De la musa a l’autorepresentació, amb Mariona Borrull i Violeta Kovacsics

Bona part de la història de l'art s'ha construït sobre la mirada cap al cos de les dones, que sovint han ocupat el lloc de la musa, una figura entre font d'inspiració i objecte de desig. Els mateixos Picasso i Miró han omplert galeries a còpia d'enquadrar dones. El cinema no és un art aliè a aquesta mirada. La crítica s'ha desfet buscant les paraules per definir el poder misteriós que encarna la figura femenina quan és vista una vegada i una altra per un mateix director.

En aquesta jornada, Violeta Kovacsics i Mariona Borrull volen desfer alguns dels grans mites al voltant de les muses al cinema i proposar casos en què aquestes han desbordat la seva posició i han trastocat les relacions de poder dins i fora de la pantalla. Què passa quan les muses prenen la paraula? La càmera sempre exerceix una mateixa relació de poder cap a la persona que retrata? Quin és el potencial subversiu que comporta el paper dels actors com a muses? Com podem entendre les muses des d'una perspectiva feminista?