Si les parets parlessin. L'arxiu cova

Com fer que les parets de la Fundació Miró s'expliquin soles? Podem entendre el material d'arxiu com les entranyes d'un museu? Com fer habitable la documentació històrica, convertir-la en una cova protectora i de confort?

La idea rere aquesta activitat sorgeix d'una tira còmica del personatge Gaston Lagaffe, creat pel dibuixant André Franquin als anys cinquanta (el Sergi Grapes de Cavall Fort en la seva versió catalana). Gaston Lagaffe neix l'any 1957. La seva primera aparició es produeix al número 985 de la revista juvenil belga, Le Journal de Spirou. Gaston treballa com a aprenent a l'oficina de l'editorial Dupuis, on els seus invents i la seva filosofia de treball desestabilitzen l'empresa i hi creen el caos. És la figura de l'inadaptat, del primitiu. Com Miró, destrueix per a construir quelcom nou. L'any del  naixement de Gaston, el 57, és també el del naixement del moviment Situacionista: Gaston és un Beatnik revolucionari. Aquest personatge, encarregat de l'arxiu de l'empresa on treballa, es construeix una cova amb tot el material arxivístic que té al seu abast, convertint tota aquesta documentació en lloc d'aixopluc i confort.

Per a aquesta activitat, l'artista Dani Montlleó proposa fer la nostra pròpia cova-arxiu, tot reivindicant la importància i valor del fet arxivístic i documental dotant el coneixement i la memòria amb qualitats de confort, seguretat i plasticitat formal.