| Abigail Lazkoz
Shuffle
Abigail, Abi, Lazkoz ha actuat diverses vegades a les parets de les sales d’exposició, i les ha emplenat amb dibuixos murals que expliquen escenes quotidianes individuals i col·lectives del cicle de la vida i la mort personal o social. Escenes que condensen un moment i que, d’alguna manera, expliquen l’empatia, el rebuig emocional o tots dos sentiments de manera simultània per part de l’artista respecte dels qui protagonitzen les escenes en qüestió.
Es tracta de narracions que entronquen amb el llenguatge de la historieta com una narració seqüenciada a través de l’associació d’imatges; en el cas d’Abi, sense cap suport textual i amb una recerca de l’expressivitat que ha anat combinant alguns treballs pràcticament de línia amb altres composicions més barroques i saturades d’elements gràfics. En tots, la teatralitat dels personatges i una exageració de trets i gestos emfatitzen la tragèdia col·lectiva o el petit drama individual, en una encertada convivència d’horror i humor. Abigail Lazkoz reivindica la via estètica del que és sinistre —en la qual uneix els gravadors tradicionals japonesos i mexicans amb artistes romàntics, expressionistes i surrealistes— i la projecta en el seu interès pel cineasta Tim Burton o per l’autor de còmic Charles Burns.
Havent investigat aquests últims anys sobre les possibilitats expressives de la línia i la taca negra damunt fons blanc, aplicades sovint directament a les parets de la sala o en murs construïts prèviament a l’espai expositiu, Lazkoz fa ara una aturada en la seva trajectòria i reflexiona sobre les diverses sèries de dibuixos que han anat articulant el seu univers. El leitmotiv ha estat la contemplació dels quaderns preparatoris de Joan Miró, revisats personalment per l’artista i conservats a la Fundació, que la van sorprendre en reconèixer-hi algunes maneres de fer seves, com, per exemple, el treball en sèries o l’anticipació quasi exhaustiva de la composició de les obres en els esbossos. A més, Lazkoz, que llavors preparava un llibre recopilatori dels seus últims nou anys de feina, confessa que aquest descobriment la va ajudar a pensar en la seva obra d’una manera nova, és a dir, de forma retrospectiva, revisant els comptes pendents i les idees no realitzades, com també el mateix procés de creació de l’obra, el laboratori d’idees, el taller on el quadern d’esbossos esdevé receptari.
Així, Shuffle vol ser aquesta mena de quadern de notes, de comptes pendents que normalment no es realitzen, bé perquè s’ha girat full o perquè nous projectes reclamen tota l’atenció i el temps disponible. La idea de l’artista ha estat oferir a l’espectador l’oportunitat de revisar el seu quadern d’apunts mentre ella mateixa el repassava. Uns apunts, unes notes que, en realitat, són una gran quantitat de dibuixos de tota mida de treballs inèdits, descarts, esbossos i sèries, que es presenten tots barrejats, com si s’haguessin escartejat, sense cap més jerarquia o fil narratiu que la seva enumeració i el mer atzar amb què se celebra l’alquímia de l’obra d’art. |
