Reencarnacions I: volar

Amb motiu de la celebració del 85è aniversari de Joan Miró, els mesos de juny i juliol de 1978 va tenir lloc a la Fundació l'exposició Les bombes de paper, a cura de Joan Brossa, Josep Mañà i Isidre Vallès. Més que una exposició, el projecte podria ser definit com un espectacle parateatral, un ritu solemne i festiu que desitjava resseguir l'empremta del somni de tocar el cel, d'arribar a l'espai. Rastrejant l'història del globus aerostàtic -especialment en la seva vessant espectacular, celebratòria- Brossa, Mañà i Vallès s'interessen per l'acció de fer volar bombes de paper a través del seu vincle amb la cultura popular catalana, observant que l'enlairament de globus aerostàtics tot sovint havia estat un moment central per a les festes de carrer.

No obstant això, la tradició acaba a mitjan del segle XX, quan un ban municipal mal interpretat prohibeix, per perill d'incendi, el seu vol. Gairebé tres dècades després, rere la fi de la dictadura franquista, Brossa, Mañà i Vallès s'uneixen, amb les seves paraules, per a "recuperar aquest divertiment festiu, expressió d'una col·lectivitat que, sense entreteniments a la plaça o al carrer, se sent confinada a la solitud, com si quelcom important de la vida se li escapés". Les bombes de paper és una celebració política i poètica de l'art popular i de la comunitat, del divertiment i de l'utopia. Amb cada globus, un somni. Amb cada volada, un pas més a prop dels estels.  

Una recreació que realitzarà l’artista Jaume Clotet amb la col.laboració de David Corral, Patricia Feliu i Valeria Pisati.