- Cicle
- Cicle: "Cercles invisibles"
- Autor
- Heidi Kumao, Leopoldo Ferrán i Agustina Otero
- Dates
- —
- Comissariat
- Ferran Barenblit
Sovint oblidem les diferències que hi ha entre la realitat i la seva representació. En un món on cada dia som sotmesos a milers d’imatges, de vegades arribem a creure que allò que veiem reproduït existeix efectivament. Tot i que som conscients que la realitat és molt més rica en matisos i en possibles interpretacions, no acostumem a no posar en dubte el dogma de la icona.
Leopoldo Ferrán i Agustina Otero juguen amb aquests conceptes a La trinxera líquida. Ens proposen un paisatge imaginari, captivador i irreal. Aquest paisatge no té límits o, més ben dit, té unes fronteres il·lusòries: les reixes que ens en separen serveixen de poc, perquè aquesta realitat inventada ens envaeix. El seu contrapunt són les peixeres, dintre de les quals es troba una representació que pertany només d’una manera estranya al nostre llenguatge. L’aigua no és el nostre element i aquesta representació torna a tenir un sentit fantasiós i imaginari. El vidre corbat del continent separa dos mons, l’un real i l’altre fictici. Igual que el marc d’una pintura, la peixera tanca el seu propi simulacre. L’ambient extern no és gens agradable. Les agressives peces dels murs semblen ocupar un espai que hauria de ser nostre i ens concentren al mig de la sala.
