Nuestra Tierra: cinema a la fresca i conversa entre Lucrecia Martel i Alex Reynolds

Lucrecia Martel és un referent indiscutible d'un cinema la missió del qual és «mirar poc, escoltar molt», com diu al seu llibre recent Un destino común, publicat per Caja Negra. El film Nuestra tierra, dirigit per Lucrecia Martel, pren com a punts de partida el judici oral i públic per l'assassinat de Javier Chocobar, comuner chuschagasta, i un vídeo que es va filtrar a internet per endinsar-se en una disputa de terres connectada a una història d'usurpació territorial que s'estén des de l'època colonial fins a l'actualitat. La pel·lícula s'ocupa de la relació entre paraula i territori i de la tensió entre la construcció del relat jurídic i l'ús de la paraula en les comunitats indígenes. Si Zama (2017) ja mostrava el funcionament de la maquinària colonial en l'origen, Nuestra tierra en mostra la persistència en el present.

Abans de la projecció, la directora conversarà amb Alex Reynolds, artista per a qui el cinema de Martel és una referència. En la seva obra el so ocupa també un espai central, i la seva producció recent s'ha interessat per la dramatúrgia de l'espai judicial. Així mateix, últimament ha abordat la gestió mediàtica dels conflictes, amb l'objectiu d'atendre tant l'impacte emocional de la connexió permanent com les conseqüències directes i devastadores de la retòrica política.

Nascuda a Salta (Argentina), Lucrecia Martel és una directora de cinema i guionista l'obra de la qual ha rebut reconeixement internacional. La seva opera prima, La ciénaga (2001), va ser seguida per La niña santa (2004), La mujer sin cabeza (2008) i Zama (2017), totes considerades obres fonamentals del cinema contemporani. Nuestra tierra (2025) és el seu cinquè llargmetratge i la primera pel·lícula de no-ficció de la seva carrera. S'han presentat retrospectives de la seva obra en nombroses institucions culturals i acadèmiques, entre les quals podem destacar Harvard, el MoMA, el Lincoln Center, Cambridge, el Tate Modern de Londres, i el Centre Pompidou de París. A més, ha dut a terme una sèrie de classes magistrals sobre so i narrativa a tot el món que han estat publicades en diverses edicions. El 2023, va rebre doctorats honoris causa per la Universitat de Buenos Aires i la Universitat Nacional de Salta (Argentina) i per la Universitat KU Leuven (Bèlgica). Els seus altres projectes inclouen instal·lacions artístiques, sèries de televisió i curtmetratges. Entre els més recents, cal destacar la instal·lació d'art El pasaje (2021); l'unitari musical Terminal norte (2021), protagonitzat per Julieta Laso, i els curtmetratges AI (2019) i Camarera de piso (2022). El 2025 va publicar el llibre Un destino común. Intervenciones públicas y conversaciones (Caja Negra Editora, 2025).

L'obra d'Alex Reynolds (Bilbao, 1978) ha estat exposada internacionalment en destacats museus d'art contemporani i galeries com La Virreina Centre de la Imatge (Barcelona), el Museo Guggenheim Bilbao, la Index Foundation (Estocolm), l'Sculpture Center (Nova York), Kanal - Centre Pompidou (Brussel·les), Hollybush Gardens (Londres), el Centre d'Art La Panera (Lleida) o la Fundació Joan Miró (Barcelona), entre altres.

Les seves pel·lícules s'han projectat en festivals com el BFI London Film Festival, el Courtisane (Gant), el FID Marseille, el Prismatic Ground (Nova York) o el Documenta Madrid. És professora convidada al KASK de Gant.

En col·laboració amb Fundació "La Caixa" i Caja Negra Editora.