- Dates
- —
Homenatge a Carles Rahola
Homenatge a Carles Rahola, una proposta artística col·lectiva de l’Assemblea Democràtica d’Artistes de Girona, oberta a la participació, consisteix en diverses intervencions gràfiques sobre un suport uniforme (cartolina blanca de 70 × 50 cm) on figuraven inicialment, impresos en tinta grisa, un retrat ampliat de l’homenatjat i la frase «Que no torni a aixecar-se el patíbul en el clos august de la noble i estimada Girona, ni en qualsevol altre indret del món», del context de l’obra de Carles Rahola La pena de mort a Girona, publicada per primera vegada l’any 1934.
Carles Rahola i Llorens nasqué a Cadaqués el 1881. De molt petit s’instal·là a la ciutat de Girona, les pedres de la qual conegué i estimà. A més de la seva tasca a la Diputació, després Comissaria de la Generalitat, col·laborà amb el seu germà Dàrius en la redacció d’El Autonomista.
En iniciar-se el segle xx, Xavier Montsalvatge, Prudenci Bertrana, Miquel de Palol, Carles Rahola i altres amics emprengueren la tasca de revitalitzar l’esmorteïda activitat cultural gironina. D’aquests cercles en sortirien la revista L’Enderroch i els Jocs Florals de Girona. Cal no oblidar que Carles Rahola fou, des que es va crear, el president de l’Ateneu Gironí (1922), que fou el focus cultural de la Girona d’aquells anys.
Com a escriptor col·laborà en més de cinquanta diaris i revistes del seu temps. De la trentena de llibres i opuscles publicats destacarem els següents: Pequeños ensayos (1905), El llibre de l’August d’Alzina (1910), La dominació napoleònica a Girona (1922), En Ramon Muntaner. L’home, la crònica (1922), La ciutat de Girona (1929), Vides heroiques (1932), La pena de mort a Girona. Segles xviii i xix (1934), Xavier Montsalvatge. Assaig per a una biografia sentimental (1934), Breviari de ciutadania (1933) i Estudis napoleònics (1938).
Republicà i catalanista, el seu tarannà romàntic i bondadós el portava a una visió idealista del país i del seu futur. Home honest i recte, fou condemnat a mort per un tribunal militar en acabar la guerra i afusellat el 15 de maig de 1939.
