- Dates
- —
- Comissariat
- Joan Fontcuberta
Idas i Caos: aspectes de les avantguardes fotogràfiques a Espanya
La fotografia, pel seu doble vessant documental i artístic, ens permet més que cap altre mitjà apropar-nos al passat en la descripció dels seus fets i en l’evocació de la seva sensibilitat. Quan referim això al període que s’estén del 1915 al 1940, rememorem no sols una sèrie d’episodis ben transcendentals per a la nostra història recent (la dictadura de Primo de Rivera, la República, la Guerra Civil), sinó també tota l’eclosió de les avantguardes històriques que van revolucionar el panorama de l’art i de la cultura. En diferents àmbits de la creació plàstica, aquestes avantguardes van comptar amb figures destacades al nostre país. Però quin parangó tenen els Picasso, Miró, Dalí o Buñuel en el camp de l’expressió fotogràfica?
Idas i Caos. Aspectes de les avantguardes fotogràfiques a Espanya ens dona una resposta, que cal entendre com una primera aproximació. Es presenten aquí originals de vint autors que, en sintonia amb els corrents fotogràfics internacionals més avançats, sabrien fer cristal·litzar l’esperit de dues figures mitològiques, l’argonauta Idas i el déu Caos: l’ull agut que obriria una nova percepció i la ruptura respecte a un ordre visual establert, agonitzant en la seva suposada perennitat i harmonia.
Vint autors dels quals, en molts casos, calia recuperar el llegat, tant per incorporar-lo al nostre patrimoni artístic com per evidenciar la injustícia del seu oblit entre nosaltres i del seu desconeixement a l’estranger.
Temps hi haurà per mesurar de manera definitiva la seva contribució. Avui només podem dir, buscant quatre exemples, que els fotomuntatges de Josep Renau poc tenen a envejar als de John Heartfield, o els de Nicolás de Lekuona als d’Aleksandr Ródtxenko. Que la vocació experimental de Pere Català Pic corria paral·lela a la de Man Ray. Que el documentalisme minuciós d’Emili Godes superava a voltes el d’Albert Renger-Patzsch. Que les composicions publicitàries de Josep Sala eren tan atrevides com les de Piet Zwart. O que la intuïció i el sentit de la notícia d’Agustí Centelles no desmereixien els de Robert Capa.
La Fundació Joan Miró es complau, doncs, a presentar aquesta exposició, la concepció i el comissariat de la qual es deuen a Joan Fontcuberta. Cal agrair la col·laboració del Ministeri de Cultura, així com la dels fotògrafs o els seus familiars i les institucions que conserven les obres.
Fundació Joan Miró
Novembre del 1984
