- Dates
- —
Fotografia futurista italiana
LA FOTOGRAFIA FUTURISTA ITALIANA
Probablement, el futurisme és un dels moviments artístics del segle xx que més s’ha hagut de conèixer, al nostre país, per via indirecta: mitjançant publicacions, estudis, assaigs i reproduccions. La gran dispersió —i en molts casos la pèrdua— de les obres ha dificultat la preparació de les poques exposicions que fins ara s’han organitzat sobre el tema.
La Fundació Joan Miró ha volgut sumar-se a la «Primavera fotogràfica a Catalunya 1984» presentant un determinat aspecte del futurisme: la producció fotogràfica dels qui es vincularen a aquest moviment a Itàlia.
Ja se sap que el futurisme sorgí, per damunt de tot, com a doctrina, filosofia i art de viure que es posava en relleu en cada manifestació del pensament dels seus seguidors. No és gens estrany, doncs, que, entre ells, els qui s’expressaven a través de la fotografia la consideressin un mitjà idoni per posar en pràctica la teoria del dinamisme.
Nombrosos fotògrafs italians es van sentir atrets pel futurisme, i nombrosos pintors futuristes es van iniciar en la fotografia. La suma d’aquests dos factors va donar com a resultat una àmplia recerca sobre les noves possibilitats visuals aportades per la fotografia com mai no s’havia produït fora del terreny tradicional de les arts plàstiques.
El conjunt de 160 fotografies fetes entre el 1911 i el 1939 per trenta-quatre artistes il·lustra les diferents tendències de recerca engendrades per la problemàtica futurista i la fotodinàmica que tragué la fotografia del cul-de-sac en què la retenia el debat entre «realistes» i «pictorialistes» i portà sobre l’escena internacional les recerques de l’avantguarda italiana.
El «retrat futurista» —retrat emblemàtic o cinètic, espiritual o gestual, metafòric o anamòrfic— apareix com un dels suports privilegiats de la innovació dels fotògrafs.
Les fotografies surrealitzants o «camuflatge d’objectes», la «fotoplàstica», els fotomuntatges, els fotocollages i les fotografies abstractes, així com les cinetitzacions i l’«aerofotografia», representen les tendències de recerca específicament futuristes inspirades per Marinetti i els manifestos futuristes.
Les composicions fotogràfiques de Paladini (imaginisme) i les del grup de la revista Campo Gráfico (constructivisme), que no formaven part de les primeres mostres oficials de fotografia futurista dels anys 1930-1933 (Roma, Torí, Trieste), s’integren en l’exposició com a recerques d’una avantguarda italiana confrontada amb el futurisme.
La Fundació Joan Miró vol manifestar el seu agraïment més sincer a Kodak per haver fet possible la presentació de La fotografia futurista italiana a Barcelona.
Fundació Joan Miró
