat traspassa cada individu al llarg de la seva existència, sovint estrafeta per les màscares que ha d’adaptar per integrar-se a la societat. Cadascú és alhora un home i tots els homes».
El vídeo és un mitjà perfectament adaptat a aquesta meditació dolça i malenconiosa sobre el visible i l’efímer. Però a les fotografies de Laurent Pernot hi trobem la mateixa sensació d’evanescència: les siluetes dels personatges es fonen en el paisatge, en els reflexos i els esclats de llum. La major part de les fotografies projectades a l’exposició provenen d’un projecte de llibre que associa imatges i poemes: Territoires de l’imaginaire. «Fullejar aquest llibre —diu Laurent Pernot— és com travessar somnis, bons o dolents; un recorregut solitari per un món poètic, on les imatges apropen alhora el fantàstic al meravellós, el poètic a l’absurd, el vegetal a l’orgànic, la ficció al fantasma, el cos a l’espiritual, l’acció a l’intemporal, amb totes les combinacions possibles. Un espai a frec del real, però que, inevitablement, s’hi relaciona.» |
