- Dates
- —
Tècnica, formes i art tèxtil
El propòsit dels investigadors tèxtils de l’Agrupació d’Activitats Artesanes del FAD, en la seva participació en la Fundació Miró, no és de presentar simplement unes obres fetes sense connexió entre si, cosa que, de totes maneres, podria tenir un interès indubtable, sinó donar a conèixer les possibilitats que ofereix actualment aquest camp artístic.
Durant els últims anys s’ha produït un gran nombre d’innovacions, així com una recuperació constant de tècniques antigues o de cultures molt allunyades de la nostra que han transformat profundament el concepte del que s’entenia per «tapís». Ja no es tracta necessàriament d’una labor sobre una superfície plana, aplicable a la paret, ni amb uns materials considerats nobles: ara, amb el volum s’envaeix el camp escultural, a l’ensems que els materials s’amplien quasi il·limitadament.
Era molt convenient que s’aclarissin tots aquests conceptes i s’ensenyessin de la manera més completa possible totes aquestes experiències recents. Encara hi ha moltes confusions, i se segueix partint de la idea del tapís, fins i tot amb les connotacions socials que comporta. Aquest art ofereix, a més, moltíssimes possibilitats en moments en què altres, com la pintura, de la qual ha estat tributant, es troben en una crisi de la qual sembla difícil sortir. Una de les raons d’aquesta renovada vigència podríem trobar-la en el fet que el creador tèxtil no es planteja una ruptura total amb el passat. L’avantguarda –si és que podem emprar amb propietat aquest mot– tracta de salvar, aquí, precisament tot el que pot servir-li de les tradicions passades, i en aquest sentit potser ofereix un model de mètode per a un art actual. Aquesta atenció al tapís i les produccions tèxtils d’altres cultures no condiciona l’acció de l’investigador, sinó que, al contrari, en potencia la llibertat, ja que amplia les possibilitats tècniques, materials, formals i, correlativament, les de l’estètica mateixa.
Cadascun dels membres de l’agrupació presenta quatre plafons, de 40 × 40, com a mostra de la seva aportació personal. Al costat de tècniques de gran tradició en la nostra cultura, com l’alt i el baix lliç, i altres de molt utilitzades durant els últims anys, com el macramé i el bàtik, veiem experiències menys conegudes: la labor de retalls, el túfting i el sumak. Totes aquestes tècniques són objecte, en cada cas, d’una interpretació personal que posa aquests coneixements artesans al servei d’una intenció creadora.
Aquesta exposició és, sens dubte, de gran interès per al públic en general pel seu caràcter informatiu i didàctic, però pot ser també d’utilitat a les persones interessades en l’art per conèixer la situació de les experiències tèxtils a través de les activitats en aquest sentit de l’AA/FAD, ja que agrupa un bon nombre dels seus millors representants.
J. Corredor-Matheos
