Els intersticis, allà on es canta

«Cantar els intersticis» fa referència a una cosa literal i a una cosa metafòrica alhora, al mateix temps. «Cantar els intersticis» no se sap ben bé què és, i al mateix temps queda claríssim. És una poesia, però que et fa alguna cosa a escala cel·lular.

Això farem: posar-nos a cantar els intersticis de l'exposició i de les obres i dels temps. Serà com fixar-se en els elements subjacents que hi ha a sota, latents, bategant, aparentment inactius, jaient, reposant. I aleshores cantarem per desfer-nos, molt o una mica, cadascú fins allà on pugui o vulgui.