- Cicle
- Kawaii! El Japó ara
- Autor
- Erina Matsui
- Dates
- —
- Comissariat
- Hélène Kelmachter
Després de les adolescents d’Aya Takano, aquesta exposició descobreix, a través de les pintures i els dibuixos d’Erina Matsui, una altra faceta del Japó contemporani: la relació nostàlgica amb la infantesa i la dificultat de la jove generació de trobar la seva identitat en una societat en plena mutació.
Un conte de fades…
Erina Matsui és estudiant a la Tama Art University de Tòquio, la més important en l’ensenyament d’arts plàstiques. Les seves obres formen part de nombroses col·leccions privades.
Erina Matsui (Okayama, 1984), és tímida, alhora que mostra una increïble determinació. El 2004 va participar en el festival Geisai de Tòquio, una gran mostra d’artistes molt joves que organitza Takashi Murakami, i hi va guanyar la medalla d’or. Entre els membres del jurat hi havia Hervé Chandès, Director de la Fondation Cartier, que la va convidar a participar en una exposició col·lectiva a París, l’estiu de 2005, en la que va presentar dues teles de gran format, que van passar a formar part immediatament de la col·lecció d’aquella prestigiosa fundació parisenca. Les coses es van anar encadenant des d’aleshores molt ràpidament per a la jove artista, les obres de la qual sedueixen i intriguen el públic.
Tot l’univers dins un autoretrat
Bé que molt jove, Erina Matsui ha desenvolupat una pintura molt personal i d’una gran força, fascinant i pertorbadora alhora. Amb autoretrats sorprenents, representa el seu rostre en primer pla, de vegades deformat per una expressió gesticulant que més que fer gràcia, mostra una transmutació. La tela “I love shrimp chili” (2003), pintada a 19 anys, és plena de nostàlgia: l’artista diu que encara li faltava seguretat quan la va pintar, però que l’experiència li va donar confiança i va obrir el camí de les seves futures obres. Representar el propi rostre és per a Erina Matsui una manera de comprendre el món i els seus misteris. De vegades es converteix en una figura lunar entre els astres i les constel·lacions (Universe, 2004) o en una criatura fabulosa que sorgeix d’una catifa de bolets, que evoca la mascota, molt coneguda pels japonesos, d’una de les companyies de telefonia mòbil més importants. Aquests bolets fan referència també a Yumeii Takeshisa, un artista del període Taishô (1912 – 1926), que treballava aquest motiu amb les formes més variades.
Erina Matsui envolta sovint el seu rostre amb joguines, tot evocant el món de la infantesa que no ha deixat del tot, o enganxa a la tela una capsa de música que fa sonar la melodia nostàlgica d’una cançó de bressol. Les obres d’Erina Matsui són el reflex de la profunda nostàlgia de la infantesa que caracteritza la societat japonesa actual.
Uparupa for ever
Una sorprenent criatura aquàtica, de pell rosa com la d’un bebè, apareix a moltes de les teles d’Erina Matsui. Es tracta de Napoleó, el seu uparupa, una estranya salamandra rosa que és el seu animal fetitxe, el seu company i el seu confident. És un ésser fabulós que sembla vingut d’uns altres móns i que, a més de ser motiu recorrent a les seves obres, és el seu alter ego, una criatura atraient, seductora i pertorbadora, com totes les obres d’Erina Matsui. L’artista s’inscriu d’una manera atípica i personal en la tendència Kawaii que envaeix el cada dia dels joves japonesos i arriba fins al món de l’art. Tot i que els seus dibuixos reflecteixen la influència del manga, en les obres que transformen rostres de nenes de grossos ulls sorpresos, la major part de les seves obres són lluny d’aquesta estètica de la “monada” La seducció de les obres d’Erina Matsui és lluny d’això: es troba en l’estranyesa i en aquesta força indefinible que sorgeix de la seva pintura. Per a Erina Matsui, una obra ha de sorprendre i provocar l’excitació del descobriment. Segons diu, voldria fer obres que fossin tan excitants com obrir els regals de Nadal. Pintora de talent precoç, Erina Matsui forma part dels artistes a tenir en compte de l’escena contemporània japonesa.
L’exposició que presenta a l’Espai 13 és la primera mostra individual d’Erina Matsui fora del Japó. La mostra ha estat organitzada gràcies a la col·laboració de la galeria Yamamoto Gendai de Tòquio.
